Epitafis (XXIX)

16 Agost, 2019 18:38
Publicat per jjroca, Epitafis

Doneu-li els rebuts al de sota.

Faig vaga, no m'han pujat el sou.

Hem demanat zona Wi-fi.

Demana un desig.

Maleïdes tiretes!

Estic en recolliment.

Sortim o què?

Acceptaria un rescat.

Pensa que el silenci és salut.

Em penso que no tornaré a caminar.

D'aquí estant ...

Ja sóc a l'illa deserta.

He demanat per vós.

Qui diu que estic sord?

He anat a fer papers.

Es lloga nínxol per hores.

Li he demanat la mà a la veïna.

Mandrejo tot el dia.

Poseu-me al llistat de l'atur.

Tens cinc minuts!

Ho sento, avui, faig vaga.

He acomiadat el porter.

Necessito flors sense additius.

Si voleu, us puc acompanyar.

No estic en vaga de fam.

Tinc símptomes d'empatia.

No cal que tornis.

De colesterol, estic bé!

No penso pagar cap assegurança.

Estic pels teus ossets.

Demà, em llevaré d'hora.

Tinc tres costelles en oferta.

Si voleu entrar, descalceu-vos.

Us deixo que em donéssiu la culpa.

Demà, torna més mudat.

No féssiu cas si m'espanto.

Apunteu-vos al llibre de visites.

Demà, dia de reflexió.

M'ha costa molt fer-me a la idea.

Torneu després, estic neguitós.

Necessito una capsa per a sortir de viatge.

Fes-me el nus a la corbata.

Com m'has trobat?

Ara mateix, voldria ser a l'infern.

Vols dir que no m'enganyes?

Diners, què és això?

No penso signar res més.

Prorrogaré l'horari d'hivern.

Quan penses dimitir?

Vull: sortir i pecar!

Proveu de despertar-me.

Si t'agrada l'aventura, entra!

Un dia d'aquests, em dirà que em vol.

Puc votar per correu?

Vull invertir en taüts

No cal que en parlem més.

De fet, mai m'he mogut massa.

Puc anar al cel? Quina porta era?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXIX)

16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.

És senzill estat casat, només cal continuar.

Les noies són massa maques per no somiar-les.

Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.

He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.

És ben puntual, sembla una posta de sol.

Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.

Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.

No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.

Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.

Plantar un arbre és començar a fer un pou.

Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.

Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.

Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.

Estic tan ocupat en viure que no sé que és.

Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.

El millor de llegir és el sovint que et perds.

No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.

Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.

Estic estudiant, és possible que no acabi mai.

Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.

Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.

Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!

Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.

La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.

Busco la pau per llençar-la des de la torre.

És prou estúpid com per confiar amb l'home.

He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.

Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.

He assolit un compromís, ja el puc desfer.

He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.

És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.

El poble demanaria votacions permanents.

Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.

Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.

Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.

Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.

Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.

El millor de jugar és saber si perds.

Dormiria, però no m'hi veig.

Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.

He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.

El bo de ser mut és el molt que encertes.

Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXIX)

16 Agost, 2019 18:31
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quan la pluja cau,

plora la rosella

i passa, si escau,

vora la finestra

un sospir suau.


Si pogués, us donaria:

la moixaina de la nit,

la feblesa d'esperit,

aquella dolça vigília

qui demana per dormir.


Quan la barca vella

aplega a port,

cerca aquella estrella

qui assenyala el nord,

és, després, quan prega.


Si l'amor se'n va,

puix el seny el crida,

sigui la partida

motiu per somiar

en una altra vida.


El silenci emplena

el preat carrer,

aplega un hivern

a la casa meva,

sort que no hi seré.


Quan em llevo

cada dia,

és quan prego

de seguida,

tant menteixo?


Al carrer del vent,

com les fulles parlen

de ser o no ser,

és després quan callen

i els prenen el verd.


Doneu-me la mà

per seure una estona

i després tornar

per veure com roda

el sol quan se'n va.


Prou de sacrificis

per arribar a ser

un home proper

carregat de vicis

i buidat de fe.


Massa savis

porta el món

vestits tots

de vells desoris

i bon sou.


Quan somiava

un cop al mes,

és ben cert

que l'estimava

un xic més.


Sentiré com crida,

en el si del bosc,

un captaire llop

resseguint la guia

de copsar-ho tot.


Camina la pluja

pel camí del riu,

és llavors quan diu

que una mala bruixa

li ha robat l'estiu.


En els ulls porucs

de la mare tendra,

creix una lluerna,

ens torna ben muts,

només tenim terra.


Si la mort demana,

em vol fer partir,

dieu-li que sí,

que he perdut la gana

d'aquest món mesquí.


Amb pocs diners,

em plau el somiar,

un món sense més

que riures emprats

per homes propers.


Les paraules

van al món,

troben neules

i torrons,

són tan maules.


Una casa al cim

plorava una estona,

sense cap veí,

sense trobar dona,

maleïts fadrins.


En un cop de sort,

la deessa fortuna

em portà a la lluna

per a riure un poc,

després, es feu muda.


Massa hores

de la nit,

volen llit

on s'acomoden

sense crit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXIX)

16 Agost, 2019 18:25
Publicat per jjroca, Epigrames


Tinc, per penedir-me,
els millors pecats,
dels deu manaments,
tres han fet salat.


A l'hivern, la neu,
fent de papallona,
com ho va dient:
És el vent qui em gronxa!


Maria portava
el cistell florit,
ni joies reclama
ni aplegar a la nit.


Com m'agradaria
el llum dels teus ulls
per treure els esculls
que posa la vida.


Un gegant dormia
dessota d'un pont
ni la nit tenia
per perdre raons.


Amb les dèries
d'un cigró,
vull savieses
a l'engròs.


A la sínia
es compleix:
Dóna tombs
i canta el rec!


Per haver
tan minsa sort,
cal ser pobre
i parlar poc.


Si aplegues 
a ser gran,
menja herbes
i veuràs.


Una noia sola,
al balcó estant,
diu que anar a l'escola
cura mal d'espant.


No heu de saber
on cullo el meu or,
és un arbre ver
qui pensa per tots.


Si jo fóra ric,
sense gens de seny,
seria ferreny,
el millor cacic.


Una noia bruna
no n'està per mi,
diu que sóc mesquí,
la veig com tortura.


Camí sense pedres,
home sense vi,
no els vull a les festes
ni els tinc per amics.


Si he de morir demà,
vull, al cementiri,
un taüt, un ciri
i pressa en el comiat.


Com l'estimava,
li duia flors
ni les mirava
per haver goig.


El rellotge de la plaça,
tot pujat al campanar,
es cansa de badallar,
es queixa del que treballa.


Amb cistella
i un anar,
com s'engega
el festejar.


En el món poruc
de la terra ferma,
si el sol enlluerna
ens sentim vençuts.


Tres aranyes soles
al preat jardí,
volen caçar mosques,
estem a l'estiu.


Una noia demana
versos d'amor,
li he donat de gana,
els ha pres de cor.


Quan la pluja arriba
al gran campanar,
la campana esquiva
comença a cantar.


El bou, al prat,
vigila el vell tren,
com sofreix per ell,
per què fuma tant?
 

A casa del vent
no hi ha finestra
ni porta ni reixa
ni golfes amb blat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Em convida en Llucifer i set poemes més

13 Agost, 2019 17:27
Publicat per jjroca, Poemes

Em convida en Llucifer


A la porta de l’infern,

em convida en Llucifer

a fer una estada pagana.

Manta cervesa i poc vi,

deu converses en llatí,

una nit matant la gana.

Però sóc home poruc

i m’espanta sa grandesa,

com he de dir que ja no puc

participar en la revetlla.

En Llucifer, malgrat tot,

em vol mantenir d’amic,

com recerco el seu abric

quan s’enfada de debò.


Una festa salada


Amb la gràcia, que avui tinc,

com confio en trafegar:

botifarres amb mig pa,

una ampolla de bon vi.

La festa dels mariners

és una festa salada,

com mengen la cansalada

amb prou ganes i deler.

Les barques gronxant a port,

al dessota de la lluna,

en un capvespre d’estiu.

Quatre joves, amb ull viu,

van cercant joia i fortuna,

ben mudades, sense por.


Al desert dels mariners


Al desert dels mariners,

hi ha una lluna i mil estrelles

amb un sol prou matiner.

Una barca que brandeja,

en tornar al port, singlota,

de tant en tant, esbufega.

Al desert dels mariners,

masses velles, poques joves,

quatre rialles, a les tornes,

per criticar i quedar bé.

Un diumenge, processó

de pensaments enlairats,

poques ganes de mercat

i, ben sovint, somicó.


La més negra de les nits


La més negra de les nits

com se n’entra a la taverna

per a trobar els pescadors.

Poques caixes de seitó

per a tornar la bestreta

i convidar a un got de vi.

La guitarra com s’esguerra

viatjant per la cançó,

com ens parla d’un traïdor

qui mai guanyarà cap guerra.

Lluna fosca dalt del cel

i carona d’una estrella,

la nit es manté serena

el desig encara és ple.


Poseu-me gana


Poseu-me gana nostramo

que la plata és a punt

per a encetar el tiberi.

Minsa angúnia al cementiri,

a l’església, poca llum

i tristor mentre m’escanyo.

Ous ferrats, una sardina

per a portar-me a l’oblit,

sóc un monstre eixerit

que es desvetlla una mica.

Poseu-me gana i bon pa

per sucar i fer bona cara,

poseu-lo enmig de la taula

per enllestir aquest sopar.


Portaré el sol


Portaré el sol

a casa teva

perquè a la meva

no hi caben dos.

Portaré el sol

al si de l’era

per si vol treva

en ser a migjorn.

Com parlarem

de grans desfetes

en ple estiu.

Que faci el viu,

les malifetes

i plorarem.


Fem mala cara


A la casa

del pagès,

poca pausa

i minsa fe.

Com gronxem

en ser a l’albada,

fem mala cara

i oblidem.

En el poble

hi ha fortuna

i enrenou,

diu el bou

mentre remuga

amb gest innoble.


Els negocis d’en Vicent


Els negocis

d’en Vicent:

no hi ha socis

ni clients.

Guanya casa

cada mes,

cerca pausa

en el bosquet.

Quan la tarda

s’acomiada,

sóc a prop,

però altre cop

la fa preada

i així s’acaba.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXVIII)

12 Agost, 2019 05:51
Publicat per jjroca, Pensaments divins

La cua de pecats de carn augmenta a la primavera.

Tres profetes dirigiran la campanya d'eleccions divines.

Josep tornarà a Betlem si posen més zones d'esbarjo.

Jesús proposa canviar la data del seu naixement.

Jesús ha demanat més peix per al Darrer Sopar.

Judes no trairà per menys de cinquanta monedes.

Satanàs ha comprat deu calderes d'auto-neteja.

El Baptista no posarà el nom de Salomé a cap batejada.

Déu vol suprimir el no robaràs.

Satanàs ha demanat una treva per enllestir.

Llucifer ha despatxat tres dimonis per manifassers.

Judes vol cobrar un subsidi d'atur.

El preu de les butlles ha pujat un vint per cent.

Dimoni, sense seny, temptarà les oliveres.

Al primer cel, no donaran cupons.

Substitut de Jesús farà el sermó de la muntanya.

Només hauran la vida eterna els fidels de dretes.

La Verge descarta tres nores cada setmana.

Judes ha fet un curset d'economia submergida.

Satanàs oferirà calderes ecològiques per a rics.

Sant dissident ofereix la glòria a meitat de preu.

Sant Pere oferirà pluja dos cops al mes.

Déu, sense regne, viurà a la lluna.

Amb més de sis pecats mortals, entrareu al descompte.

Vull anar a l'infern, estalviaré la pesada d'ànima.

Mort, amb padrins, rebrà el judici abans de les nou.

A les sis bosses de pecats, segur que tinc caldera preferent.

Dimoni incompetent vol fer reformes.

Inauguren, a l'infern, un club de pecadors.

Satanàs ha posat la primera pedra, la segona, la farà pagar.

Déu estudia: Mil maneres de no ser-hi!

Miracles, sense pedigrí, a la zona dels pobres.

Dimoni interessat vol treballar en un banc.

Déu necessita un sant per a rebre les visites.

Déu farà els deures quan Satanàs li torni el llapis.

La Verge vol acabar els estudis secundaris.

Judes vol estudiar un "master" de divises.

Sant Pere vol remodelar les portes del cel.

Sant, sense experiència, acceptaria un setial més petit.

Els condemnats per gola hauran la quaresma més llarga.

Tomàs està revisant les cistelles de la multiplicació.

Jesús ha declinat una invitació per anar a Jerusalem.

Satanàs ha escollit un parc temàtic per a temptar Jesús.

Déu no ha acceptat un canvi d'imatge.

Satanàs necessita més dimonis d'esquerres.

A l'infern, no es faran més sessions d'espiritisme.

Per economia, els àngels viatjaran en vols regulars.

Pere Botero farà vaga de fam pel nou preu del carbó.

Queden prohibits els miracles que contaminin.

Aquest any es portaran les banyes d'ibori negre.

Per anar al cel, cal el certificat de l'INEM.

Mare de sant vol protestar al servei de protocol.

Llucifer, en hores baixes, necessita il·luminació.

Déu no té temps, li han posat massa deures.

El cel no pot ser una pujada.

He demanat consell per a classificar els pecats.

Satanàs ha demanat a Déu que escurci la quaresma.

Necessito un altre cos per a veure a Déu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXVIII)

12 Agost, 2019 05:47
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Li he posat el casc, tinc por per si cavil·la.

No el penso aprovar, és massa bon alumne.

Aprenen massa, força i repòs.

Resta prohibit donar lliçons.

Ampliaré la redacció a quatre paraules.

No sóc una poma, però vull compartir.

Hauria de saber, almenys, res,

Veig vint boques obertes plenes de dents.

Mai deixeu que la innocència se'n vagi.

Vull aconseguir una invisibilitat reduïda.

No hi ha alumnes dolents, només distants.

Li he preguntat a la pedra les seves intencions.

Els resultats del control se'ls ha menjat el gat.

No entenc perquè els anglesos parlen un altre idioma.

Estic atabalat, n'hi ha tres que semblen entendre-ho.

Estan provant de trobar Déu al facebook.

Restarà prohibit pensar més de vint segons.

La vida és una classe suficientment entenedora.

Mestre, sense pedigrí, s'ofereix de gos.

Va ser obrir el llibre i manifestar-se la lipotímia.

Necessito un gall que domini l'anglès.

Si aprenen, atureu només per a respirar.

Venc nova reforma per no poder atendre.

Navego, cofoi, entre mars de dubtes.

Deixaré d'aprendre quan em demanin per ensenyar.

He trobat la solució, però no es deixa emportar.

Sospito que algun d'ells m'haurà vist.

Alguna classe travessa la mar de l'oblit.

Qui no va tenir cura de posar un ull al clatell?

Estic cansat, hauré d'aprendre més de pressa.

Tinc un mal alumne, gosa pensar.

Almenys salvem les bones intencions.

Un mestre pacient només serà temptat cada cinc minuts.

Poseu les respostes, després formularé les preguntes adients.

Convertir els resultats en bons, és alquímia.

Costa poc demanar puntualitat a l'hora de sortir.

L'inspector sortí de classe i em donà el condol.

No dubto que aprendran en règims oberts.

Puc resumir el seu historial acadèmic amb una exclamació.

Espero ser l'únic de la classe que repeteixi nivell.

Ha de ser espavilat, mai el veig per classe.

Presento símptomes de falta d'atenció.

El metge m'ha prohibit mentides sinceres.

Els ensenyo a comptar si no es pot evitar.

He fet un examen intens de vint segons.

Llegeixen entre línies en un full blanc.

Mestre, sense experiència, provarà de fer un vol.

Aprenen prou, però encara sé quan m'enganyen.

Mai endevino quan acaben les burles.

Vuit de les deu preguntes es poden contestar a casa.

He ajudar a tres mares a conèixer al seu fill.

Hauré d'adequar les preguntes a les respostes.

Estava preocupat en descobrir per què tres alumnes escoltaven.

Mai guanyo a l'hora de sortir.

Aprendre és una menja que ha d'estar digestiva.

La saviesa és un bé que cal repartir amb moderació.

Ells aprenen prou, als pares els costa més.

He repartit força accents per si els necessiten.

Pregueu més distància a les hores baixes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXVIII)

09 Agost, 2019 06:14
Publicat per jjroca, Epitafis

Tinc rampells de vergonya.

Digueu no als desnonaments.

Un moment, estic buscant el rebut.

Ja t'ho deia que frenessis!

No sé com excusar-me.

Podríem dir que no som massa.

Tinc un polsim d'esperança.

Cerco núvia de noranta anys.

No accepto cap suggeriment.

Cerco cos econòmic per tornar.

Sempre dius que vindràs demà.

Darrerament, aprenc poc.

Porteu-vos bé!

Espero el darrer comiat.

Porteu-vos un seient.

No vull saber res més!

Sóc aquí amb tota la confiança.

Sortida al cel: Via tres!

He anat al cel, però torno.

El cas és que no m'avorreixo.

Vivia en un pis de trenta metres quadrats, n'he perdut vint-i-vuit.

No vull morir, conec el veïnat.

El dia de difunts, seré fora.

Es demana abreujar els comentaris.

Seré aquí fins a l'any vinent.

Ni penso en donar-li la mà.

Has vingut per a veure'm?

Què és menjar?

Cerco soci per a un bon negoci.

Tarda tant com vulguis!

Ara, m'he quedat coix!

Digueu-li al metge que no hi ha pressa.

He anat a donar-me de baixa.

Em podríeu dir si plou?

He demanat que em posin aire condicionat.

Encara no puc sortir a sopar.

De fet, ni sé on sóc.

Qui m'ha pres la vida?

A què us puc convidar?

Us donaré la nova adreça.

He anat a l'infern a fer una comanda.

No et preguntaré per la salut.

La senyora m'ha dit que no em mogui gens.

Tornaré abans de sopar.

Ja torno a ser pobre.

Estic fent un petit recés.

Benvingut al regne!

Gairebé sóc independent.

Truqueu i demaneu per mi.

Avís: Caront plega a les divuit hores en horari d'hivern.

Si has de venir, lliga el gos.

Ho sento, no puc venir.

Ni penso en viatjar.

Estic d'oferta fins a demà.

Vostè, deu ser el primer.

Ha arribat el crèdit?

Pensa que et regalarem el taüt.

Tampoc ve d'un dia.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXVIII)

09 Agost, 2019 06:12
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Estic pensat, que algú pari el sol.

He posat la casa enmig del bosc, ara l'estic buscant.

Tot i que el sol il·lumina, no sap pintar les ombres.

Només tinc un dubte: Qui contesta?

Estic educant un gos, de moment em treu a passejar.

El problema és que tinc dos ulls i només un cap.

Vaig anar a comprar uns pantalons, vaig tornar amb una sabata.

Buscant aigua en un riu, la vaig trobar en una ampolla.

A la presó de la vida, les portes estan fetes de dubtes.

Només he fet un bon negoci, no deixar de tenir defectes.

El dimoni em va al darrere, no el penso deixar passar al davant.

El banquer m'ofereix diners, jo no puc.

Si una jove us pregunta on viviu, no desitja passar de llarg.

Un dia dolent fa bon compartir.

Tinc un problema, no sé llegir tres llibres al mateix temps.

M'agrada escriure, és bonic veure com juga el llapis damunt el paper.

Ben mirat, de llibres dolents n'ompliríem cent mil boscos.

No oblideu mai que qui escriu té el llapis a la mà.

Tinc sabates noves, els peus em maleiran.

Procuro no beure vi, però l'aigua està massa clara.

Va dir que em canviaria d'imatge, no crec que sàpiga el que li dec.

Diuen que està boig i només parla amb els sords.

Vaig començar perdent vista, ara puc perdre l'interruptor.

Estic a punt de pensar, tinc molta por.

He intentat fer el bé, he rebut, he perdut i m'han convençut.

Podria ser un bon alcalde, però faria massa enemics.

Ben mirat, sóc un ocupa que viu a casa.

El millor de viure anys és els canvis que fan els amics.

Visc en un poble petit, no s'atreveix a créixer.

Estic pensant que fer el gos és només qüestió de posar-s'hi.

Un dia vaig ser jove, un altre diré que he estat viu.

El pitjor de ser home és que sempre estàs endeutat.

He aprés ben poc de no res i puc dir que sóc savi.

Vivim al desert i morirem a la platja.

No tinc més hores, Déu és un garrepa.

He arribat aquí on sóc i no goso pensar com.

Si la tarda mor, que no faré jo.

Mai he volgut tenir èxit, sóc estret d'espatlles.

Viuré a la casa fins que es convertirà en una.

No és que vulgui treballar, és que tinc por de no fer res.

No us cal patir, el vostre botxí viatja amb vosaltres.

Reconeixereu que sóc un home, només porto butxaques.

És pràcticament impossible, viure sense morir.

Per què he d'escriure a les pedres si elles no em voldran llegir?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXVIII)

09 Agost, 2019 06:07
Publicat per jjroca, Poemes curts

Al camí

que va a la font,

el veí

ni plany ni dorm,

és talòs.


A la casa

dels diners,

hi ha qui mana

i no fa res,

sols enganya.


No he de plorar

a les hores baixes,

estar de rebaixes

mai ho he de deixar,

haig massa fantasmes.


No demano

ser valent

per si l'amo

ho pretén,

com l'enganyo.


He posat el son

dintre d'una capsa,

he posat la tapa

sense cap raó,

al moment, s'escapa.


Al regne de l'oblit,

no hi ha princeses

ni tarden les presses

en mostrar el neguit,

són massa promeses.


Quan plou al desert,

les muntanyes ploren,

diuen que mai troben:

somnis d'altre temps,

suposo que és cert.


I quan bufa el vent,

el gran xiulador,

esdevé cançó

tot viatjant pel cel,

poc després s'adorm.


Poca son és meravella

puix sóc fet al llarg dormir,

no tinc pàtria ni rosella

per estimar, per gaudir,

en ma casa no hi ha estrella.


Algun déu entremaliat

sense pensar amb el morir

un bon temps m'ha regalat:

endreçat, fet per a mi,

mai sabré quant li ha costat.


A la terra ferma,

una arrel és os,

un llumí, lluerna,

un pecat, perdó,

massa la tenebra.


No seré valent

ni morir m'espanta,

dormo amb la manta

per si arriba el fred,

de segur que empaita.


En el riure

dels teus ulls,

ni hi ha esculls

ni plany el viure

entre aldarulls.


Com he demanat

a la flor vermella,

puix d'una poncella

vull ser el bon galant,

hauré bona estrella?


Com la rosa plora

enmig del jardí

sense saber qui

la plany o l'adora,

és un fet mesquí.


Quan a casa

ve la nit,

com m'enganya

l'esperit,

després, s'apaga.


Dolça dona

dels meus somnis,

els dimonis

ni fan nosa,

són tots bornis.


Sense pressa

ni neguit,

vol la nit

ser a la cleda,

qui li ha dit?


Quan la pluja

és abundosa,

vol, la bruixa,

omplir la bossa,

no té cura.


Si l'amor demana,

avui, restar amb mi,

dieu-li que sí,

estimar m'agrada

i no es perd la nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 99 100 101  Següent»