Epitafis (XXXIII)

17 Setembre, 2019 07:43
Publicat per jjroca, Epitafis

Estic pendent de quatre judicis.

Ho sento, no estic recomanat.

No tinc problemes amb el menjar.

Puc demanar l'excedència?

Sé que sóc mort, però no hi ha vacances?

Ofereixo os en bon estat.

Algú sap on tinc el cap?

Avui tancat, faig inventari.

La veïna tornarà en breu.

Fa temps que no rebo cap comanda.

Llogo nínxol per hores.

Fa anys que he demanat una pizza.

Aviseu el manyà, no puc sortir.

La Parca no vindrà fins demà, fa vaga.

No perdo el temps, el lligo amb promeses.

Tinc gana, però no sé on desar-la.

Aprenent de difunt accepta suggeriments.

A l'hivern, es reduirà l'horari de sortides.

Mort, sense destí, accepta viatges curts.

Cerco enze per al meu paper.

Els primers dies no saps com posar-te.

Vaig entrar per les ofertes.

Gairebé no tinc por!

Us trobo a faltar.

Avui, estic enfadat.

No he rebut cap import més.

Necessitem wi-fi.

No més sermons, si us plau.

Si pogués parlar...

Ni em grinyolen les dents.

Porteu-me una manta!

Savis, toqueu el dos!

Fa o no fa, estic com ahir.

Si heu de plorar, aviseu.

Sóc un sac de paciència.

En ser viu, tampoc em miraven.

De poc, que no milloro.

Si voleu diners, no hi sóc!

Tinc advocat per al judici.

Déu no hi és aquí!

Escolteu, sé el número del premi.

Procureu enllestir en dos minuts.

Voldria saber qui em va curar.

La mort és dolça, miau!

Ara, no recordo on era!

No sé, ben bé, qui ets!

Estic encallat al túnel.

El cel tampoc és gran cosa.

Estic a punt per volar.

Tampoc cal que ens enfadem.

Pensa en portar-me més piles.

Ho sento, he reduït l'horari de visites!

No penso comprar-li l'enciclopèdia.

Restaré disponible fins a …

No passis ànsia, no em mouré.

Quan tornaràs?

Sempre em llevo d'hora.

Si us plau, aneu a demanar a un altre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXIII)

17 Setembre, 2019 07:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He perdut la fe, començo a ser lliure.

L'únic que em preocupa de ser ric és si oblido quins són els meus mitjons.

Estic aconseguint no veure tot el que m'aniria bé.

Vull anar a dormir, poseu el carenat a tots els dimonis.

He tingut hores baixes, ara em queden els anys.

Déu m' ha oblidat, encara sóc dintre de la capsa.

Tinc cent negocis bons per ignorar i un sol per a perdre'l.

Podria ser un rei, però guanyaria massa indesitjables.

M' avorreix morir-me una altra vegada.

Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.

He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.

Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.

Estic passant per la vida, algun dia creixeré.

No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.

El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.

No sé massa on vaig però perdo prou temps.

És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.

Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.

El cos és un cuiner una mica brut.

La gana em diu el buit que estic per dintre.

Les dones es perfeccionen molt, però sempre enganyen els mateixos.

El perill de ser príncep és acabar sent rei.

La noblesa ha d'estar ben pagada i desenfeinada.

El millor de tenir rei és que ja saps de qui queixar-te.

La millor joia és manar del no res.

El que em molesta del meu cos és el poc que m'obeeix.

Tindria més dones si tingués més poc coneixement.

Com queixar-me del cos si ell no es queixa de mi.

Escrivint, treballo al meu hort particular.

Per ser intel·ligent cal tenir temps i paciència.

Molts encara tenen por de treure l'embolcall del cervell.

Al regne del dolor li manca el rei.

La gran niciesa és creure que estic pensant sol.

Discretament agraeixo qui em suporta.

El bo de la televisió és treure't els convidats sense esforç.

Mireu si tenen por els diners que sempre s'estan amagant.

Cal donar els diners a qui els sap guardar.

Els pobres banquers han de carregar amb els deutes de tots.

Només el pobre pot viure sense claus.

El lladre bo ni destorba ni es fa notar.

Només matino si m'escurcen el temps.

Un home treballador és un perill per al entorn.

El que perd al tafaner és tenir poques finestres.

Perdoneu, si us he fet pensar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXXIII)

17 Setembre, 2019 07:35
Publicat per jjroca, Poemes curts

Com ballen les fulles

en aplegar el sol,

com baixen, porugues,

a cercar el condol,

troben les despulles.


Com hauré

la minsa sort

si esdevé

quan no hi són tots

per quedar bé?


No vull el fred

ni l'hivern maldestre,

però mai es perd

i aplega sempre

amb ull ben obert.


La formiga plora

en fugir l'estiu,

ha deixat un bri,

petit, a la vora,

per si ve l'amic.


Una rosa sola

no farà per mi,

li demano si

vol ser la penyora

que porta al sentir.


Sento plorar el núvol

a la serra estant,

diu com es fa gran

i es tornar catúfol

per anar amollant.


Dolces regnes

del meu cor

com es queixen

cada cop

que espeteguen.


Quan el nin somiava

en pujar al llit,

la mare demana:

deixar-lo dormir,

fa tan bona cara.


A la barca estant,

quan s'apropa el peix,

goso, com un rei,

anar governant

sense massa fe.


Cada mosca,

a cada sot,

va i revolta:

sínia i hort,

és tan mossa.


He comprat, avui,

un rellotge ver

per anar despert,

per saber com vull

aplegar al remei.


Quan davalla a la font

i sent l'aigua com quequeja,

mai li plau sentir la queixa

de la sina que s'adorm:

oblidada, buida, seca.


Al carrer dormia.

una nit d'estiu,

plena de follia

per no saber on viu

l'amic qui l'oblida.


He trobat al vent:

dolça melodia

d'aquell passat dia

on sorgí, un moment,

un polsim de vida.


No han de ballar

les fulles porugues,

són massa feixugues

per deixar-se anar

des de les altures.


Aplega el ramat

cansat a la cleda,

ha trobat massa herba

que el vent ha assecat,

vella malifeta.


És quan callo

quan ho albiro,

després, miro

i m'espanto

si ho amido.


Sense casa

i sense seny,

no hi ha rei

ni veig si passa

el gran remei.


Vestidet de pobre,

amb el trist semblant,

passa un vianant:

furtiu i mediocre,

a saber on va?


Les cent roses

del jardí

fan ganyotes

perquè sí,

són prou boges.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXXIII)

17 Setembre, 2019 07:27
Publicat per jjroca, Epigrames


Quan l'hivern demana
un polsim de neu
es troba amb un déu
qui se'n riu i esclata.


A la voreta del foc,
surten rondalles,
la meitat plenes de por,
la resta qui sap on passen.


Passaran els dies
sense fer aturada,
comenta la fada,
parla de cobdícies.


Quan vingui el son,
pareu-li taula,
té tanta gana,
parla de tot.


El vent sortirà
a trobar l'amic,
és tan eixerit,
tan fet a xiular.


La pluja primera
no sap on caurà,
els camps secs travessa,
mai vol deturar.

						
La mossa volia
amb mi festejar,
poc que ho sabia:
Prega per casar!


El ser ric
és meravella,
a cada festa,
troba un amic.


Per a cloure
el meu glatir,
em cal seure
i beure vi.


He anat
a fer camí,
m'he cansat
i he dormit.


Si la lluna nova
demana per mi,
estic a l'escola
ben voltat de nins.


Una branca sola
parlava d'amor,
mireu com s'envola
i vola i no pot.


Guanyaré, a les postres,
un racó del llit,
m'agraden les fosques,
em porten la nit.


Portaré, a la mar,
un cubell amb roses:
maques, ben formoses,
tendres, com abans.


Si la menja
és un plaer,
la revenja
està per fer.


Escriure és comparar
la força i la feblesa,
deixar una mà estesa
i provar de volar.


A la rosa nova
del preat jardí,
li han posat penyora:
Fes-li dir que sí!


Com demano
mals d'amor,
com esclato:
Estic tan sol!


Amb aquest mirar
de dolça carona,
qui no s'enamora?,
qui no es vol casar?


Per haver diners
i gaudir fortuna,
res hauré de fer,
viuré a la lluna.


Al cant de melangies,
vivien els benestants,
ben contents, prou afartats
i somiant amb altres vides.


Mireu si n'és
de gran i rebonica
que em porta a botiga
i diu què cal fer.


A la lluna estant,
tot són meravelles:
Per la nit estrelles,
son a l'endemà!
 

El dimoni ofereix
un bon negoci
ni m'agrada el soci
ni el guanyar en escreix.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Paraules sense fortuna i set poemes més

14 Setembre, 2019 07:29
Publicat per jjroca, Poemes

Paraules sense fortuna


Les paraules van al solc,

ben a desgrat de la pena,

com porten la llum primera

per si apleguen al gran fosc.

Les paraules matusseres

mai demanen el somiar,

elles van, volen anar

a conquerir noves terres.

Paraules sense fortuna

com es lleven pel matí

per a sortir de la casa.

Volen trobar l’estimada

per a seure en el seu si

i sentir aplegar la cura.


Com la fulla plora el verd


Com la fulla plora el verd

i l’absència de la brisa,

és la tardor qui la perd,

qui la deixa ben pansida.

Com l’arbre plora també,

hi ha un remoreig de recança,

la fulla vol anar a plaça,

però la joia no es ven.

I gronxa amb nou deler

a dalt de l’arbre cansat

d’aquella feina feixuga.

Nostre heroi voldrà la muda

i romandre enamorat

per si aplega un dolç temps.


La tardor emplena golfes


El carro aplega del tros,

venturós, a mitja tarda,

les olives van al groc

i es va tancant la casa.

En el de dalt del Montsià,

gairebé ni hi ha enrenou,

una barca cerca llar,

un ratolí cerca el sol.

La tardor emplena golfes

amb ametlles, pomes, nous

i un polsimet de fred.

Més enllà està l’hivern,

cal tenir encès el foc

i amanides mil històries.


Sóc tanoca?


Amb un cos ben tafaner,

com camino per la plaça,

sento el gaudi de campana,

el somiar del llaguter.

Riu amunt i riu avall,

enceto les mil converses

amb aigües ben satisfetes

sense penes ni encenalls.

La mossa, qui em pertoca,

amb un cànter, va a la font,

ben neta, ben pentinada.

La sogra pas que m’agrada

perquè parla a tothom

tot dient que sóc tanoca.


La sento plorar


La pomera qui s’adorm

després de la gran feinada,

massa pomes fan estada

puix cap bestiola les vol.

De lluny, la sento plorar

quan el vent me l’esbatussa,

és el gran cerç qui remuga

i pren fressa en el baixar.

La pomera es despulla

sense pressa, a poc a poc,

en una tarda ben trista.

Cap déu li posa la mida,

però l’escanya un poc

amb una mà prou feixuga.


Del balcó estant


Del balcó estant, la lluna

em proposa el festejar,

la mossa poc que ho sabrà

puix no haig ni pa ni engruna.

La lluna mira, somriu

i fa la nit menys feixuga,

haig una feina poruga

puix demano tenir un niu.

Somia-truites, pagesot,

home de poca paraula

i perdedor a l’engròs.

Com voldria haver un bon gos

per saber, d’un cop, qui mana

i amistançar-me amb la sort.


Toca processó


Del balcó estant,

sento les converses,

el riure, les presses

dels grans benestants.

Toca processó,

missa i rosari,

viure és necessari

per a fer-ho tot.

I jo, que em desvetllo

de somnis preuats

enmig de silencis,

puc sentir-me neci

o trobar entrellat

per a dir el que penso.


En veure’m vençut


Hauré de suportar

la vida amable,

ésser menyspreable

lluitant pel demà.

Amics a la lluna

posats en somiar:

terres per llaurar

i minsa fortuna.

Esclato quan puc

i deixo el meu amo,

un pobre tossut.

Darrere del ruc,

sovint m’esbatano

en veure’m vençut.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXXII)

13 Setembre, 2019 06:57
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Tres àngels oferiran redempcions a l'engròs.

Pecador ric entrarà a l'infern amb condicions.

Déu obrirà ambaixada a Catalunya per si de cas.

Mare, amb tres fills, ha decidit anar a l'infern de vacances.

Abans d'entrar a l'infern deixeu els pecats a consergeria.

Es prega als dimonis novells que passin a recollir les cues.

Àngel, sense destí, alliçonarà els núvols.

Tres sants ofesos amb Déu en no ser reconeguts.

Déu vol anular el decret d'eternitat.

Satanàs prohibeix entrar a les calderes als somiatruites.

Judes li demanarà a Jesús una targeta de crèdit.

Déu confia que el cel resisteixi tanta glòria.

Satanàs denega canvis en el menú de quaresma.

Ser dimoni no és només una qüestió de banyes.

Déu no es presentarà a les properes eleccions.

He aconseguit un dimoni amb poca capacitat de seducció.

Per a ser sant, quant he d'invertir?

Com peco poc, m'ha tocat un dimoni coix.

Profeta, sense estudis, llegirà el paisatge.

Satanàs intercedirà pels pensadors.

Aniré al cel si puc entrar llapis i paper.

Al cel de les dones, quants homes els toquen?

Una eternitat, de quants problemes estem parlant?

Es pot ser sant sense menester tanta paciència?

Déu a l'atur, cerca deixebles amb ambició.

En dies, l'infern presentarà la temporada de tardor.

Satanàs demana pecadors amb seny.

Jesús estudia nova vida sense creus.

Sant, de dretes, vol presidir el protocol.

Jesús no admetrà deixebles que el vulguin salvar.

Déu crearà un altre món sense mamífers.

Satanàs proposa a Déu reduir el cervell humà.

Déu elimina el llibre de reclamacions.

Va ser aplegar al cel i començar els problemes.

Déu no sap on posar els savis incompresos.

Satanàs vol revisar el dret d'autor.

Cerco advocat d'ofici per al Judici Final.

Satanàs necessita dimonis a temps parcial.

He aprovat el curset d'assistent de fogoner.

A l'infern, es demanen les vacances pel juliol.

Hagués pogut ser sant, però el físic em va trair.

Satanàs ha demanat més carbó als Reis.

Déu sempre ha preferit l'art romànic.

Amb dos pecats més, tinc dret a un arxivador.

Satanàs prohibirà fregits ecològics.

Satanàs negocia amb Coca-Cola per a posar dispensador.

Aniré a l'infern si donen bon esmorzar.

Va ser: aplegar a la glòria i deixar de somiar.

Judes no trairà Jesús per menys de dos milions d'euros.

Satanàs hi era al Gòlgota, portava els claus.

Aniré a l'infern si m'agrada el tracte.

Déu prohibirà penediments amb descomptes.

Judes farà un top-ten de malifetes.

La Verge ja no sap on posar les condecoracions.

Cerco company per anar al cel.

A carnaval, sempre compro un pecador per a substitut.

Sant Pere no em deixa entrar, em falten cinc punts.

Satanàs encara riu, li digué que hi ha diners de plàstic.

Amb set pecats més, tinc dret a caldera amb vistes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXXII)

13 Setembre, 2019 06:54
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He demanat que escolten, però no em senten.

Ni vull esbrinar quin de tots atén.

Donaré les notes i començarà la festa.

Posats ens aquestes, dos i dos poden ser vuit.

Avui, ja he llençat tres programacions.

Sortosament, mai saben el que penso.

He demanat asil a la classe del fons.

Porto anys oblidant qui represento.

Obrim el llibre i tanquem les orelles.

Mestre, amb experiència, domarà lleons.

He aconseguit ensenyar sense penediment.

Sempre estan disposats a no fer-me cas.

Arriba l'hora de no pensar massa.

Mestre decebut, rebrà un pla de xoc.

Porto mesos cercant el moment adequat.

Quan semblen escoltar, vigileu.

Procureu que l'aula no es mogui del lloc.

Mai sé quan tenen gana d'aprendre.

No vull classes de suport, només una cadira.

Ara, ja no sé on he deixat la raó.

Els he fet saber que no dormo.

Els he donat un concepte i l'han amagat.

Mai sé quan s'obre una finestra.

Vaig perdent alumnes sense plorar.

Ara mateix, estic perdent temps.

Haig alumnes rics i atipats de coneixements.

Vull començar la classe, he comprat rajoles.

No els tinc por, sóc prou inconscient.

Mai endevino on és el pare.

Fa mesos que demano silenci.

El darrer control està reposant a les golfes.

En algun racó del seu cervell, hi ha un savi.

Necessito nous cervells amb endoll.

Necessito una caixa màgica per a guardar els llibres.

Els he dit: En tres minuts, sortiré volant!

Darrerament, estic bastint ponts.

Ja sap que no és un gripau.

Per dominar llengües, els he comprat un clarinet.

Aprenen tant que dubto ho entenguin.

Els he donat dos conceptes nous i cinc d'usats.

Va ser aprendre a sumar i menjar-se el món.

Si aprenen prou, voldran menjar sovint.

Cinc dels alumnes s'han esgotat mirant les mosques.

Estic investigant la desconnexió pausada.

Comprar els llibres no pressuposa obrir-los.

Ja quasi distingeixen un ruc d'un roc.

Solen oblidar que tenen orelles.

Han començat el curs per la zona baixa.

He posat els deures massa lluny de les ganes.

La vida ha de ser un cicle deformat.

Estic començant a no entendre gairebé res.

Haig un amic amb problemes, però no me'ls ven.

Amb cinquanta oïdes, alguna deu funcionar.

Per saber si ho entenen, premeu la tecla.

No sé si em veuen, però no penso xisclar.

He portat la lliçó a la capsa dels entrepans.

No sé si han entès res, però se'n riuen.

Mestre jove ha demanat fer-se vell.

Els ho faré saber: Fa tres dies que sóc a classe!


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXXII)

10 Setembre, 2019 07:17
Publicat per jjroca, Epitafis

Som molts, però no ens parlem.

Necessito llet amb calci.

Veig que no t'acabes de decidir.

M'ha deixat la dona!

La contrasenya d'avui és …

Quines novetats hi ha?

Has vingut per l'oferta?

A quina hora, quedem?

Cap dels veïns em coneix.

Tranquil, ha estat mort natural!

Si has de pregar, deixa la porta lliure!

Si puc vendre el nínxol, me'n vaig!

Què feu al poble sense mi?

Va, ja diré que he estat jo!

Fa una bona estona que estic esperant.

Ara, necessito un taüt més petit.

Passat un temps, m'he quedat mut.

Ho sento, en aquest moment estic enfeinat.

No puc atendre peticions pecuniàries.

El lloguer el paga la família.

Això voldria: Que em desnonéssiu!

Afegiu-me a l'excursió de difunts.

Si m'ho demanes, vindré.

A l'hivern, ens recollim a les set.

Porta'm llapis i paper.

La veïna em pren les flors.

El següent del llistat és …!

De moment, he mort i, ara, què?

Doneu-me d'alta al club.

Ja he passat per la caixa.

Encara no sé quant cobraré.

Demà no sé si hi seré.

No penso dimitir!

Fes veure que no em coneixes.

Demà mateix m'hi poso!

No penso acomiadar-me.

Crideu el meu xòfer.

N'estic tip de somiar.

No em va matar la feina.

En entrar, doneu un crit!

He fet els deures per si de cas.

He d'anar a l'infern abans de l'estiu.

Si m'havia de salvar, què feia l'infermer?

No sé què estava dient!

No vols saber quan et toca?

Ara, vull fer un recés!

Torna i porta diners.

T'estimo, t'estimo..., però no ha tornat!

Si vols venir, afanya't!

La majoria ni fumem.

Els morts en dijous ni faran cua.

Venc nínxol assolellat i amb bon veïnat.

Ni sé com vestir-me.

El metge diu que he de passejar.

Cerco núvia poc exigent.

Ara, hauré de comprar loteria dels cecs.

Algú ha vist el Pare?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXII)

10 Setembre, 2019 07:14
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És una noia poc espavilada, diu que m'estima sense interès.

Tenia un deute i ho resolt, ara en tinc tres.

El caixer vol que li torni els diners, ignoro, completament, on s'han ficat ara.

Si Déu no em dóna més llum, parlaré amb els de Fecsa.

Vull parlar amb un gat, necessito saber què passa a la segona vida.

És un home molt satisfet, ni necessita miralls.

Li he promès a la dona que l'escoltaré un minut per any.

Estic cansat de perdre, he decidit descansar.

És bonic anar sol, ni a mi m'ho comento.

Estic preparat per perdre deu segons del meu temps.

Em volia prendre el pèl, vaig preferir donar-li tots els diners.

És una sort no ser jove, no saps el que és trobar-se bé.

Era una noia tan maca que no dubtava en canviar de vestit.

Tinc por de ser ric, no estic preparat per a les lloances.

És un home tan savi que ni el veig.

He après una cosa, és millor oblidar-la.

Quan el dimoni va fer el vi, sabia que havia molta set.

El delicat de beure vi és si no endevines el gust que té.

Com volen que porti cotxe si posen bars a la vora de la carretera.

He estat discutint amb una mosca sobre la necessitat de molestar.

A la propera núvia, triaré un balcó amb ascensor.

He anat a dinar tard, només he demanat la migdiada.

Vaig anar al banquet de l'amo, vaig acabar els escuradents.

És un home molt intel·ligent, mai arriba prompte a casa.

Vaig trobar una núvia muda, vaig descobrir que no era tímida.

No em demanéssiu diners, no els tinc repetits.

Vaig descobrir que no era un ruc quan em van deixar somiar.

Mireu si m'estimo l'amo que no diré quan m'enganya.

Tinc molt temps per pensar i no agafo el de ningú.

Voldria escriure un llibre, però acabo a la segona ratlla.

Estic perdent el temps, ja fa massa anys que visc.

Vull triar un cel on no hi hagi ningú.

Vull senyor que em faci sentir sol i necessitat.

He après que saber només et porta a problemes de solucions massa complicades.

Les dones volien canviar el món, ara encara els agrada menys.

No puc fer-me ric, no confio en els meus advocats.

Volia defensar un castell, ara ni sé on para.

He triat el pitjor dels camins, ser home.

Volia comprar-me un vestit, però em volien fer despullar.

No vull el cel de Déu, vull el meu.

Estic malalt, he arribat a gaudir del no res.

No crec en l'amistat, crec en el desinterès.

Mentre l'home dorm, la dona resta muda.

No em preocupa tenir casa sinó parar-la.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXXII)

10 Setembre, 2019 07:11
Publicat per jjroca, Poemes curts

Si he de partir

enllà de la mar,

regaleu-me un far

per si vull venir,

per si us vull trobar.


Meravelles totes

dormien al prat

cercant l'entrellat

d'aquells petits pobles

qui fan mitja part.


Al racó del mas,

diu la masovera:

Si l'amor espera,

prompte ha d'arribar!

De segur que encerta.


Quan l'ocell piulava

des de l'alturó,

la tardor cantava

demanant al sol

que fes bona cara.


Com els amics

de la fortuna

troben la lluna

sense esgarips,

és tan poruga.


La pluja se n'entra:

dolça, a poc a poc,

per mullar la freda

fulla de tardor,

poca malifeta.


Quan el vent em parla

del proper hivern,

és el cor qui esclata

per paor del fred,

poc després, es cansa.


Una rosa sola

predica el teu nom,

com reclama el sol,

com la lluna troba

en el minso amor.


Cavaller sense cavall,

vianant sense aventura,

una nau massa feixuga

per guarir de tan gran mal,

minsa sort per no fer muda.


El llapis viatja

per mar de paper,

dibuixa la plana

cercant el seu cel,

empresa galana.


En el llum dormia,

enmig d'un rampell,

el gegant més bell

que en el món hi havia

tot cercant la fe.


La mossa demana

anar a passejar

i l'àvia proclama:

Després de dinar!

La menja s'allarga.


Per aprendre

a no saber,

cal entendre:

ser i no ser,

tot un repte.


Van els gegants

pel carrer del mig

ni volen els planys

ni els plau el desig,

tenen massa anys.


Quan la barca surt

tan rabent del port,

va cercant tresor

en deixar aixopluc,

mai pensa si pot.


A la casa vella,

sense massa nins,

els deures són fins

que algú esvellega,

com volen gaudir.


Cada nit,

en allitar-me,

deixo escrit

que vull ser amable

i eixerit.


Amb la pell ben fina,

amb un gran coixí,

qui no vol dormir

quan arriba el dia

per anar al glatir?


Amb dues roses

i un clavell,

tinc cent noies

al palmell,

no hi són totes.


Massa monstres

duu la nit,

els tanoques

fan dormir

sense ombres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 102 103 104  Següent»