Dos poemes d'honor i deu pensaments divins
18 Juliol, 2012 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El meu senyor
Riu amunt,
com navega,
sense ajut,
el meu senyor,
diu que pena
i necessita
emprar pensa,
fer lliçó.
Cavaller
sense esperança,
sense estança
on sojornar,
dormirà
sota la lluna,
sota un pi,
tindrà palau
i si aplega
quan li plau,
tindrà honor,
escut i espasa.
El gran honor
Massa riures
a la cara
quan passeja
carrer avall,
la poncella
tant m'agrada
que faria
gran pecat,
però és jove,
ben plantada
i esquerpa
a cor què vols,
li demano
i li agrada,
però estima
el gran honor:
vol ser noble
i ben casada,
sóc un pobre,
faig paor.
Pensaments divins
Les retallades arriben al cel, Satanàs ha demanat, a Déu, reduir els àngels un trenta per cent.
Darrerament, Jesús es passa tot el dia al sagrari.
Sant Pere participarà en el concurs de pesca si Jesús fa de jurat.
Moisès fa dos dies que no dorm, va somiar que era al desert.
Abraham tornaria a la muntanya, però Isaac s'amaga.
Déu es pregunta: per què vaig tenir la dèria de crear?
Satanàs fa pràctiques al desert per si Jesús vol tornar.
No sé si tornarà Jesús, però Judes pujarà el preu.
Satanàs té por de fer el ridícul.
No peco perquè vull, ho faig perquè m'agrada.
Dos poemes de salvadors i deu pensaments educatius
16 Juliol, 2012 10:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El reialme
Pare, deslliureu-me
de tot allò dolç,
del noble reialme
on hi ha salvadors.
No hi ha cap mentida
que faci tant mal
com aquella amanida
per la gent de dalt.
Dels perdonavides,
salveu-me Senyor,
puix tinc aquest cor
que cerca altres vides.
Pare, porteu-me
aquell vent de dalt,
el preu tant si val,
no tindré altre deute.
I, si no és massa feina,
demano la dot,
la vida tinc feta,
sóc pobre del tot.
Porten pressa
A la fosca,
la tenebra
com aplega
i prem el pas,
he cercat
nova promesa,
com li faig
la mitja part.
Necessito
la princesa
d'aquells ulls
tan entendrits,
els salvadors
porten pressa,
necessiten
el gaudir,
com em moro
sense reina,
com em deixa,
vol fugir.
Pensaments educatius
El problema era senzill, havia tingut molts entrebancs.
La classe estava callada, de fet, estava buida.
Els alumnes criden, endevino que la sordesa els està atacant.
Tres alumnes no escolten, ja són a port.
Aprenen a un altre ritme, deu ser “adagio”.
Tinc noves sensacions, estan llençant els papers.
Aprenen amb ordinadors, venturosos electrons.
No tinc res per ensenyar, la botiga està tancada.
Aprenen filosofia, de fet estan enfilats al sofà.
He fet un bon discurs, no hi havia ningú més.
Dos poemes de mula i deu epitafis
14 Juliol, 2012 06:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Lligada
Deslliurada
del meu carro,
ve l'amo
a posar el drap,
és un drap
desfet, amb marro,
mai amanit a rentar.
I la corretja com tiba
no em deixa ni moure el cap,
lligada a la vella sínia
com comença el meu tombar.
Passen les hores ferotges
dessota del preat sol,
només cau el borrissol
dels arbres que escampen vida.
Com em porto dos-cents quatre
l'aigua ja deu ser al cap,
farem prompte punt i a part,
com vull aplegar al meu catre.
Cap soci
Avui, set de juny,
data de l'aniversari,
he de posar al diari:
Els pagesos falç al puny!
La sega està encetada,
el camp com a mar daurat,
totes les tiges de blat
com cauran altra vegada.
Carro ple amb massa feixos
per caminar descansat,
com anirem avançant
pel camí dels malentesos.
Els prohoms benestants
com s'asseuen al cafè,
com treballen quan convé,
com el blat han de comprar.
No estic fet a aquest negoci
i demano, per demà:
bona palla, sense gra,
tenir amo, mai cap soci.
Epitafis
Em van donar terra per fer-me una cabana.
Ho sento, no vull sermons.
La meva adreça és ...
Sortida de taüts.
En rebre l'orella, us escoltaré.
El dimoni m'ha regalat un gos.
Tinc set!
Necessito servent per netejar el portal.
Sabia que el negre no m'escauria.
Si us plau, no em trepitgeu.
Dos poemes de pensa i deu pensaments divins
10 Juliol, 2012 09:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El pensar
Massa gana
per rumiar
i després
saber per on,
els meus déus,
mireu, són bons,
mai es cansen
d'endrapar.
Em proposen,
a tothora,
un paradís
ben galdós,
ben eixerit,
amb fal·làcies,
ple de gràcies
i cançons,
al capdavall,
resto sol,
com em el dol
el pensar així.
La pensa
Prou més tard,
sense revenja,
ve la pensa
per quedar,
a quin déu
deu la follia?,
com voldria
ser l'hereu.
Amb finques
per treballar,
amb la casa benestant,
afartat com un gegant,
amb tardes per descansar.
Però la pensa enganya
em donarà maldecap,
estic vivint amb companya
que no para de rumiar,
maleïda aquesta dèria
quan la closca vol deixar.
Pensaments divins
Jesús ha anat a comprovar el preu del peix.
Preguntaré a la Verge com m'he de vestir.
Satanàs està temptat de robar vi de missa.
Judes ha demanat deixar una hora la forca per poder-se banyar.
Volia ser sant, però no em deixaven respirar.
El menjar de l'infern sempre està passat de sal.
Ha aplegat un camió de garrafes d'aigua, de segur que hi ha casament.
Déu és el meu Pare, però està poc per casa.
A l'hora de la missa, només deixen volar sense motor.
Dos poemes amics i deu pensaments educatius
08 Juliol, 2012 07:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La jove espera
Poseu-me,
les lletres,
dintre,
en el sarró,
la be
amb la o,
la te
amb la a.
Deixeu
de plorar
que ve
primavera
i la jove espera
amics per xerrar,
després,
marxarà,
per a riure,
a l'era.
Els meus dies
I quan l'amic
truca a la porta,
espera el guarir,
trobar la resposta,
el repte del sí.
Són poques les passes
quan van a l'infern,
passar-les despert
fereix de vegades.
Però el ser amic
portarà alegries,
el prendre les mides
al nou, a l'antic.
Cansat d'ésser ric,
faig plorar els meus dies,
trobar enemigues
les tranquil·les nits
i esdevenir illes:
places i camins.
Pensaments educatius
Llegeix: teorema. Teo rema.
Estic decebut, tres tenen respostes diferents.
Estava navegant per la classe quan va aplegar el far.
Poseu dues preguntes i veureu com s'ofeguen.
Responen les preguntes després de saber on.
Va ser una classe magistral, vaig sortir amb una orella a la butxaca.
Si us miren de la darrera fila, tremoleu.
Dues hores més i em perdonaran els pecats.
Era al davant de la pissarra quan la van prendre.
He tingut moltes reformes, ara, recercarem l'edifici.
Dos poemes d'oblit i deu epitafis
06 Juliol, 2012 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Oblido
Hauré de signar
l'enorme sacrifici:
sortir-me'n d'aquest vici
de viure i treballar.
Mon cos és tan poruc,
navega sense pressa,
voldria la promesa:
sentir-se menys eixut.
Però el déu marí
no deixa deslliurar-me,
voldria acaronar-me,
portar-me al paradís.
Sóc home prou tossut,
cansat de no fer res,
acabo sempre estès,
sortosament vençut.
No tinc altre alturó
ni albiro home savi,
accepto el meu calvari,
oblido quan sóc jo.
He posat
He posat
la gran fortuna
ben lligada
dintre el sac,
amb una corda
d'espart,
cal aprendre
com nuar-la.
La fortuna
és mentidera
mai demana
prendre part,
el caparró
m'ha deixat:
ensopit,
mig mort de gana,
sense bossa
per l'oblit
puix sembla
que s'encomana.
Epitafis
De fet, la Parca cercava la dona.
El dia de difunts no es pot dormir.
Aquest any, vull clavells!
Puc endevinar la cara que feu.
No senyora, la mestressa encara no hi és!
Acabo de rebre les darreres voluntats.
Sóc aquí per la xocolata.
L'altre taüt el vull amb rodes de cautxú.
Fa dies que tinc mal de queixals.
Si el proper arriba en set minuts, canto línia.
Dos poemes per aprendre i deu pensaments divins
02 Juliol, 2012 05:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aprendre
Aprendre,
com ho diria:
És navegar
sense nau,
és caminar
sense peu
i oblidar
qui plora o crida.
Aprendre
és encetar
el regne
de la saviesa,
és travessar
la devesa
sense ganes
de passar.
Aprendre
és un volar
sense ales
ni feblesa,
és caure
sense cap pressa,
és finir
sense aterrar.
Vull aprendre
Vull aprendre
bona lletra,
he entrat
per a comprar:
un llapis,
les beceroles
i una goma
d'esborrar,
quatre fulls,
petits i grans,
la carpeta
per guardar.
I, si arribo,
compraré:
una mica
de paciència
i, si em donen
eixa ciència,
de segur
que n'aprendré.
Pensaments divins
Déu ha aconseguit un càrrec vitalici.
Satanàs necessita més peons calderers.
Jesús sempre té un miracle a la màniga.
El sindicat d'àngels proposa una reducció de jornada.
Satanàs fa un estudi del preu de les temptacions.
En temporada d'estiu, a l'infern, no baixaran dels 65º C.
Si voleu ser sant, apunteu-vos a les pàgines blaves.
Es demana pregar en silenci a partir del vespre.
Salomé ha estat nomenada professora de dansa infernal.
Procureu pecar sense ofendre.
Dos poemes amb ratlles i deu pensaments educatius
30 Juny, 2012 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per escriure
Per escriure,
necessito:
una ploma,
un tinter,
un somni
de mariner
i una barca
amb blanca vela.
Per escriure,
necessito:
bona llum
del vell cresol,
un sentiment
perdedor
i una taula
on seure sol.
I si vénen
les paraules,
necessito:
el lligar-les,
comprometre'm
en guardardar-les,
acollir-les
i endreçar-les.
Quatre ratlles
La bona deessa
diu que, avui,
em portarà
per un regne
sense espasa,
sense llança,
sense fel.
Un regne
on treballar,
on s'esberlen
les presons,
on es canten
mil cançons,
sense lliçons,
sense febre.
Quatre ratlles
on s'explica
que somiar
no tindrà dol
ni viurà
qui té consol
ni s'aprén
de l'enganyifa.
Pensaments educatius
Aquesta setmana, porto tres dilluns seguits.
No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.
No es queixen perquè cansa.
No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.
Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.
Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.
Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.
Resten sense portar, són tan pobres.
He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.
Quants alumnes fan falta per poder volar?
Dos poemes per la mar i deu epitafis
28 Juny, 2012 07:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El regne
I, si pogués,
les ones menaria
des de trenc d'alba,
quan el somni és profund,
agafaria
les ganes de la barca
i les duria,
al fons, ben lluny del far.
No tinc res més
que pau i melangia,
el riure estrany
d'heroi entremaliat,
de tant en tant,
suporto la follia,
minsa alegria
al regne de la mar.
Ella m'espera,
ho fa com cada dia
i cada vespre
quan ve per despertar.
La barca nova
Cansats els peixos,
feixucs de tant menjar,
he posat, d'hora,
el fet de demanar.
Cansades ones,
cansades de callar,
xisclen a estones,
després, se'n van.
La mar serena,
el cabell fosc,
la lluna plena
com me l'amaga el bosc.
La barca nova
no em dirà res,
té tants amics,
com pot triar,
entre estrelles,
com parla el vent,
parla, de pressa,
parla i corprèn.
Epitafis
En morir-me, vaig tenir l'ensurt.
De fet, viatjo en un cendrer.
M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.
El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.
Amb quatre dents més, seria una altra cosa.
Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.
El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.
Tres morts més i guanyo la porra.
No patiu, morir-se no cansa.
Si us
plau, una mica de conversa.
Dos poemes desenfeinats i deu pensaments divins
24 Juny, 2012 06:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Anar perdent
Valent el sol,
la pluja escadussera,
sense remei,
em va guanyant la son,
avui vindré,
sortint de casa meva,
per a lluitar,
contraure l'ocasió.
Són tantes hores
de no voler fer feina,
d'anar perdent
les regnes, el meu nord,
algú dirà:
possiblement s'ha mort,
no el contradiu,
potser tindrà raó,
més val fugir
que acaronar la sort.
Possiblement
Deixeu-me anar
al regne de la son
on no han d'entrar
els nobles feiners,
possiblement,
arribaré primer
per conquerir
el deure d'anar fent.
És el treball
el si de ma misèria,
és ma platxèria
el jeure i oblidar,
hi ha massa cel
al cim, muntanya enllà,
on no hi ha més
que restes d'una cleda.
Però és així
i, de prou lluny, m'agrada
tan eixerit,
de tan poca conversa.
Pensaments divins
Jesús presenta al·lèrgia a tot tipus de creus.
Déu manifesta dificultat en resoldre problemes de temps.
Satanàs presenta símptomes ecològics, vol treure ferro de les forques.
Sant Pere tancarà les portes del cel els dilluns pel matí.
Noè prefereix un segon diluvi de vi.
Els Divendres Sants seran de portes obertes en tot l'infern.
Possiblement aniré al cel, a l'infern, no hi ha places.
Procuraré mirar la web celestial abans de pecar.
No és just que hagi de pujar al cel amb regional.
Adam mai tria pastís de poma.