Toca la fi
28 Juny, 2013 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Toca la fi
Paraula damunt paraula,
avui, li toca la fi,
he deixat aquesta taula,
foragitant-me d'aquí.
Ha estat un camí eclèctic,
de fet, del tot venturós,
he topat, entre silencis,
amb reductes de fredors.
He pujat: lletra a lletra,
fins la porta de l'encís
i una fada, insatisfeta,
ha esclatat: Què fas aquí?
Deixo anar el llapis vell
al calaix més nou que tinc
i la goma, tipa d'ell,
amonesta: Vull dormir!
Dos poemes de buscar i deu pensaments divins
24 Juny, 2013 06:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de buscar
He de buscar,
sense hora vana,
el si del pensar,
el nom de la fada.
El tou giravolt
on la pensa espera
i respon, planera,
quan el frec la mou.
El regne dels savis
on no hi ha humans,
són massa taujans
per captar els efluvis.
Un lloc on dormir
i gaudir del somnis,
oblidar els oprobis,
pertànyer i gaudir.
He de buscar:
Parca sorneguera,
la qui mai delera
ni ens deixa marxar.
Sense res a fer,
espero i desitjo:
acabar en un nínxol
que miri a ponent.
A l'escola
A l'escola estant,
ve la primavera,
surt nova rosella
d'un paper prou blanc
i xisclen minyones
buscant Caputxeta,
amb capa vermella,
xerrant amb el llop.
Allí, presidint,
la mestra esclata:
Torneu la sabata
nova a l'Enric!
I la Margarida,
del tot innocent,
la busca, la sent,
després se n'oblida.
A l'escola estant,
les busques rodolen,
van passant les hores
llargues com abans.
Jo també he buscat
les tardes tranquil·les,
suaus, amanides
a fer mitja part.
Pensaments divins
Judes vol canviar la traïció per una ensarronada.
Satanàs ha demanat a Déu que no apliqui retallades.
Isaac no riu, el seu pare vol anar d'excursió a la muntanya.
Al cel, sobren apartaments per a matrimonis.
Jesús ha estat nomenat: Fadrí d'or!
Els pobres van al cel, però segueixen patint.
Satanàs està indignat, un lladre li ha furtat tres calderes.
Jesús, cansat de passar fred, ha demanat el Nadal al juliol.
Jesús ha d'anar al desert, la Verge li diu que vagi a la tardor.
Déu necessita set galàxies per parar el llit.
Dos poemes nous i deu pensaments educatius
22 Juny, 2013 06:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tot nou
Enllà de la mar,
no hi ha sol ni lluna
ni feina oportuna
ni greu treballar.
Els arbres són bons,
dolces les roselles
i un miler d'estrelles
lluen en el fosc.
I l'aire és ben tou
ni retalla el vent
ni hi ha vestit vell,
és maco i tot nou.
Com brollen cançons
ens espais amables
i ballen les dames
amb la gran dolçor.
El dia s'enceta,
davalla i clou
i mengem un ou
barrejat amb ceba.
Cal tenir domini
de tota la ment,
el madur es fa verd,
retorna al principi.
Jersei nou
La bella promesa
com passa, corpresa,
carrer major avant,
portarà un vestit
amb roses guarnit
per al seu galant.
És nou el silenci
i mana que ho deixi
en el quart minvant,
com parla la lluna,
tan dolça i poruga,
amb un trist semblant.
Com passen alhora,
vinguts de la fosca
els nous pensaments,
com pugen i troben
homenets qui ploren
del tot inconscients.
Llavors ve tempesta,
obro la finestra,
passa un vianant,
du barret de llana,
jersei nou que escanya,
diu que va a ciutat.
Pensaments educatius
He posat deures però els he amagat bé.
Estan educats, es queixen en equip.
La veritable evolució la va portar l'anís.
He obert el llibre i ha sortit el dimoni.
Aprenen tant que ja deuen volar.
Estudiar és complicat, té poques excepcions.
No crec que el curs duri menys de dues reformes.
Els alumnes feien volar coloms, primer els havien precuinat.
M'agrada ensenyar, de segur que m'ho prohibeixen.
Els he donat un llapis i se l'han menjat.
Dos poemes d'ombra i deu epitafis
20 Juny, 2013 07:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El ruc
Dessota la figuera,
em parla el ruc:
del riu, de la desfeta,
d'un temps perdut.
El sol li meravella,
com n'és de gran,
ni deixa una estrella
al seu voltant.
Les ombres parlen totes
de pau i enyor,
del regne de les fosques,
de guanys i de clarors.
El ruc em menysprea,
mentre, voltant,
em dóna aigua fresca
per a regar.
Em conta cent històries
d'un camp preciós,
de batalles guanyades,
d'espigues d'or.
I l'ombra com arriba,
com calla i creix,
el ruc com se n'oblida
perquè menteix.
L'ombra
Les branques de l'om,
en fred, despullades,
van posant color
amb fulles preades.
I l'ombra com neix,
després, com davalla,
va trobant canalla
empaitant un feix
de blat, que, a l'albada,
va bastir un pagès
en ser a la segada.
Nostre amic, cofoi,
des de dalt, s'ho mira,
mentrestant, sospira,
demanant raó.
I l'ombra com creix
dessota de l'om,
cavall de cartró,
per guarir un rei.
Noves aventures
a la taula estant,
l'ombra ni fa mal
ni vol foc pairal
ni d'altres pastures.
Epitafis
M'han dit que et faci lloc.
Darrerament, faig bondat.
Demana i faré el que pugui.
Us aconsello demanar hora per venir.
Els caps de setmana em llevo tard.
Com t'ho diria?
En aquest nínxol no es parla de política.
Mai tornaré a dir: Em trobo bé!
He rebut dues-centes dotze visites.
Han fet un concurs de llençar ossos.
Dos poemes amb llar i deu pensaments divins
16 Juny, 2013 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la vora de la llar
Acabat l'hivern,
nova primavera,
és el temps d'espera,
de pensar i fruitar,
de tallar les branques
velles d'olivera,
de portar la llenya
i cremar el brancam.
A la vora de la llar,
dormen els vells somnis,
envoltats d'oprobis
per fer-los més grans,
és buit el porró,
fora la canalla
i una endevinalla
dormint al racó.
En el si de l'hort,
hem plantat les cebes,
quatre alls, tomateres,
ben prop dels pebrots.
A la vora de la llar,
descansa el cresol,
ha entrat el sol,
el fum ha marxat.
Les vull rostir
Mare, les vull rostir
les cebes i botifarres,
albergínies i tomates,
encén la llar per a mi.
Mare, la primavera
ha vingut com desitjava:
un poc freda, amb cara llarga
i plorant com una bleda.
Mare, vaig a cercar
els papers, els encenalls
i aquella cabeça d'alls
per a fer un bon dinar.
Mare, porta el morter,
vull amanir allioli,
talla el bon pa de pagès,
preparem un bon tiberi.
Mare, vull el dormir
a la vora de la llar
per a sentir, de bon grat,
les històries de glatir.
Mare, no vull ser gran
ni que mori primavera,
a l'estiu, eixa finestra
duu mosquits i fa suar.
Pensaments divins
Déu és al cel, almenys, els dies feiners.
Si heu d'anar a l'infern, poseu-vos crema.
Era a punt de salvar-me quan em vaig penedir.
Porto una setmana buscant el meu dimoni.
Accepto anar a l'infern si deixen fumar.
Satanàs està enfadat, amb la crisi, ni pequen.
Caldera ecològica: aigua sense additius.
Déu i Satanàs: Fadrins per sempre!
La Verge busca jove de dos mil·lennis per al seu Fill.
Es demana gat de dos caps per a la porta del cel.
Dos poemes nocturns i deu pensaments educatius
14 Juny, 2013 07:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ulls de mussol
Maleït el sol
quan fuig i incomoda,
em deixa amb dol
i pobres sentiments,
en els envans,
s'apilen els fantasmes,
les pobres ànimes,
porugues, penitents.
Per pobra llum,
he de posar el cresol,
ulls de mussol,
visió de gat.
Enmig la llar,
tan trista, isolada,
una olla parla,
sense xisclar.
Agafo un llibre
més negre que la nit,
enceto el lleure
i el deure de somiar
ni fa aquell fred
que cerca el fumeral
ni parla el fum,
és hora de rumiar.
Si voleu nit
Si voleu nit,
veniu al carreró
on la bombeta,
eternament, singlota,
avui, dimarts,
la pluja, breu i poca,
posa gotims
en portes i balcons.
Si voleu nit,
us deixo entrar a la cambra
on, vell pagès
s'esplaia vora llar,
l'olla com balla
damunt de quatre branques,
com cerca el fum
el seu volar.
A poc a poc,
fugint de presses,
va la mestressa
parant la taula
amb quatre gots,
les estovalles,
dos tovallons,
coberts d'alpaca.
Pensaments educatius
Ha vingut l'inspector, fa quatre hores que plora.
He aconseguit que una suma es deixi emportar.
Han aconseguit un vers hendecasíl·lab de quatre síl·labes.
Missatges del mòbil, riu-te'n de les paràboles de Jesús.
Fa sis hores que busquen la gallina Kinder's.
És impossible trobar lletres mudes, com a molt, queques.
Cada tres conceptes nous, sal de fruites.
Era un mestre temerari, entrava a classe sense casc.
Tinc tres alumnes badallant, deu ser hora de callar.
He de remar tant que ni necessito barca.
Dos poemes de fulls i deu epitafis
12 Juny, 2013 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El full sojorna
Segut a taula,
mentre al carrer gotima,
el full obert,
obstinadament callat,
com vol saber,
com el voler l'obliga
a restar quiet
al punt que vaig ratllant.
En queden prou
d'hores matusseres,
d'hores ferrenyes,
de treballar
i el full poruc,
sense dir res, escolta
i un llapis vell
el va embrutant.
Algú dirà
que escriure poesia
és quelcom més
que raure i esperar,
pas que ho sé,
em crida cada dia
i el full sojorna,
m'espera per parlar.
Un home de feblesa
Per fer ratllots
o prendre la saviesa,
fa temps un home
va encetar nou full,
havia estat
un home de feblesa,
lluny de la guerra,
covard, pallús.
No manar sap
ni cavalcar amb espasa,
per ell, la llança
no és eina de treball,
la poca força
l'obliga a portar ploma,
s'envalenteix
per la dissort constant.
No menja més
que sopes escaldades,
quatre verdures,
un xic de carn
i va, corprès,
enmig de les tenebres,
desant mil lletres,
prou capficat.
Epitafis
Procureu no venir sol.
Necessito company poc xerraire.
Us comunico que presento al·lèrgia als clavells.
Necessito expert en jugar a les cartes.
Estic perdut!
Necessito notari per canviar el testament.
Vulgues que no, tinc mandra.
Torna demà i porta un sastre.
Parla prompte que estic enfeinat.
Quedem per a després del Judici.
Dos poemes de carreró i deu pensaments divins
08 Juny, 2013 05:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cent records
Cada jorn
duu una albada
al carreró
on hi visc,
als ràfecs,
no fan niuada:
orenetes ni falcons.
Teuladins,
sense volada,
picotegen
teula i sots
i mil mosques
es desvetllen
amb carona
de paor.
Cada jorn
duu un silenci
i, a les postres,
cent records,
velles cases,
mig obertes,
esperant
els nous senyors.
Carreró del barri
On rau el pagès,
el carro i el ruc?
Quan ve el xivarri
a emplenar balcons?
Espero, amatent,
dintre l'aixopluc,
carreró de barri,
bastit de records.
Poseu-me un vel
a sobre dels ulls
i deixeu que passin:
joves i cançons.
Repintem els panys
amb aigua i calç
i passem, si cal,
pel desert dels anys.
Carreró de pobres,
tots vestits de fe,
avui, resten orfes,
sense res a fer.
Carreró on la calma
dóna pas al fred,
no empris cap baula
on lligar el temps.
Pensaments divins
Satanàs talla claus, ha invertit en actius preferents.
Sant Pere declararà els banquers: Persones no grates!
Judes assoleix que la seva paga va ser vergonyosa.
La Verge prohibirà les revistes del cor.
Jesús participa en un curset d'informàtica.
Satanàs està provant mètodes nous de fer por.
Déu no té pressupost per encabir tots els justos de la fi del món.
Satanàs farà servir gent d'empenta per posar més pecadors per caldera.
Sant Pere està neguitós, aquest mes s'han donat d'alta dues religions noves.
Els qui van al cel, porta de la dreta amb la cartilla de vacunacions.
Dos poemes de saviesa i deu pensaments educatius
06 Juny, 2013 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella mira
Mireu-la,
a la saviesa,
com rondina
pel carrer,
mai critica
ni té pressa
ni demana
ser res més.
De vegades,
quan comenta
algun deure
per a fer,
el dimoni
l'amonesta,
li engega:
Calla i pren!
Li ofereix
una caixa
on guardar
tot l'esperit,
ella mira,
pensa, absorta,
i posa força
per fugir.
La saviesa obre la porta
Amics, sense penyora
ni un tou assentiment,
porteu-me on reposa
la saviesa en tot moment.
Han dit que la cambra és fosca,
no té joies ni embalums,
només un retall de llum
que s'enlaira mentre plora.
La saviesa obre la porta
per si se m'acut entrar,
no té dia ni té hora
ni m'oblida l'endemà.
Tantes hores dissortades,
que he posat en el camí,
la saviesa arriba aquí
i m'ensenya tot debades.
Però com la ment és bleda,
passa rancúnia per tot,
la saviesa dóna dot:
una llengua mentidera.
Assolida la desgràcia,
ens aproparà a la mort,
ens vendrà, com a dissort,
hores baixes i fal·làcia.
Pensaments educatius
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Dos poemes de pares i deu epitafis
04 Juny, 2013 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Naixement eixerit
La divina providència,
prenent part de la consciència
d'un passat indefinit,
esbatana el bé escrit
i l'acosta a la ciència,
amb aquests avantpassats
continua el punt i a part
i arriben a ser essència,
meravelles del misteri,
sense pausa ni senderi,
aplegant al món cridant.
Tota aquesta fellonia
ens acosta, nit i dia,
a un naixement eixerit,
la senyora té marit
ni cal cercar companyia.
Batejat amb aigua clara
arriba la filigrana
d'ésser nadó consentit,
després vindrà tot l'oblit.
una escala de desgana
i un pare qui demana:
calla, menja, a dormir.
El temps passa
A la casa més humil
no hi haurà menja
de llagosta, de pernil
o de peix serra.
Però l'home pot ser pare
si la natura
li ofereix el tenir cura
de nadó i mare.
I tots tres ben enfeinats
en assolir el comentari:
Aquest nen és un calvari,
sempre és a punt per plorar!
El tenir el mal de panxa
és oprobi del veïnat:
- De segur que menja, encara,
semoleta a cada plat?
Ser pobre és santa cosa
si els pares són com cal,
l'ocupació principal
serà aprendre a no fer nosa.
Però el temps passa i no atura
i el minyó que home es fa,
de segur que es vol casar
i tenir altra criatura.
Epitafis
Tinc la dona viuda.
He sortit a prendre cafè.
Menjo com un ocellet.
Demà, passaré per pagar.
Compte amb l'anorèxia.
A casa, també feia nosa.
Si us plau, feu servir el timbre.
Senyor jutge: No volia entrar.
Estic a la classe de relaxació.
Auxili, em volen fer fora!