Toca la fi

28 Juny, 2013 06:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Toca la fi


Paraula damunt paraula,

avui, li toca la fi,

he deixat aquesta taula,

foragitant-me d'aquí.

Ha estat un camí eclèctic,

de fet, del tot venturós,

he topat, entre silencis,

amb reductes de fredors.

He pujat: lletra a lletra,

fins la porta de l'encís

i una fada, insatisfeta,

ha esclatat: Què fas aquí?

Deixo anar el llapis vell

al calaix més nou que tinc

i la goma, tipa d'ell,

amonesta: Vull dormir!

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de buscar i deu pensaments divins

24 Juny, 2013 06:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He de buscar


He de buscar,

sense hora vana,

el si del pensar,

el nom de la fada.

El tou giravolt

on la pensa espera

i respon, planera,

quan el frec la mou.

El regne dels savis

on no hi ha humans,

són massa taujans

per captar els efluvis.

Un lloc on dormir

i gaudir del somnis,

oblidar els oprobis,

pertànyer i gaudir.

He de buscar:

Parca sorneguera,

la qui mai delera

ni ens deixa marxar.

Sense res a fer,

espero i desitjo:

acabar en un nínxol

que miri a ponent.


A l'escola


A l'escola estant,

ve la primavera,

surt nova rosella

d'un paper prou blanc

i xisclen minyones

buscant Caputxeta,

amb capa vermella,

xerrant amb el llop.

Allí, presidint,

la mestra esclata:

Torneu la sabata

nova a l'Enric!

I la Margarida,

del tot innocent,

la busca, la sent,

després se n'oblida.

A l'escola estant,

les busques rodolen,

van passant les hores

llargues com abans.

Jo també he buscat

les tardes tranquil·les,

suaus, amanides

a fer mitja part.

 

Pensaments divins

 

Judes vol canviar la traïció per una ensarronada.

Satanàs ha demanat a Déu que no apliqui retallades.

Isaac no riu, el seu pare vol anar d'excursió a la muntanya.

Al cel, sobren apartaments per a matrimonis.

Jesús ha estat nomenat: Fadrí d'or!

Els pobres van al cel, però segueixen patint.

Satanàs està indignat, un lladre li ha furtat tres calderes.

Jesús, cansat de passar fred, ha demanat el Nadal al juliol.

Jesús ha d'anar al desert, la Verge li diu que vagi a la tardor.

Déu necessita set galàxies per parar el llit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes nous i deu pensaments educatius

22 Juny, 2013 06:32
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tot nou


Enllà de la mar,

no hi ha sol ni lluna

ni feina oportuna

ni greu treballar.

Els arbres són bons,

dolces les roselles

i un miler d'estrelles

lluen en el fosc.

I l'aire és ben tou

ni retalla el vent

ni hi ha vestit vell,

és maco i tot nou.

Com brollen cançons

ens espais amables

i ballen les dames

amb la gran dolçor.

El dia s'enceta,

davalla i clou

i mengem un ou

barrejat amb ceba.

Cal tenir domini

de tota la ment,

el madur es fa verd,

retorna al principi.


Jersei nou


La bella promesa

com passa, corpresa,

carrer major avant,

portarà un vestit

amb roses guarnit

per al seu galant.

És nou el silenci

i mana que ho deixi

en el quart minvant,

com parla la lluna,

tan dolça i poruga,

amb un trist semblant.

Com passen alhora,

vinguts de la fosca

els nous pensaments,

com pugen i troben

homenets qui ploren

del tot inconscients.

Llavors ve tempesta,

obro la finestra,

passa un vianant,

du barret de llana,

jersei nou que escanya,

diu que va a ciutat.

 

Pensaments educatius

 

He posat deures però els he amagat bé.

Estan educats, es queixen en equip.

La veritable evolució la va portar l'anís.

He obert el llibre i ha sortit el dimoni.

Aprenen tant que ja deuen volar.

Estudiar és complicat, té poques excepcions.

No crec que el curs duri menys de dues reformes.

Els alumnes feien volar coloms, primer els havien precuinat.

M'agrada ensenyar, de segur que m'ho prohibeixen.

Els he donat un llapis i se l'han menjat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'ombra i deu epitafis

20 Juny, 2013 07:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El ruc


Dessota la figuera,

em parla el ruc:

del riu, de la desfeta,

d'un temps perdut.

El sol li meravella,

com n'és de gran,

ni deixa una estrella

al seu voltant.

Les ombres parlen totes

de pau i enyor,

del regne de les fosques,

de guanys i de clarors.

El ruc em menysprea,

mentre, voltant,

em dóna aigua fresca

per a regar.

Em conta cent històries

d'un camp preciós,

de batalles guanyades,

d'espigues d'or.

I l'ombra com arriba,

com calla i creix,

el ruc com se n'oblida

perquè menteix.


L'ombra


Les branques de l'om,

en fred, despullades,

van posant color

amb fulles preades.

I l'ombra com neix,

després, com davalla,

va trobant canalla

empaitant un feix

de blat, que, a l'albada,

va bastir un pagès

en ser a la segada.

Nostre amic, cofoi,

des de dalt, s'ho mira,

mentrestant, sospira,

demanant raó.

I l'ombra com creix

dessota de l'om,

cavall de cartró,

per guarir un rei.

Noves aventures

a la taula estant,

l'ombra ni fa mal

ni vol foc pairal

ni d'altres pastures.

 

Epitafis

 

M'han dit que et faci lloc.

Darrerament, faig bondat.

Demana i faré el que pugui.

Us aconsello demanar hora per venir.

Els caps de setmana em llevo tard.

Com t'ho diria?

En aquest nínxol no es parla de política.

Mai tornaré a dir: Em trobo bé!

He rebut dues-centes dotze visites.

Han fet un concurs de llençar ossos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb llar i deu pensaments divins

16 Juny, 2013 06:52
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


A la vora de la llar


Acabat l'hivern,

nova primavera,

és el temps d'espera,

de pensar i fruitar,

de tallar les branques

velles d'olivera,

de portar la llenya

i cremar el brancam.

A la vora de la llar,

dormen els vells somnis,

envoltats d'oprobis

per fer-los més grans,

és buit el porró,

fora la canalla

i una endevinalla

dormint al racó.

En el si de l'hort,

hem plantat les cebes,

quatre alls, tomateres,

ben prop dels pebrots.

A la vora de la llar,

descansa el cresol,

ha entrat el sol,

el fum ha marxat.


Les vull rostir


Mare, les vull rostir

les cebes i botifarres,

albergínies i tomates,

encén la llar per a mi.

Mare, la primavera

ha vingut com desitjava:

un poc freda, amb cara llarga

i plorant com una bleda.

Mare, vaig a cercar

els papers, els encenalls

i aquella cabeça d'alls

per a fer un bon dinar.

Mare, porta el morter,

vull amanir allioli,

talla el bon pa de pagès,

preparem un bon tiberi.

Mare, vull el dormir

a la vora de la llar

per a sentir, de bon grat,

les històries de glatir.

Mare, no vull ser gran

ni que mori primavera,

a l'estiu, eixa finestra

duu mosquits i fa suar.

 

Pensaments divins

 

Déu és al cel, almenys, els dies feiners.

Si heu d'anar a l'infern, poseu-vos crema.

Era a punt de salvar-me quan em vaig penedir.

Porto una setmana buscant el meu dimoni.

Accepto anar a l'infern si deixen fumar.

Satanàs està enfadat, amb la crisi, ni pequen.

Caldera ecològica: aigua sense additius.

Déu i Satanàs: Fadrins per sempre!

La Verge busca jove de dos mil·lennis per al seu Fill.

Es demana gat de dos caps per a la porta del cel.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes nocturns i deu pensaments educatius

14 Juny, 2013 07:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ulls de mussol


Maleït el sol

quan fuig i incomoda,

em deixa amb dol

i pobres sentiments,

en els envans,

s'apilen els fantasmes,

les pobres ànimes,

porugues, penitents.

Per pobra llum,

he de posar el cresol,

ulls de mussol,

visió de gat.

Enmig la llar,

tan trista, isolada,

una olla parla,

sense xisclar.

Agafo un llibre

més negre que la nit,

enceto el lleure

i el deure de somiar

ni fa aquell fred

que cerca el fumeral

ni parla el fum,

és hora de rumiar.


Si voleu nit


Si voleu nit,

veniu al carreró

on la bombeta,

eternament, singlota,

avui, dimarts,

la pluja, breu i poca,

posa gotims

en portes i balcons.

Si voleu nit,

us deixo entrar a la cambra

on, vell pagès

s'esplaia vora llar,

l'olla com balla

damunt de quatre branques,

com cerca el fum

el seu volar.

A poc a poc,

fugint de presses,

va la mestressa

parant la taula

amb quatre gots,

les estovalles,

dos tovallons,

coberts d'alpaca.

 

Pensaments educatius

 

Ha vingut l'inspector, fa quatre hores que plora.

He aconseguit que una suma es deixi emportar.

Han aconseguit un vers hendecasíl·lab de quatre síl·labes.

Missatges del mòbil, riu-te'n de les paràboles de Jesús.

Fa sis hores que busquen la gallina Kinder's.

És impossible trobar lletres mudes, com a molt, queques.

Cada tres conceptes nous, sal de fruites.

Era un mestre temerari, entrava a classe sense casc.

Tinc tres alumnes badallant, deu ser hora de callar.

He de remar tant que ni necessito barca.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de fulls i deu epitafis

12 Juny, 2013 06:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El full sojorna


Segut a taula,

mentre al carrer gotima,

el full obert,

obstinadament callat,

com vol saber,

com el voler l'obliga

a restar quiet

al punt que vaig ratllant.

En queden prou

d'hores matusseres,

d'hores ferrenyes,

de treballar

i el full poruc,

sense dir res, escolta

i un llapis vell

el va embrutant.

Algú dirà

que escriure poesia

és quelcom més

que raure i esperar,

pas que ho sé,

em crida cada dia

i el full sojorna,

m'espera per parlar.


Un home de feblesa


Per fer ratllots

o prendre la saviesa,

fa temps un home

va encetar nou full,

havia estat

un home de feblesa,

lluny de la guerra,

covard, pallús.

No manar sap

ni cavalcar amb espasa,

per ell, la llança

no és eina de treball,

la poca força

l'obliga a portar ploma,

s'envalenteix

per la dissort constant.

No menja més

que sopes escaldades,

quatre verdures,

un xic de carn

i va, corprès,

enmig de les tenebres,

desant mil lletres,

prou capficat.

 

Epitafis

 

Procureu no venir sol.

Necessito company poc xerraire.

Us comunico que presento al·lèrgia als clavells.

Necessito expert en jugar a les cartes.

Estic perdut!

Necessito notari per canviar el testament.

Vulgues que no, tinc mandra.

Torna demà i porta un sastre.

Parla prompte que estic enfeinat.

Quedem per a després del Judici.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de carreró i deu pensaments divins

08 Juny, 2013 05:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Cent records


Cada jorn

duu una albada

al carreró

on hi visc,

als ràfecs,

no fan niuada:

orenetes ni falcons.

Teuladins,

sense volada,

picotegen

teula i sots

i mil mosques

es desvetllen

amb carona

de paor.

Cada jorn

duu un silenci

i, a les postres,

cent records,

velles cases,

mig obertes,

esperant

els nous senyors.


Carreró del barri


On rau el pagès,

el carro i el ruc?

Quan ve el xivarri

a emplenar balcons?

Espero, amatent,

dintre l'aixopluc,

carreró de barri,

bastit de records.

Poseu-me un vel

a sobre dels ulls

i deixeu que passin:

joves i cançons.

Repintem els panys

amb aigua i calç

i passem, si cal,

pel desert dels anys.

Carreró de pobres,

tots vestits de fe,

avui, resten orfes,

sense res a fer.

Carreró on la calma

dóna pas al fred,

no empris cap baula

on lligar el temps.

 

Pensaments divins

 

Satanàs talla claus, ha invertit en actius preferents.

Sant Pere declararà els banquers: Persones no grates!

Judes assoleix que la seva paga va ser vergonyosa.

La Verge prohibirà les revistes del cor.

Jesús participa en un curset d'informàtica.

Satanàs està provant mètodes nous de fer por.

Déu no té pressupost per encabir tots els justos de la fi del món.

Satanàs farà servir gent d'empenta per posar més pecadors per caldera.

Sant Pere està neguitós, aquest mes s'han donat d'alta dues religions noves.

Els qui van al cel, porta de la dreta amb la cartilla de vacunacions.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de saviesa i deu pensaments educatius

06 Juny, 2013 05:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ella mira


Mireu-la,

a la saviesa,

com rondina

pel carrer,

mai critica

ni té pressa

ni demana

ser res més.

De vegades,

quan comenta

algun deure

per a fer,

el dimoni

l'amonesta,

li engega:

Calla i pren!

Li ofereix

una caixa

on guardar

tot l'esperit,

ella mira,

pensa, absorta,

i posa força

per fugir.


La saviesa obre la porta


Amics, sense penyora

ni un tou assentiment,

porteu-me on reposa

la saviesa en tot moment.

Han dit que la cambra és fosca,

no té joies ni embalums,

només un retall de llum

que s'enlaira mentre plora.

La saviesa obre la porta

per si se m'acut entrar,

no té dia ni té hora

ni m'oblida l'endemà.

Tantes hores dissortades,

que he posat en el camí,

la saviesa arriba aquí

i m'ensenya tot debades.

Però com la ment és bleda,

passa rancúnia per tot,

la saviesa dóna dot:

una llengua mentidera.

Assolida la desgràcia,

ens aproparà a la mort,

ens vendrà, com a dissort,

hores baixes i fal·làcia.

 

Pensaments educatius


Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.

Aprenen tant que dubto entenguin res.

He donat una lliçó perquè no sabia el preu.

Farem un examen de llengua, obriu la boca.

Som a dilluns i estic marejat.

Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.

Progressa adequadament: renega sense ajuts.

Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.

Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.

Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de pares i deu epitafis

04 Juny, 2013 06:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Naixement eixerit


La divina providència,

prenent part de la consciència

d'un passat indefinit,

esbatana el bé escrit

i l'acosta a la ciència,

amb aquests avantpassats

continua el punt i a part

i arriben a ser essència,

meravelles del misteri,

sense pausa ni senderi,

aplegant al món cridant.

Tota aquesta fellonia

ens acosta, nit i dia,

a un naixement eixerit,

la senyora té marit

ni cal cercar companyia.

Batejat amb aigua clara

arriba la filigrana

d'ésser nadó consentit,

després vindrà tot l'oblit.

una escala de desgana

i un pare qui demana:

calla, menja, a dormir.


El temps passa


A la casa més humil

no hi haurà menja

de llagosta, de pernil

o de peix serra.

Però l'home pot ser pare

si la natura

li ofereix el tenir cura

de nadó i mare.

I tots tres ben enfeinats

en assolir el comentari:

Aquest nen és un calvari,

sempre és a punt per plorar!

El tenir el mal de panxa

és oprobi del veïnat:

- De segur que menja, encara,

semoleta a cada plat?

Ser pobre és santa cosa

si els pares són com cal,

l'ocupació principal

serà aprendre a no fer nosa.

Però el temps passa i no atura

i el minyó que home es fa,

de segur que es vol casar

i tenir altra criatura.

 

Epitafis

 

Tinc la dona viuda.

He sortit a prendre cafè.

Menjo com un ocellet.

Demà, passaré per pagar.

Compte amb l'anorèxia.

A casa, també feia nosa.

Si us plau, feu servir el timbre.

Senyor jutge: No volia entrar.

Estic a la classe de relaxació.

Auxili, em volen fer fora!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 61 62 63  Següent»