Dos poemes de nit i deu pensaments educatius
22 Juny, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vindrà la nit
Vindrà la nit
quan aquest sol es cansa
i cerca, a terra,
el regne de la por
i, res a fer,
hauré perdut la guerra,
el sol em deixa,
dirà que no pot més.
Tancat el cercle,
recorrerà la lluna
els amples camps
on dormen els estels
i no caldrà
ni moure cap engruna,
és així com
el somni arriba i creix.
Vindrà la nit,
espero la visita,
el cos la sol·licita:
La pau del noble llit!
Com la nit trascola
En el cel, estrelles,
en el llit, llençols,
en el poble, velles,
flors en els balcons.
Com les joves miren
el fons del carrer,
esperen, deleren,
no perden la fe.
Els nuvis vindran,
ells han de venir,
mossos i estudiants
han de ser fadrins.
Com riu la farola
i prega per tots
ni la llum li sobra
ni li manca el cor.
Com la nit trascola
entre els vilatans,
quatre són de fora,
la resta, cristians.
Pensaments educatius
És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.
Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.
Només tinc vint feres i no cents.
Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.
Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.
El noi és superdotat, espero que no s'encomani.
Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.
Com a segon pare, és normal que no em facin cas.
Acabo de saber que tampoc passaré de curs.
Estic en una errada i m'hi trobo bé.
Dos poemes per a Sant Joan i deu epitafis
20 Juny, 2012 06:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nit lleugera
Un jorn feixuc,
la nit lleugera
i mil fantasmes
van grinyolant,
el sol roent
ni cau ni passa,
com van els dies
del tot gronxant.
Cerquen les pors
les grans dreceres,
entre tenebres,
vénen i van,
cap al capvespre,
com desfaig casa,
cerco a les golfes:
fustes i draps.
La nit més curta
és a la vora,
el foc espera,
nit de Sant Joan.
Volem revetlla
Hem regirat:
tot el poble,
hem demanat:
fustes, cartrons,
a poc a poc,
fem la muntanya
i, cada vespre,
creix i fa goig.
És Sant Joan
home d'empenta,
de ser present,
tenir valor,
com els dimonis
ni se l'escolten,
només rondinen,
ho volen tot.
Com encendrem
la gran foguera,
prendrem la coca
i el moscatell,
quan ja s'acabi,
volem revetlla,
la nit és curta
ni força té.
Epitafis
Per fi, estic sol.
La dona vindrà quan pugui.
He anat al cel a arreglar papers.
Compte amb les espelmes.
Demà parlaré del dejuni.
No em moc perquè m'ho han manat.
Moriu-vos i no perdéssiu els papers.
Si has de venir, envia'm un missatge.
Vaig morir sense avisar els parents.
Necessito metge de guàrdia i certificat de defunció.
Dos poemes a Sant Joan i deu pensaments divins
17 Juny, 2012 09:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit de Sant Joan
Enceta l'estiu
la lluna poruga
ni vol altra muda
ni vol altre niu.
El sol, tan cansat
de llevar-se d'hora,
voldria, ho prova,
ser l'enamorat.
I per l'ample cel,
sota l'infinit,
navega, amb delit,
el príncep fidel.
Com llença el seu raig,
com veu, a la vora,
el pagès que prova
tot el camp segar.
I surt, tafaner,
per trobar: el mussols,
el gats cridaners,
les sínies, els horts.
I, a la lluna jove,
la troba ballant,
damunt la foguera,
la nit de Sant Joan.
El dimoni
Sant Joan,
amic de tots,
troba la nit
massa llarga,
al capvespre,
fan corranda:
les noies
amb els minyons.
Cadascú
ha de portar
embalum
per a fer flama,
una foguera
a la plaça,
quatre fustes,
dos cartons,
el dimoni,
disgustat,
vol, a la nit,
prendre mida,
Sant Joan
com el convida
a fugir,
fer mitja part.
La coca
amb el moscatell,
faran
el pont de la nit,
el dimoni
ha acabat:
el cap cot,
socarrimat.
La vetllada
passa tota,
han fugit:
neguits i pors,
Sant Joan
riu i singlota,
Llucifer
perd altre cop.
Pensaments divins
Déu només té un Fill, es va cansar prompte.
Estic inscrit a un curset de miracles.
Jesús espera un bon any de vi per tornar.
Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.
La guerra era santa, es matava sense ofendre.
Han canviar les portes del cel, ara, són de xocolata.
Déu s'ha compromès a fer el nivell D de català.
Si he de morir en pecat que sigui per un bon motiu.
Satanàs està estudiant un pla de rebaixes.
Judes es va enfadar perquè Jesús no el va deixar acabar de sopar.
Dos poemes de son i deu pensaments educatius
15 Juny, 2012 05:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La son
Si tinc la son
i manca l'alegria
i, anant confós,
segueixo el meu camí,
he de trobar,
de sobte, la follia,
aquell batec
d'un cor qui viu amb mi.
Així, a l'engròs,
tots dos saltironant,
aplegarem
al regne de les flors,
ens asseurem
dessota del vell om
i cridarem
tan sols per a cridar.
Si tinc la son,
deixeu-me el dormir,
de tant de viure,
vull començar a morir.
Tenir son
Encara vénen
els maleïts fantasmes
a regalar-me
un gran polsim de por,
viure a les fosques
podria ser millor
car no veuràs
ni savis ni tanoques.
Encara porten,
al regne, malentesos,
aquells prohoms
capciosos, importants,
voldria ésser,
de fet, prou benestant
per tenir son
i amples llits estesos.
Dormir seria
la pau del meu occit,
porto el meu cos,
el porto, ho he dir.
Pensaments educatius
He posat respostes obertes, sis s'han constipat.
Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.
Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.
Tenen raons convincents i poden ferir.
He posat tres excel·lents, no sé qui els té.
Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.
Havien de repetir fins que arribà l'inspector.
De fet, totes les respostes mereixen un respecte.
La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.
Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.
Dos poemes amb pobres i deu epitafis
13 Juny, 2012 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mon tarannà
Per ser tan ric,
amb gran fortuna,
trobo la lluna
prop del coixí.
L'avinentesa
ho porta tot:
la gran bellesa,
tres coves d'or.
I com em creixen
els mendicants,
els vilatans
de tot el regne.
Com van guanyant,
les grans virtuts,
a l'aixopluc
de les bondats.
Home tan dolç
no has de trobar,
sóc l'endemà,
l'ahir i el tot.
Sóc tan esvelt
com porc senglar,
mon tarannà
aplega al cel.
Els pobres
Els pobres, sabeu,
ni tenen idees
ni volen princeses
ni lluna de mel.
Són tan ordinaris,
tan fets a l'esforç
que ni ve d'un tros
el preu del salari.
Així, ben eixuts,
amb la cara negra,
dormen a taverna
després de beguts.
I viuen dempeus
i dempeus dormen
com parlen i ploren,
com seran hereus
d'una meravella,
escrita en el cel,
desfeta la fel,
closa la parpella.
Els pobles dominen
pel damunt de tot,
el si de la cort,
menjant mentre criden.
Epitafis
Una altra vida, si us plau!
Us recomano tranquil·litat.
He vingut per l'anunci.
Si veniu demà, us convido!
Necessito un cotxe de difunts.
Us proposo un negoci!
No et penso tornar a veure.
Si heu de tornar, porteu cervesa!
Ni us ho podeu imaginar.
Si puc, em casaré demà.
Dos poemes guerrers i deu pensaments divins
09 Juny, 2012 06:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els vells guerrers
La llarga nit,
sospira melangiosa,
cercant camins
innobles i vençuts,
els vells guerrers,
de sobte, resten muts
mentre demanen
que els donin nova espasa.
On són els déus?
Potser dormen a casa
i riuen, manta,
dels homes fredolics,
uns déus antics
cansats de beure massa,
dormir quan toca
i no poder morir.
Els vells guerrers
no tenen ni armadura
ni un bell anar
pels eixerits merlets,
són, per la resta,
ombra de cent fantasmes
sense més armes,
sense resposta.
La jove
I dalt del mul,
sense temença,
cerco l'empresa
dels saberuts.
Era la jove
ben esblaimada,
blanca de cara,
dolça de rostre.
Ser cavaller
com ennobleix,
com entendreix,
el saber fer.
Sempre de guerra,
noble guerrer,
guanyant potser,
anant per terra.
L'eterna jove
ja no té dents
i el cavaller
segueix sent pobre.
Al cementiri,
la negra llosa,
fa temps reposa
tot l'encanteri.
Pensaments divins
Déu i Satanàs preparen la nova temporada.
Per anar a l'infern, demanaran el carnet jove.
No tinc sort, m'ha tocat un dimoni coix.
M'estava temptant quan va perdre la cua.
Digueu-li a Sant Pere que arribaré tard.
Divendres de Quaresma: Avui, botifarres!
Déu em castigarà, porto llapis i paper.
Demà, comença la nova temporada de pecar.
Una mica més i m'examino de sant.
Queda prohibit entrar al cel sense avisar.
Dos poemes pobres i deu pensaments educatius
07 Juny, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He deixat
He deixat,
rierol enllà,
els somnis
i sacrificis,
després l'eina
per aprendre,
entre amics,
els grans negocis.
He deixat
el bon banquer
tot pensant
en fer promeses,
les riqueses
ben esteses
i un dormir:
tranquil, lleuger.
He deixat
el menjar bé,
endrapar
menjars galdosos,
m'han donat
només els ossos
i m'han dit:
Tens bona part!
Vull
Poseu-me, pare,
un cove de volers,
les ganes, els sabers
i, de mil flors, llur flaire.
Deixeu-me, pare, anar
on dormen els vençuts,
amb palla i aixoplucs
dessota del pi gran.
Poseu-me, pare, un món
on somio el tenir,
no voldria morir
sense menjar torrons.
Si val massa fortuna
i no és per a mi,
només he de tenir
bon sol i mitja lluna.
Si no hi ha res més,
vull deu d'una aigua fresca,
brisa sense tempesta
i un bosc cercant el verd.
Pensaments educatius
Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.
Dos poemes afamats i deu epitafis
05 Juny, 2012 12:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleït déu
Maleït déu,
ens ha portat
a la casa
dels diners,
tots demanen,
en volen més
i no paren
de lluitar.
El tenir-los,
qui ho diria,
dóna fam
amb interès,
com es compra,
com es ven
i oblidem
les mitges parts.
Maleït déu,
ens has deixat
en un riu
ple de misèria,
els amics
com han marxat,
han perdut
massa de pressa.
S'afina
Amb un cos petit,
m'han posat un cap
que cerca el neguit,
oblida on va.
Amb enteniment,
ple de la dissort,
cerca el seu tresor
fugint del seu bé.
Amb la crua imatge
dels germans propers,
tots volen ser més,
viure com hostatges.
Amb camps isolats,
pagesos a l'ombra,
la ciutat s'apropa,
voldríem anar.
Amb plats preparats,
la gana s'afina,
sorgeix la boirina,
voldríem menjar,
però no tenim
gana suficient,
només serem gent
que caldrà manar.
Epitafis
He decidit fer l'aniversari a les rebaixes.
Estic mort de miracle.
Si trobo l'altre peu, torno.
Era bon amic, però no s'ha mort.
Acabo de demanar la vida eterna.
No respondré cap trucada.
Acabo de perdre la identitat.
Treballaria per pa i aigua.
Procureu ser més discrets.
No assumeixo responsabilitats.
Dos poemes d'estiu i deu pensaments divins
01 Juny, 2012 06:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em criden
Sabeu: el vent,
un cop vestit de brisa,
em conta històries
de nobles i guerrers,
en el carrer,
només quatre cadires,
vora la porta,
reposen sense més.
Aquell vell sol
com treu la mala cara,
com esbatana
el regne de les flors,
després se'n va,
escalfa més que parla,
és un viatger
que no pot descansar.
I ve la lluna
i toca la campana,
al darrer toc,
em criden per sopar,
després: el joc,
el riure, la gatzara,
el mirar dolç
d'un gos que no ha menjat.
Com elles parlen
Raja la font
una doll d'aigua fresca
i van les noies
vestides de cotó,
porten els riures,
les ganes i la festa
i, de seguida,
s'apropen els xicots.
Com elles parlen
d'amor i d'encanteri,
d'aquell promès
que un dia arribarà
i faran casa
i una munió d'estris
per allitar-se
i així poder somiar.
Com els xicots,
fent la rotllana,
donen empentes,
vénen i van,
després: xivarri,
les cigarretes,
mitges burletes,
és el que hi ha.
Pensaments divins
Déu és omnipresent, no pot viatjar.
Sant Pere canviaria el seu regne per una barca nova.
En entrar a la Quaresma, Judes inverteix en peix.
Va morir i anà al cel, mai ha tingut sort.
Vint pecats més i em canvien de caldera.
Es busca dimoni sord per temptar a les discoteques.
Déu està pendent de canonització.
Judes diu que coneix un carrer on només hi ha dos sants.
Jesús només camina pel mar si hi ha tempesta.
Satanàs vol posar un spa per dimonis estressats.
Dos poemes d'ombra i deu pensaments educatius
30 Maig, 2012 07:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al davall
A l'estiu,
quan tot és viu
i la lluna
baladreja,
poso a l'ombra
la pell meva,
com es queixa,
crema i plany.
Com ni sego
ni feinejo
perquè l'amo
ja no vol,
pels matins,
prou que mandrejo
al davall
d'aquell vell om.
Com li conto,
de passada,
històries
d'un regne estrany
on el rei
no té fortuna
ni negoci
ni parany.
Caragol
Caragol,
fa massa sol
i la seca
es manifesta,
no cal ser-hi
a la finestra,
és millor
sota una col.
Caragol,
com pots somiar
en uns prats
plens de verdura,
obeeix
a la natura,
dorm i dorm:
avui, demà.
Caragol,
estima l'ombra,
ella porta
gran somrís,
no demanis
massa pluja,
passejar
pot ser l'occit.
Pensaments educatius
La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.
Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.
Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.
El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.
Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.
Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.
Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!
Feu punta al llapis i encerteu la resposta.
Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.
Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.