Dos poemes de desembre i deu pensaments educatius
03 Desembre, 2012 06:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em porta desembre
Com el mes desè,
lligat a l'octubre,
em porta desembre
a tan gran saber?
Com una somera,
qui mana Josep,
portarà la Verge
al petit Betlem?
Com creix el misteri
del bon Fill de Déu
qui aplega a la terra
entre palla i fred?
Com dolços pastors,
dessota d'un llum,
veuen com l'estable
es torna aixopluc?
Com xiscla Jesús,
na Maria dorm,
en Josep té por
i l'estrella lluu.
Com van els tres Reis
a veure l'Hereu
i porten la festa
i donen consell?
En el cel
En el cel, ovelles,
a la terra, llops,
poques meravelles,
ben minso el tresor.
Tardes de desembre
dessota dels pins,
com juguen els nins
a comprar o a vendre?
Amb minsos consells,
trobareu el pa,
ràbia i tarannà,
som els quatre vells.
Sense carmanyola,
sense processó,
guanya la cassola,
recorda el Minyó.
Tardes de desembre
pelades de fred,
una estrella grossa
arriba i s'encén.
Darrere el pessebre,
el menjar del bou,
les quatre nadales,
Betlem i l'Any Nou.
Pensaments educatius
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
Dos poemes amb desig i deu epitafis
01 Desembre, 2012 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça estimada
Dolça estimada:
Qui no respon,
quan l'aigua és clara
i el riu fa goig?
Mil tombarelles
per dalt del llit,
galtes vermelles,
tan gran desig.
És la lluerna
qui omple el meu món,
és qui l'aixeca,
és qui el remou.
Dolça estimada
per tots els déus
ni cap ni peus
ni melangia,
vella agonia
d'un home sol,
vestit de dol,
sense alegria.
És l'amor
Ni les passes
ni les penes
m'abandonen
per la nit,
en el llit,
em quedo a soles
tot pensant:
S'haurà adormit?
Mai cap reina
ni deessa
ha volgut
el jaure amb mi
puix em troben:
prou eixut,
ben pocapena
i captaire
sense crit.
És la vida
qui s'aixeca,
és l'amor
qui em fa glatir.
Epitafis
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.
Dos poemes de pessebre i deu pensaments divins
27 Novembre, 2012 06:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En un pessebre
Somera i bou,
estable de Betlem,
un Sant Josep
enmig de l'enrenou,
porucs pastors
dessota d'una estrella,
desfà tenebra,
porta clarors.
I na Maria,
massa feixuga,
parla, poruga,
quan mor el dia.
En un pessebre,
palla molt blanca,
porta amistança,
un Minyó tendre.
El cel somriu,
somriu i canta,
un tros de llana
per tot caliu.
Blanca nit
Amb Herodes revoltat,
els tres Reis faran camí,
un estel els ha portat
a Betlem en blanca nit.
Un profeta massa gran
per guarir-se en un palau,
ha de trobar el seu catau
tot enmig de palla i gra.
El bou portarà fermesa,
un cor tendre, solitud,
la somera la virtut:
Traginar sense cap pressa!
A l'estable, no hi caben:
desitjos amb il·lusions,
murmuris, dolces cançons,
aquell deure tan lloable!
Caldrà sentir-la avui:
Alegria a desdir,
lloances amb esperit,
tota la gràcia que vull!
Pensaments divins
Habilitaran el purgatori com a sala de fumadors.
Déu ha superat dos controls d'intel·ligència.
Satanàs ha demanat a Déu una treva per enllestir calderes.
Satanàs ha triat "Las Vegas" per temptar Jesús.
Satanàs deixarà entrar, a la sala de jocs, als majors de divuit segles.
Tomàs tampoc creu que Sant Josep sigui fuster.
El mestre confrare cerca a Jesús per anar a la processó.
La Verge vol comprar una túnica per al seu Fill a les rebaixes.
Tres jueus concediran un crèdit a Jesús per a les despeses de viatge.
Per reducció horària, es faran rosaris de deu minuts.
Dos poemes de tempesta i deu pensaments educatius
25 Novembre, 2012 07:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si porta el vent
Si porta el vent
nous aires de tempesta
i un déu feixuc
camina pels estralls,
direm, cansats:
Estalvieu la festa
d'arbres caiguts
enmig d'innoble ball!
Sóc tan poruc
que ploro sense pressa
i prego, poc,
per arribar a l'infern,
és el meu cos
enmig d'una devesa
on mengen, verds,
les vaques amb els rucs.
Si porta el vent
la força i la fermesa,
deixem-lo fer:
És l'amo dels ensurts!
Maleït el llamp
Maleït el llamp
quan trenca el silenci
i omple, de pors,
la pausa del camp.
Maleït el llamp
quan tot ho esbatana,
quan deixa desgana
i mal averany.
Maleït el llamp
quan fereix el cor
i mata l'amor
de propis i estranys.
És tan cridaner,
tan foll i maldestre
quan vol fer de mestre,
mestre mentider.
Maleït el llamp
quan toca la terra,
quan mata i esguerra,
quan clou i se'n va.
Pensaments educatius
He fet venir el psicopedagog, hi ha un alumne que no em critica.
Hem anat al zoo, tres serps ja no tenen cascavell.
L'inspector vol més rendiment, canviarem els cilicis.
La classe anava bé, tot i que coixejava.
Les classes solen començar els darrers deu minuts.
He fet un examen escrit, he recollit deu avions i tres vaixells.
M'estimen força, les pedres són petites i rodones.
L'excursió de fi de curs serà amb vaixell, naturalment.
Estic cercant l'excel·lència, de segur que no ha vingut.
Els alumnes treballen força, empenyen la porta d'eixida.
Dos poemes amb solitud i deu epitafis
23 Novembre, 2012 05:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mon deler
No cal ni dir
que ma feblesa
és la mà estesa
del bon morir
i ma tendresa
no porta pressa
de tal eixir.
Un cos poruc,
virtuós de somni,
cerca un dimoni
cansat, eixut,
estic perdut
ni fantasia,
a casa crida
ni vol saber,
és mon deler
seguir la vida:
llarga, avorrida,
amb solitud.
Quatre gats
Massa cases,
amples cambres
on parar
i on dormir,
els pagesos
ens deixaren,
oblidaren,
han fugit.
Els carrers,
del tot malmesos,
ben estesos,
oblidant
i nosaltres,
els promesos,
sempre ofesos,
hem marxat.
En el cel,
els quatre gats,
empipats,
juguen ben junts,
a la terra,
sense guerra,
va guanyant
la solitud.
Epitafis
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.
Dos poemes ebris i deu pensaments divins
19 Novembre, 2012 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vint-i-quatre hores
Cansada la nit,
desada fortuna,
em queda l'engruna,
parla l'esperit.
El vi és amable,
gasiu i gelós,
tan negre de cos,
tan fort, tan culpable.
L'ampolla es buida,
el cos com trontolla,
s'enlaira i es troba
enmig la despulla.
Benvolgut país
carregat de monstres,
d'homes prou mediocres
per viure la nit.
I després, les tornes:
suor i maldecap,
monstres m'han deixat
vint-i-quatre hores.
Deixeu-me
Per tenir ampolla,
recorro mig món,
els homes som bons
quan la dona plora.
Sent tan mentider,
mai hec veritats,
pena i vanitats
són collites primes.
Al regne faldut,
on tinc mon glatir,
he begut el vi,
el vi he begut.
Com m'agafen sempre
deliris de rei,
deixaré la llei
als homes de fe.
Buidaré una ampolla
sense respirar,
deixeu-me marxar,
ho tinc tot venut.
Pensaments divins
Podria ser sant si enganyés a cent fidels.
Es prega no passar per la zona de miracles.
Noè vol un altre diluvi sense familiars.
Goliat ha demanat a David una fona.
He vist Samsó parlant amb Hèrcules.
Déu estudia anys de deu mesos.
Satanàs aconsella a Déu sobre plats de rostits.
Es prega, als sants, que passin a recollir les aureoles.
Per cada tres pecats de carn, regalen sals de fruites.
Aquest dimoni no veu massa, està temptant tots els xiprers.
Dos poemes de nit i deu pensaments educatius
17 Novembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit arriba
L'estiu s'esmuny,
prepara la tardor,
amb els ruixats,
vell somni es desperta,
cansat el sol,
com prem el pas,
se'n vol anar,
cap terra és casa seva.
Com ve la nit,
sense aturar,
i la jove l'oreneta,
somia el gran volar,
al sud, li cal marxar,
el fred li dóna pressa.
Els camps mullats,
cremats i despullats
ploren sa pena.
La nit arriba,
trobant la vella,
esmorteïda,
enmig d'un curt sopar.
La nit
Sabeu, li he dit al sol
que, avui, no porti pressa,
la vila està deserta,
la pluja ho buida tot.
El sol poc que m'escolta,
com fuig cap al castell,
com creix la nit, com creix,
aplega a la finestra.
Calmat el vent de dalt,
la fulla esblaimada,
tardor, altra vegada:
On has posat els anys?
Canvio el gran sol
per la bombeta grossa,
com va prenent la fosca
el regne de claror.
La nit, la nit sabeu
em porta melangies,
em va prenent els dies,
els riures, el jugar.
Pensaments educatius
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.
Dos poemes amb núvols i deu epitafis
15 Novembre, 2012 07:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un núvol
Com calla, el vent,
dessota el núvol,
els arbres vells
demanen pau,
aquest desert
es va fent gran,
el verd es perd
sota un cel blau.
No tinc res més
que un sol qui crema,
llença el gran foc
muntanya avall,
el pastor esclata,
plora l'ovella,
una poncella
se'n vol anar.
També, demà,
vindrà la pressa,
un núvol negre
esclatarà.
Nostre núvol
Meravelles de pagès
tot mirant a les estrelles,
en el poble, només velles,
vora el foc, fent el sopar.
I singlota el fumeral
mentre plora un foc feixuc,
en el carrer, ni remuc,
a la plaça, vent de dalt.
Com un núvol esquifit
apareix a la contrada,
vindria a fer batalla
si trobés un enemic.
Però passa un xic de temps,
no té or ni fantasia,
nostre núvol ho sabia:
Poc que mullaré eixa gent!
A poc a poc, recomença
el camí que du a ciutat,
massa joves han marxat
per quedar-se i fer una festa.
Epitafis
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.
Dos poemes per Jerusalem i deu pensaments divins
11 Novembre, 2012 07:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un Redemptor
Profetes manifassers
tot recercant l'aventura,
en el cel, no hi ha pastura,
al capdavall, queda un be.
Entremig del sacrifici,
un Redemptor eixerit,
del paper se'n vol eixir,
poc li agrada aquest cilici.
En un estol de mil sants,
camí de Jerusalem,
un Josep, un Jesuset,
entre pols, van caminant.
Aquest Jove es pregunta
on trobarà el seu paper,
vol figues entre oliveres,
un estiu on passar el fred.
Quan pensava que la nit
el portaria a la festa,
arriba la gran tempesta,
porta la creu i l'oblit.
Un gall
Ai, la gran Jerusalem,
la que mata i pregunta:
Massa terres per triar
i arriben els de Betlem?
Per què demana somera
si s'assembla prou a un rei?
Per què demana el seu regne
si tenir-lo no convé?
Massa llarga la follia
per arribar a trenta-tres,
massa curta aquesta vida
per no estimar-la un moment.
En el pati, la foguera,
pocs deixebles, un ensurt,
el pescador de les hores
a qui un gall ha deixat mut.
Una creu gran i ferrenya
al capdamunt del pujol,
massa fred per ser al juliol,
només som a primavera.
Pensaments divins
Judes vol canviar el paper de dolent per un de boig.
Samsó ha de reforçar les classes de musculació.
Déu creu que la segona cuita serà millor.
Déu va crear l'home i la dona encara no li ha perdonat.
Canvio dos pecats d'orgull per un de gola.
Déu no accepta regals de més de deu euros.
Ordeneu-vos els pecats en capses de deu.
Satanàs no accepta pecadors de segona regional.
Satanàs estudia temptar per correu.
Jesús ha decidit no fer més sopars amb amics.
Dos poemes divins i deu pensaments educatius
09 Novembre, 2012 07:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com canta el déu
Com canta el déu
i l'home plora,
com perd la dona:
casa i hereu,
puix no sabeu:
on és el regne?,
on no hi ha ombra?
I tots, ensems,
somiem feliços,
voltats d'anissos
i de volers,
pobres obrers
qui mengen pedra,
no hi ha res més.
Com canta el déu
dolça cançó,
a l' alturó,
no hi ha ni creu,
som tan hebreus,
amb tanta gana,
sense remei.
Tot pujant
Tot pujant
per una escala
que demana
anar al cel,
us diré:
Feu mala cara,
esblaimada,
blanca com neu!
Tot pujant
per la drecera,
donant palla,
prenent gra,
us deixo,
porucs encara,
massa dèries
per fruitar.
I els déus,
de tot divins,
troben pins
on sojornar.
Pensaments educatius
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.