Dos poemes per lluitar i deu pensaments educatius

05 Maig, 2013 07:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Cercant l'estrella


Poseu-me el drac

en hores baixes

ni brou ni brases

ni el vi li plau,

en el palau,

no hi ha ni lluna

ni la fortuna,

avui, li escau.

Malefactors,

prenyats de somnis,

són els deutors

dels grans dimonis.

Poseu-me el drac

dintre la pica,

mireu si crida

o fa bondat.

No vull res més

que l'encanteri

ni foll ni ofici

el faran vell.

I el cavaller,

sense bandera,

cercant l'estrella,

trobant martiri.


Ni vol combat


No en poseu més

de vi de l'odre,

en vull del noble

puix és el ver.

I el cavaller,

amb cavall nou,

haurà bon sou,

massa diners.

Un drac poruc

dorm entre fulles,

tot són despulles,

del tot vençut.

Per primavera,

una altra llum,

la flor primera

vol aixopluc.

I el drac cofoi

beurà a la festa:

vi i cervesa,

anís i rom.

El drac s'enfila

cap a Montblanc

ni es plany ni crida

ni vol combat.

 

Pensaments educatius

 

L'inspector donarà exemple, entrarà a classe amb armadura.

Els alumnes mai són dolents, però poden estar caducats.

Estaven vint mestres fent claustre quan van moure les fonts.

Darrera reforma: dues hores de classe i deu minuts per plorar.

No patiu per la lliçó, l'oblidaran prompte.

Abans de començar el curs, arribaran els cilicis.

Els nens aprenen amb alegria, hem de fer el pallasso.

Necessiten mestre monòton que es dediqui a ensenyar.

Els nois estudien anglès, sobretot els aguts.

No trobo la diferència entre ortografia i ortoedre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de sirena i deu epitafis

03 Maig, 2013 06:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dolça sirena


Ni sap Neptú

on tot reposa,

on dorm qui gosa

ser inoportú.

Sense abrigalls,

sense llençols,

prou lluny del sol,

dels encenalls.

Allí, la trobo,

amb semblant trist,

per compromís:

sols enganyar.

Dolça sirena,

plena d'amor,

lluny del senyor,

no hi ha fermesa.

Com canta al vent,

a l'hora baixa,

ben poca gràcia

en tal infern.

Dolça sirena,

no m'acaronis,

porto dimonis,

van amb sa pena.


L'escola


A la mar,

diuen el peixos

que no saben

ni llegir,

el bon déu

els fa una escola

amb sirenes

i dofins.

Les sirenes

els ensenyen

a sentir

i a somiar,

els dofins

els demanen:

moltes ganes

i treball.

L'escola,

de les sirenes,

no té pissarra ni guix,

però hi ha una finestra

on el món posa la calma

i de, tant en tant, escriu.

 

Epitafis

 

Us podeu emportar la pau.

No us oblideu el parlar de mi.

Encara em queden dues misses.

No penso dir-vos com em va.

Fi de la primera part.

He començat a perdre memòria.

Sóc enmig d'una reforma.

He arribat primer.

No suporto els comentaris.

Quasi no em queda esperança.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Morfeu i deu pensaments divins

29 Abril, 2013 07:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Estimat Morfeu


Parlem de Morfeu,

el déu de la son,

és un déu pregon,

cansat i molt seu.

Si et pot agafar,

et porta al seu regne,

allí, tot és negre,

discret i pagà.

Però té unes fades

boniques i dolces,

amb tèbies respostes,

ben gràcils i amables.

En regne tan bo,

veureu meravelles:

ni llunes ni estrelles

parlaran del sol.

Allí, com m'acluco,

espero trobar:

llarga primavera

sense despertar.

Estimat Morfeu:

Dona'm llarga pau,

la clau del palau,

per si he de tornar.


No em despertis


A trenc d'alba,

poc m'agrada

el posar-me

a treballar,

però passa

la setmana

i és ben buit

tot el calaix.

He demanat,

a Morfeu,

dues bosses

de diners,

però diu

que no té or

ni les joies

ni els poders.

Bon Morfeu,

no em despertis

tan de pressa,

amb esclat,

una estona

és meravella,

dues hores,

mig pecat.

 

Pensaments divins

 

Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.

Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.

Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.

Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.

Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.

Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.

Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.

Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.

La carn és dèbil, però té bon gust.

Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb dimoni i deu pensaments educatius

27 Abril, 2013 07:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El meu dimoni


Esporuguit,

ben trist, el meu dimoni

no vol res més

que un cove on reposar,

viure a l'infern,

anar de testimoni,

és un oprobi

que el fa desballestar.

El veig capcot

amb la mirada perduda,

amb cua bruta

d'anar pels dolls,

no vull perdó,

em plau haver condemna,

no vull guarir la pena,

el trobo murri i sol.

Hauré de fer,

avui, nou sacrifici:

en gran Quaresma,

amb dèria, endrapar,

no em plau la carn,

sense vi ni cervesa,

però demano

les forces del menjar.


El tinc present


Qui l'ha posat

a pledejar amb tanoques,

a caçar mosques

davant del vell mirall?

El meu dimoni

no té son ni fortuna

ni mitja engruna

de peix o carn.

El tinc present:

en hores baixes,

en llargues tardes,

en dies clars.

I li demano:

un poc d'empenta,

una enrabiada

de tant en tant.

Diu que aniré:

a l'infern dels traïdors,

dels manadors,

dels tous de cap.

Com em fa seure,

el miro i l'estimo,

és el seu viure

qui em fa rumiar.

 

Pensaments educatius

 

Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.

Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.

El noi menteix bé, no necessita recuperació.

Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.

El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.

El conseller vol estalviar, parlarà menys.

La classe era gran, quasi vella.

Estàvem al neolític i no feia falta llegir.

Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.

Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre amors i deu epitafis

25 Abril, 2013 06:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Com va l'amor...?


Com va l'amor

desfent, per la drecera,

aquella espera

d'un somni esfereïdor?

Són massa anys

posats tots en renglera

per a una festa

replena de paranys.

Com va l'amor

seguint el vell seguici,

gran sacrifici:

punyent, confós?

El sol recull

la més dolça carona,

es torna dona

la jove dels meus ulls.

Com va l'amor

creixent sense destorb,

prenent el cor

la roïna de les hores?

Després, s'asseu,

et mira i el trobes

amb mirar trist,

un poc decebedor.


Avui, t'estimo


Digueu-li ja

que mirar-la convida

puix faig la vida

en places i carrers,

a casa, tinc

unes quantes flassades,

ben endreçades,

dessota d'un coixí.

Em plau el sol,

espero primavera

i l'oreneta

que xiula i el seu vol.

La veig venir

amb el seu pas de daina,

engalanada:

amb falda, amb abric.

I tant em plau

sentir, de nou, l'essència

d'aquella flaire

que porta arreu on va.

Avui, l'estimo,

la sento, la somio,

la vull present,

en sóc conscient

ni penso en el demà.

 

Epitafis

 

Sempre arribes tard.

Àrea reservada per a vianants.

Devien ser les mongetes!

Vull presentar una queixa.

Necessito llet amb calci.

Els diners els tinc a...

Tot va començar quan...

Estalvieu-vos les presentacions.

He anat a buscar els papers.

Acabava de sortir de l'ou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Sant Jordi - 2013 (III)

22 Abril, 2013 07:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Si l'amor

no sap on viu,

una rosa

li descriu.


Primavera enceta

el nou amor,

és per Sant Jordi

quan ja és tot.


Una rosa

no fa jardí,

però parla,

és el camí.


L'estimo tant

i em sento així:

com una rosa

dintre un neguit.


Sento el remoret

arribar a l'orella

i a aquella poncella

mirant, somrient.


Amb flaire dolça,

parla la rosa,

l'amor es posa

on no fa nosa.


Amb paraules

per a dir,

em cal glatir

mentre calles.


En el regne

de la flor,

sentir amor

és aprendre.


El vell drac,

nostre enemic,

ha de morir

per a fruitar.


Com el cavaller,

amb gran llança,

voldrà batalla

i quedar bé.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes terminals i deu pensaments divins

21 Abril, 2013 07:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El fràgil dia


Doneu-li al cor

aquella tombarella,

tal meravella

l'allunya de la mort,

com heu de dir

que una vida planera

és dolça espera

en el pas del morir.

I tot el cos

s'aplaça i és conscient

que va la ment

camí del desconhort,

però s'atura:

pausada, lentament,

guanya el turment

a qui li plau natura.

Passem al regne

del monstre i de la por,

el desamor

aplegarà al capvespre,

el fràgil dia,

el sol allunyarà

i el tarannà

esdevindrà en follia.


Res més


Encara queda,

en aquest cor dolgut,

el plany vençut,

la dolça espera.

Passat els anys,

amb ordre i saviesa,

la Parca enceta:

mal averany.

On han quedat:

els precs, les alegries,

les fantasies,

el fer bondat

i aquella feina

amb homenets novells,

el reguitzell

de somnis i de festa?

No hi ha res més

que el darrer calendari,

anar al notari,

trobar el gemec

i emportar-te

el clos de la parpella,

aquella empresa

per a mai més llevar-te.

 

Pensaments divins

 

Déu enviarà una nova plaga de polítics.

Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.

Déu està disposat a treure dos manaments.

Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.

La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.

Déu va on no vol perquè no s'ha casat.

La Generalitat vol anar al cel sense escales.

Cada cop és fa més difícil pecar.

A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.

Els sants faran miracles, però són prou avorrits.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb silenci i deu pensaments educatius

19 Abril, 2013 07:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mort estant


Mort estant,

a la tomba,

no hi ha riures

ni diners,

els benestants

tenen pedra,

els captaires,

terra i fe.

Però el regne

és de silenci,

de pregar

per anar al cel,

els més rics

amb quatre misses,

els més pobres,

cent o menys.

Però al regne

del silenci,

fer de mut,

vestir de rei

i guanyar

la gran certesa:

tornar a viure

un xic després.


No té pressa


No té pressa

el gran silenci

i convida

a viatjar,

dóna pau,

tragina ornis

i s'atura

quan li plau.

No té pressa

el gran silenci,

ben folgat

dessota un banc,

a la vora

d'una cleda

quan és lluny

el bon ramat.

No té pressa

el gran silenci,

com convida

a somicar,

demana:

mil meravelles,

prémer celles

i somiar.

 

Pensaments educatius

 

Els tinc ocupats cercant l'endoll de la goma.

Una mica més i escriuen.

No té problemes de comprensió, no escolta mai.

Regalo dues hipòtesis si identifiquen un problema.

Estan aprenent a sumar taules amb cadires.

L'examen era senzill, vaig treure les preguntes.

Tinc dos alumnes nous i vint de tres.

Cada dues reformes, consulteu el traumatòleg.

Són alumnes inquiets, tarden poc en canviar-me el malnom.

Hem fet una lliçó d'economia en vint-i-tres segons.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de malastrugança i deu epitafis

17 Abril, 2013 06:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Volen riures


Perdut el sostre i l'orgull,

al regne de la misèria,

el cap s'acota i crema:

desig i gana a curull.

Massa batalles perdudes

en el regne de la sort,

el savi guanya dissort,

li sobren les pampallugues.

Vianant del vell país,

esgarriat de la fortuna,

no haurà ni sol ni lluna

ni un polsim de compromís.

Pobre, enze, a contracor

ni una porta se li obre,

de geni passa a mediocre,

de cabdill a perdedor.

Com avança, amb la paor,

per camins sense dreceres,

no tindrà pomes ni peres

ni una plata d'albercocs.

I tot i així, s'encomana

al més murri d'aquells sants,

són dolents els vilatans,

volen riures i gatzara.


A les tornes


El més noble,

sent de poble,

no pot viure

a la ciutat,

cada passa,

troba un ogre,

un feixuc,

a cada pas.

Els ciutadans

el conviden

a menjar,

a dormir bé,

li demanen

o li prenen

les guardioles,

els diners.

A les tornes,

quan els troba

a la plana

o en el bosc,

els convida

a esbellegar-se

o els propina:

cop o mos.

 

Epitafis

 

Em costa callar el secret.

Crida més fort!

Només necessito un ull.

Necessito intimitat.

No t'amoïnis, ja et pagaré.

Pensa-t'ho abans d'entrar.

Només cobrem per Nadal.

He perdut les ganes de viatjar.

Cerco núvia que sigui xerraire.

Estic buscant el temps.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Sant Jordi - 2013 (II)

14 Abril, 2013 06:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

 

Sant Jordi parla

de l'enrenou,

de l'amor nou

qui vol ser a casa.


Una jove enamorada

portarà el llum de l'estel,

té els riures a la cara,

és ben dolça, tota mel.


Per Sant Jordi, posaré:

una rosa al seu balcó,

un poema somiador,

el neguit d'un matusser.


Com li plau al vent

portar-te les noves:

un pomet de roses,

un nou pretendent.


Paraules se'n van

ran de la finestra,

dintre una princesa

qui m'estima tant.


Un pobre pagès

tenia una filla,

li diuen Maria,

  faré de promès.


Per si l'amor gosa,

et deixo aquest bes,

vull fer de promès,

que parli la rosa.


Amb presses i planys,

et porto el meu cor,

dis-li com l'amor

segella el parany.


Una rosa sola

ni sap on anar,

un pomet trascola,

aplega on li cal.


Mil promeses

per descriure:

una rosa,

un somriure.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 61 62 63  Següent»