Dos poemes de més enllà i deu epitafis
15 Agost, 2012 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mar enllà
Mar enllà,
on les ones
són pregones
i no volen viatjar,
hi ha una nau
en un castell,
tan vermell,
tant i tant.
Mar enllà,
on els rics,
sense grills,
saben cantar,
posaré,
amb tot l'enyor
voltat d'or,
les grans dèries
de tornar.
Montsià enllà
I no tinc més
que un camp clar,
sense blat,
ple de tenebres
i unes poques:
deu estrelles,
per a moure'm
i viatjar.
En el regne,
Montsià enllà,
els gegants
són prou ferotges,
els vilatans
més que nobles
puix no saben
on rauran
i els amics:
vénen, arriben,
pensen, criden
i se'n van.
Epitafis
La mort va ser natural i sobtada.
Quasi estava fora de perill.
Demà mateix, us tornaré la visita.
Zona lliure d'impostos.
Tampoc n'hi ha per tant!
No puc dir que vaig enfeinat.
Com a molt, porteu una harmònica.
Podem jugar a tocar i parar.
Aquí, mai estan per la feina.
Necessito pasta de dents.
Dos poemes entre llibres i deu pensaments divins
11 Agost, 2012 09:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llibres de text
Com ho suporten:
el gran treball,
les noves notes,
els subratllats.
Llibres de text
tan ben emprats,
farà tres joves
que hauran passat.
Les meravelles,
coneixements,
pocs encanteris,
suors només.
La vella ciència,
el compromís,
treure la nota
sense assolir,
després al munt,
colgats de pols,
dels estudiants,
el curs s'ha fos.
El regal
Fa prou temps,
vingué el regal:
un llibre nou
net i folrat.
Massa les lletres,
minso el dibuix,
un món perdut
on posar regnes.
Primeres pàgines
al daltabaix,
encetar un goig,
muntar a cavall.
Trobar les terres
plenes de gra,
esbrinar empreses
de nou lluitar,
albirar somnis,
mig amagats,
noves històries
per on viatjar.
Pensaments divins
Adam es pensa que Apple és la nova poma d'Eva.
Jesús canvia pa i peixos per pollastre i tortells.
Millora l'entrada del cel, faran servir la Via Làctia.
Necessito dimoni intel·ligent que tempti sense provocar.
Déu subvencionarà l'aprenentatge a renegar amb gràcia.
Eva segueix dient que la poma era una mentidera.
Obert el curs escolar, caldrà reforçar els àngels dels mestres.
Al cel, van els justos, ni en sobra ni en falta cap.
Déu és omnipresent, tot i així, no el puc trobar.
Sant Pere està subscrit a una revista de pesca esportiva.
Dos poemes a la plaça i deu pensaments educatius
09 Agost, 2012 09:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els nins
Quan la calor,
cercant casa,
va, s'endinsa
en el desert,
una flor
mort per la causa
de saber-se
més plaent.
Les porugues
papallones
no hauran
res a dir,
elles van,
les pobrissones,
trobant calma
entre crits.
Són els nins
qui omplen plaça,
qui trafeguen:
tardes, nits.
La placeta
La placeta
és tan petita
que necessita saber,
cada vespre,
qui la crida,
cada nit,
qui li convé.
Amb dos bancs
de bona fusta,
un fanal,
quatre rosers
i una font
que, quan gotima,
canta tota,
no fa més.
La placeta
com espera
curtes nits
entre vailets.
Pensaments educatius
Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.
Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.
Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.
Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.
Eviteu suspendre si no saben levitar.
Aquest any el curs començarà al gener.
Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.
Tenim objectius terminals i llançadores.
Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.
Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.
Dos poemes embogits i deu epitafis
07 Agost, 2012 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Són massa anys
Sense pressa
ni lluerna,
obstinat
el vent de dalt,
m'acarona
un pardal
tot guaitant
per la finestra.
Em demana,
ben cofoi,
una fulla
de lletuga,
és la tarda
qui es despulla,
sota el cel
i el roent sol.
Traginer,
no vull parar
d'aquests somnis
melindrosos,
com deleixen
tots els ossos,
noranta,
són massa anys.
Aniria
Allí dalt,
on res es mulla
ni esvellega
el fort vent,
posaria
una fulla,
una ploma,
un secret.
Contaria
cent històries
de bellesa
i de passió,
tornaria
a les escoltes,
al xerrar
del ric, del bo.
Aniria,
tots els dies,
a collir
grans de raïms,
a dormir,
amb les erugues,
a cantar
amb els dofins.
Epitafis
Gana, gana, no en tinc.
Ningú m'ha trobat a faltar?
Estic disposat a oblidar-ho.
Tinc molta son.
A quina hora, puc sortir?
Suposo que em vindran a buscar.
Tanta pressa i, ara, què?
Tot anava bé fins que vaig entrar.
No penso passar dels trenta anys.
Si voleu venir aviat, doneu tres cops.
Dos poemes amb sol i deu pensaments divins
03 Agost, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pare Sol
Pare Sol,
no ploris més,
no t'esguerris
el vestit,
aquest home
és enemic,
com ho saps?
Com t'ho diré?
Ni respecta
la natura
ni pren ordre
ni sentit,
és mal fill,
és l'enemic
va mancat,
fa feridura.
mar enllà,
no li escurces
més el temps,
brilla i calla,
calla i sent,
de tant en tant,
pensarà.
Avui
Avui,
m'ha dit el sol,
cansat de sa feresa,
que el caparró li pesa,
el pensament li dol.
No sap si treballar
al regne del silenci,
llevar-se quan li vessi
el deure i el cremar.
No sap si viatjar
per una Via Làctia,
mirar-nos ni fa gràcia
li manca el tarannà.
Avui,
m'ha dit el sol,
que encara porta pressa,
que té la flama encesa,
el trobo trist i em dol.
Pensaments divins
Si no us plau pecar, apunteu-vos a un curset de renecs.
Abans de l'assemblea de dimonis, sempre s'esgota la colònia contra el sofre.
Es ven apartament, a bon preu, amb vistes a la sala de calderes.
Tinc fe, la venien a meitat de preu.
La processó dels coixos sortirà dues hores abans.
Sent la Mare de Déu, té totes les hores donades.
Estudio temptacions per correspondència.
Sant Pere li ha dit a Jesús: Vull mars amb poca fondària!
Necessito un sant que tingui gràcia.
Noè tornarà, vol una arca de fibra de vidre.
Dos poemes d'autopista i deu pensaments educatius
01 Agost, 2012 05:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleïda
Prendre el cotxe,
veure el món,
saber entendre
com anar,
de passada,
emportar:
carmanyola
i cançons.
En un país
tan petit
com volem
eixe avançar,
si hem de prendre:
el demà,
la nostàlgia,
la raó.
Maleïda
aquesta vida
d'autopista
per pagar.
Nostre carro
Pare,
he de guarnir
nostre carro
havent sopat,
és un carro
blanc i car,
corre i corre,
mai fa tard!
Pare,
on queden
els camins sense pagar?,
aquelles llargues diades
de somiar i enraonar.
Pare,
em llevo d'hora,
prenc el carro i els diners,
massa homes m'acompanyen
ni canten ni diuen res,
on viuen les hores dolces?,
massa soroll per no res.
Pensaments educatius
Tinc alumnes bons, fins diria que els sobra sal.
El resultat ha estat bo: comencen les vacances.
N'he suspès un, però l'he subjectat amb força.
Eren bons alumnes, mai em deixaven treballar.
S'esforcen prou, de fet, ni els noto.
I un dia, la saviesa va acabar amb l'escola.
Cansat de reformes, vaig decidir quedar-me sord.
Una mica més i no n'encerten cap.
La conselleria donarà un portàtil si presenten el carnet de conduir.
Plaça de conseller d'ensenyament: No fa falta experiència.
Dos poemes celestials i deu epitafis
30 Juliol, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc moltó
He guanyat:
pujar al cel
amb pecats
de tota mena,
el meu déu
m'ha deslliurat,
no ha trobat
altra manera.
He perdut:
banyes, infern,
un seguici
d'aventures,
no tindré
eternitat,
per a mi,
no hi ha pastures.
Sóc moltó
sense paranys,
ni averanys
ni il·lusió.
Nova meravella
Sota l'om,
a la riba,
la partida
em troba sol.
Enmig l'estiu,
la gran ombra
perd la força,
el caliu.
Prop del cel,
dessota el pont,
xiscla el cor
a poc a poc,
com ha partit
sense cap fe,
sense l'alè
dels enemics.
És la nova
meravella,
puja i prega,
calla i vola.
Epitafis
No et moris, no val la pena.
Necessito un traumatòleg.
No tinc res a la vista.
Prompte, no seré res.
Proveu de fer-me enfadar.
Estic de vacances.
No us cal pregar, em trobo millor.
No tinc ni temps.
On hauré deixat el nas?
He venut un os al veí del costat.
Dos poemes de bon morir i deu pensaments divins
26 Juliol, 2012 06:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Bon morir
Per a tenir
bon morir,
ho he de dir,
necessito:
Tot un llit,
un tou coixí,
una nit
i gran silenci.
Com les ganes
han de raure,
com demano
ajornament,
és així
com som la gent:
Oblidats,
esmaperduts,
amb desig
de ser més rics
i mancats
de sacrifici.
Prendre el vol
Voldria,
un capvespre,
tot enmig
de la tardor,
enlairar-me,
prendre el vol
per deixar
aquest seguici.
Companys
de perdedors,
hem guanyat
la gran fortuna,
deixeu-me,
una per una,
les volences
amb els precs
i tanqueu,
fermeu la porta,
és l'eixida
que em deveu.
Pensaments divins
Mai he sabut on s'ha comprat les banyes el meu dimoni.
Satanàs promourà pecats de disseny.
Sant Josep creu que Jesús va tenir una adolescència suportable.
Un dimoni espavilat diu que va inventar la planxa.
Jesús no confia en un vi sense alcohol.
Déu resideix sis galàxies cel enllà.
Tinc pena per haver pecat, de fet, no s'ho valia.
Satanàs ha entrat al cel vestit de turista.
Tres deixebles compren sardines a la baixa per si toca miracle.
Hauria d'anar al cel, m'han trobat colesterol dolent.
Dos poemes entres somnis i deu pensaments educatius
24 Juliol, 2012 07:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Oblideu
Al carrer,
ni hi ha sorolls,
a les cases,
ni records,
les campanes,
totes d'or,
ni mouen
ni volen sons.
En el poble,
tots vençuts,
poques cares,
massa llargues,
els vianants,
del tot perduts
ni enceten
les murades.
Perdoneu,
faig mitja part,
oblideu,
ni ho he somiat.
Ve cada dia
Massa lluny
de la tristor,
una dona
perd el seny,
de vegades,
n'és conscient,
però lluita
de debò.
Dos marrecs,
buida la plaça,
les escoles
han tancat,
el poble
ni sembra gra,
el pagès
ni té nissaga,
però el sol
ve cada dia
i somia
i revifalla.
Pensaments educatius
Cobro per ensenyar i, a més, puc aprendre.
He entrat a classe, he deixat la vergonya al calaix.
Els alumnes criden, no cal dir el que m'estimen.
Aprendre, ara, és una línia corba i trencada.
Estan aprenent, no els desperteu.
Tinc alumnes crítics: criden i neguitegen.
La classe anava bé, només quequejava.
Estan estudiant física, es veu com estudien.
Estava fent un examen quan va endevinar una resposta.
Els números eren racionals, algú havia de pensar.
Dos poemes sonors i deu epitafis
22 Juliol, 2012 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em plau el vers
Em plau el vers
amb aire musical,
amb preats sons
sorgits de la paraula,
el fet sincer,
de raure escriptor,
no porta treva,
es bat damunt la taula.
Els cops més sords
voldrien prendre part,
però la ment
se sent airada i fosca,
deixeu-me dur
aquest pas tan suau,
estic perdent,
em cansa la revolta.
Em plau el vers,
però el so divaga,
estic perdent,
el sento com s'apaga.
El vers avança
Potser vindran
les hores més confuses
i donaran
empentes al meu cor,
no les planyeu,
elles seran feixugues,
no volen res
ni estimen els millors.
El vers avança,
s'apropa a bon ritme,
espera així
el regne conquerir,
sóc amatent,
confio en el pervindre,
vull tornar a créixer,
somiant amb el meu si.
Estic lluitant,
batego a bon ritme,
estic dubtant,
trobant mon esperit.
Epitafis
No vingueu a la migdiada.
Necessito un quintà de calç viva.
Segurament, les senyores tenen por d'entrar.
Tinc una bossa amb mitja finca.
El testament fou genial.
Estic estudiant teatre i mim.
Compte amb el veïnat!
Us puc llogar dues costelles.
Endreçaré després del vent.
He vingut per fer una cura de salut.