Dos poemes per tombar l'any i deu pensaments divins

30 Desembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

L'any venturer


L'any acaba

entre crits i pors,

massa perdedors

pregonant basarda.

Amics invidents

farcits de mentides,

cartes amanides

per trobar fidels.

I res em plany,

voltat de silencis,

de savis i necis

demanant paranys.

L'any venturer

cridarà a la porta

buida de jovent.

El petit país

on vivim d'emprat

com ha demanat

un polsim d'encís.

Una tarda acaba,

una nit arriba,

així és la vida

tan dolça i amarga.


Passar l'any


Pare,

si fóra batlle,

posaria la senyera,

ben mudada,

com de festa

a un país

on fer l'estada.

Pare,

si fóra rei,

entre pobles i ciutats,

trobaria, de bon grat,

els servents

picant les pedres.

Pare,

si fóra déu,

posaria manaments,

mataria els innocents

per tornar-los a la vida.

Pare,

si fóra home,

demanaria, a l'engròs,

passar l'any,

seguir talòs

i, glatir,

enmig l'esglai.

 

Pensaments divins

 

Si aneu al cel, procureu no dir-ho als coneguts.

Satanàs està que talla claus, avui no hi ha crucifixió.

Portava tres setmanes parlant amb Jesús quan em van dir que no hi era.

Només té vint pecats, a la sala de postulants.

La Verge li recomana a Jesús un altre jersei de llana.

Demà mateix, m'apunto a un curset de miracles.

Judes fa dos mil anys que va al psicòleg.

Samsó és el patró dels espinacs.

David ha oblidat llençar amb la fona.

Jesús vol tornar al desert, allí, no hi ha cobertura.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes en acabar l'any i deu pensaments educatius

28 Desembre, 2012 05:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Matar l'any


He de matar l'any

amb el llapis vell,

neguit i un rampell

maleit i estrany.

Li he de dar, per llei,

una mort segura,

foll sense cordura,

ningú creurà amb mi.

Ha estat tan superb,

tan prop d'aventura

que prendre cordura

seria un encert.

Ens volen posar,

captius d'una llei,

dessota d'un rei

que aspira manar.

I no, no volem

el cel tan proper,

volem anar bé,

lliurar nostra fe.

Estret el camí,

minsa llum de lluna,

tenir la fortuna,

matar i no morir.


Si s'acaba


Si s'acaba el món,

voldria aprendre

les dolces cançons.

Anar a les fosques

sense demanar

ni regnes ni hostes.

Si s'acaba l'any,

hauria en el plat

un pensar amb parany.

Una bossa plena

de propòsits nous:

aprendre, de pressa,

per tenir un mal sou.

Treballar, a la força,

en un país vell,

ser bon passerell,

obtenir una bossa,

la falç, el martell,

l'himne de la rosa.

I després, morir

per la bona causa,

obtenir rebaixa

per arribar al cel,

allí, on Sant Miquel,

va guanyar la lluita

a un Satan corprès.

 

Pensaments educatius

 

Hem fet un examen de còpia i pega, ni comento els resultats.

Hem de retallar, traurem els controls.

La mare s'ha posat en el meu lloc, he anat a prendre cafè.

Ha aconseguit els objectius mínims: Sap com es diu.

Apliquem les retallades, només sistema binari.

Dibuixa una esfera i dibuixà una lleona.

Aprofitant que no miren, demanaré auxili.

Per estudiar, cal desconnectar el cervell.

Els donaré les notes quan seran prou lluny.

Estan pensant, ni saben com.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Satan i deu epitafis

26 Desembre, 2012 08:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Satanàs, Jesús és nat


Satanàs,

Jesús és nat

en el portal de Betlem,

el visiten els tres Reis,

porten missatge i presents.

Josep ha deixat les fustes

per acomplir el manament,

aplegat amb la Maria,

calla, rumia, pensa i sent.

Satanàs,

demana a Herodes:

Hauries de posar remei,

no deixis créixer aquest Nin,

deu voler manar després!

Satanàs,

Jesús és nat,

cel i terra l'acaronen,

pot esdevenir aquell Home

que domini mal i bé.

En el portal de Betlem,

tenen la llum d'un estel,

blanca llet i dolça mel

i un demanar: Teniu fe!


Satanàs


A la porta del cel,

l'hivern comença,

al portal de Betlem,

el Minyó aplega.

En Josep no ha arribat,

cerca més llenya,

la Senyora li ha dit:

El fred em crema!

A la porta del cel,

he trobat àngels,

tots parlaven de mel

i de castanyes.

Na Maria respon:

No tingueu pressa,

a la cova propera,

no hi ha ni son!

A la porta del cel,

hi ha bon negoci,

Satanàs fa de llop,

altre de soci,

és la creu de l'ofici

qui vol el somni.

 

Epitafis

 

Estic provant de despertar.

Em vaig morir per l'enterrament.

Voleu un consell: No vingueu d'hora!

Professió...? Difunt!

Full de reclamacions a l'interior.

Et moriràs de riure!

Tot va bé!

Compte amb l'assegurança!

No vull més excuses!

Necessito un confessor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes darrers i deu pensaments divins

21 Desembre, 2012 06:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Si ve la mort


Si ve la mort

a posar melangia,

a endur-se, emprats,

els somnis i recers,

hauré de dir:

Demà m'agradaria

llevar-me tard,

dormir com el qui més!

Si ve la mort

i porta, en el llistat,

tot el meu nom,

hauré d'acomiadar-me:

d'aquell vell gos,

de cases i carrer,

dels estimats,

dels meus veïns de poble.

Si ve la mort

que truqui dolçament,

que porti sort,

no vull deixar res més.


Deixaré el llapis


M'ha de trobar

amb el llapis feixuc,

la goma vella,

la pàgina esblaimada,

el meu camí,

per fi, s'ha d'aturar,

no tinc res més:

Un somni i una fada!

Un vell poema

raurà avergonyit

puix eixa ment

no prem la gosadia

i va l'estrofa

filagarsant un vers,

un altre vers,

sobtadament, el crida.

Deixaré: el llapis,

la goma, tot l'enginy,

em cal finir,

han aplegat els savis.

 

Pensaments divins

 

Judes ha provat d'ensarronar a dos dimonis novells.

Per anar a l'infern, oblidi la línia blava.

Satanàs necessita un expert en malifetes.

Estimat Satanàs: Prepara'm el vestit i la caldera!

Anava a pujar al cel, quan he perdut les butlles.

He portat unes cartes per si la cua de l'infern és llarga.

Podria anar al cel, però no es porta.

Es prega pecar sense pressa i anotar-ho al full d'incidències.

Dues ales valen més que dues banyes.

Estic tip de fer pecats, compraré un laxant.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes esperant Nadal i deu pensaments educatius

19 Desembre, 2012 07:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Un Betlem


Farem un Betlem, potser,

amb la vaca i la somera,

un caganer de tercera

i una estrella en tot el cel.

Posarem a Sant Josep

fora o dintre del pessebre,

els tres Reis o potser quatre

amb cavalls o amb camells.

Un Jesús pelat de fred,

dos pastors amb quatre ovelles,

una casa sense teules,

un riu gran o petitet.

Però no li mancaran

la dotzena de cançons,

les ametlles, els pinyons

i mig got de moscatell.

L'alegria ensucrada,

tot pensant, què vol el rei?,

un Herodes al servei

del poder i la nissaga.

Un vint-i-cinc de desembre

serà el dia de Nadal,

serà la festa cabdal,

desitgem el seu pervindre.


Avança desembre


Encetat desembre,

arribat el fred,

vull posar el pessebre,

vaig a cercar verd.

Molsa de la bona,

branques de timó,

un cabàs de terra,

encenalls i tot.

Pedres i pedretes,

algun branquilló,

marro del cafè

i, de fusta, el pont.

I les figuretes

de la capsa vella

i la gran estrella

i el teló de fons.

Els tendres vailets

mirant i menant,

arbres redreçant

al petit desert.

Avança desembre,

s'acosta Nadal,

la missa del gall,

el donar i el rebre.

 

Pensaments educatius

 

La guerra de la independència comença als dotze anys.

Els dono les respostes abans que preguntin.

Dos monòlegs haurien de sumar un diàleg.

Ni goso en ensenyar les consonants.

Hem acabat el tema u, parlava de la por.

Aprenen molt de pressa, després de la a els ensenyaré la u.

Cap dels déus gosa acompanyar-me.

Dubtava de la seva intel·ligència fins que em van destronar.

Només tenim un problema, l'hem de guarir.

El rendiment acadèmic ha estat bo, no n'he perdut cap.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes envellits i deu epitafis

17 Desembre, 2012 06:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Havent dinat


La costa avall,

camí del cementiri,

ni dóna ganes

ni estimo començar,

llevar-se d'hora

i prendre el gran vici:

sopes amb llet

farcides de bon pa.

Anar, després,

a cercar vella plaça

i dir a la jove:

Bon dia, Déu us guard!

Per oblidar,

cap dia porta traça,

el matí passa,

migdia, mitja part.

Havent dinat,

enceto bona sesta,

potser, la tarda,

em portarà el comiat.


Quan la vella


Quan les joves

van a plaça

i no deixen

de xerrar,

dono pas

a seure a taula

per llegir

o per somiar.

El cafeter,

de cabells blancs,

com remuga

i estossega,

esperant

l'avinentesa:

el cobrar

sense treball.

Quan la vella

atura el foc,

el dinar és a punt,

deixo hores

de garbuix

i enfilo

tot el plat.

 

Epitafis

 

A reveure!

No ploreu abans d'hora.

Qui es vol morir primer?

Acabo de tenir un disgust.

El pagès és el qui renega.

Sóc dintre, no és broma.

Necessito un altre tallaungles.

Estic endreçant els ossos.

El veí de la dreta sempre té la raó.

Si vols anar al cel, vota P.P.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb llum i deu pensaments divins

13 Desembre, 2012 07:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Passa la nit


L'hivern és fred

en el desert

de l'establia,

dessota el cel

un foc encès

vora la vila.

Els pastorets,

tots mig gelats,

prenen el vi,

és un vi dolç,

un xic amarg,

però amb encert.

Passa la nit

quan és fa clar

i el cel esclata,

un estol d'àngels

com van baixant

per fer comanda.

Un pastor lliura

formatge i llet

al bon Josep

i na Maria,

endolorida,

ens mostra el Nen.


Vull aquesta estrella


En el cel,

corrandes,

per Betlem,

pastors,

ben plenes les cases,

ben buits els sarrons.

Àngels anuncien

gran esdevenir:

Ha nascut el Nen,

ha arribat el Crist!

De les portes velles,

surten els minyons,

van fent tombarelles,

van fent el pregó:

Vull aquesta estrella

qui el cel presideix,

vull veure com creix

i com meravella!

Enmig del pessebre,

entre palla i llana,

aquest Nin reclama:

Torneu-me al meu Regne!

Però el Pare gran

no està per cedir:

Fill, has de morir,

és el teu manat!

 

Pensaments divins

 

Sant Lluc mai privaria la festa nacional dels toros.

Al Judici Final, hi haurà un recés cada sis hores.

Si voleu parlar amb Jesús, truqueu al seu mòbil: 025122012

Sant Cristòfol demanarà a Jesús que mengi menys o vagi a peu.

Abans de fer un miracle, acoteu la zona.

Jesús tornarà quan endevini el seu futur.

Tinc un problema de fe, els altres els he venut.

Déu vol una Bíblia on no hi hagi tan mala sort.

Caïm va matar el seu germà perquè les ovelles se li menjaven les pomes.

Per a ser sant, primer has de fer un curset de primers auxilis.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes enamorats i deu pensaments educatius

11 Desembre, 2012 06:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


És tan maca


És tan maca,

tan galana,

vestideta de colors,

qui demana,

tota ufana,

el rajolí de l'amor.

És tan seva,

tan superba,

tan feta a l'estimar,

qui rondina,

nit i dia,

esperant, tot esperant.

No hi ha roses

ni aloses,

pregonant el seu jardí,

només passen

i repassen

meravelles i oblits.

És tan maca

i m'agrada,

és l'amor qui fa glatir.


Estimem


Sentinella,

dels meus somnis,

no acaronis

pensaments,

regala'm,

dolça estimada,

una tarda

sense infern.

Amb facècia,

porta festa,

manifesta

nostre amor.

Estimem,

amb gosadia,

nit i dia,

plata i or.

Acarona'm

sense pressa,

dóna'm, d'esma,

un petó.

 

Pensaments educatius

 

No crideu, es pensaran que demaneu auxili.

Tinc esperit de mestre, no es deixa veure.

Aprendre és un llum que sol restar apagat.

He de millorar, n'hi ha dos que segueixen escoltant.

Canvio llibre per llapis sense memòria.

El permeto criticar sense fer comentaris.

Tenen problemes de comptar: set o vuit.

És un ensenyament molt disciplinat: Les idees en columnes de tres.

L'infinit és la distància ideal entre alumnes.

Acabo de recollir les respostes amb una escombra.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes joves i deu epitafis

09 Desembre, 2012 06:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Joventut


Sense riscos

de feblesa,

joventut,

deixeu anar,

en el pou,

només hi ha fressa,

massa ganes

de guanyar.

El futur

parla amb vosaltres,

reconeix

la vostra part,

però el món

és dels mediocres,

dels tanoques,

dels humans.

Oblideu

la meva ràbia,

fer-se vell,

és complicat.


Demaneu


Teniu l'aire,

la cobdícia,

l'alegria

al mercat,

tots esperen,

de vosaltres,

vostres ganes

de menjar.

Somiadors

sense fronteres,

sense dèries

de guanyar,

pregoneu

la vostra força,

vostra fúria,

vostre estat.

Homenots

de poques llunes,

demaneu

el poder entrar.

 

Epitafis

 

No proveu: deixar de respirar.

Si em dius el nom, t'apuntaré al club.

La tragèdia continua...

No facis tard.

L'alcohol mata.

Puc sortir a fumar?

Ara, visc millor.

No es requereix experiència.

Tenim un atur preocupant.

La majoria estàvem vius.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per al Nadal i deu pensaments divins

05 Desembre, 2012 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Què tindrà Nadal?


Què tindrà Nadal,

vora l'establia,

quan ve la Maria

feixuga, de part?

Què tindrà Nadal

quan veu la somera:

cansada, serena,

callada, menjant?

Què tindrà Nadal

quan troba un Josep

esgotat, inquiet,

del tot angoixat?

Què tindrà Nadal

quan surt un estel,

radiant, en un cel

tan fosc i gelat?

Què tindrà Nadal

quan neix en Jesús

innocent, confús,

per complir el manat?

Què tindrà Nadal

quan vénen pastors,

captaires d'amor,

al pobre portal?


El pessebre


A la taula principal,

sobre la taula de fusta,

el pessebre de cada any.

Amb arena, pedra i molsa,

quatre brots de farigola,

el paper de plata, a sota,

marca el riu voltat de verd.

Un pam més enllà, el desert

amb camells i Reis viatjant,

un palau de benestants

on Herodes és el rei.

I presidint, a la vora,

dues coves amb pastors,

en la gran, sota d'un àngel,

un Jesús arriba al món.

Amb un bou, una somera,

una Verge i un Josep,

nostre Heroi, tan petitet,

presidint tota la festa.

Com el pare posarà,

al capdamunt, una estrella

i uns llums penjant al sostre.

Voleu més gran meravella!

 

Pensaments divins

 

A partir del Dimarts Sant, no es podrà entrar a l'Hort de les Oliveres.

Jesús ha demanat canviar el menú del Darrer Sopar.

Sant Josep ha anat a ferrar la burra.

Quan Déu creà l'home va dubtar de les seves facultats.

Satanàs no té clar el seu pla de pensions.

El Sanedrí pensava que Jesús era mal negociant.

Déu em donà la llibertat, de segur que viu a la presó.

Jesús feia miracles, però no aconseguí cap copyright.

Si Jesús torna, podré llogar cadires al Gòlgota.

Satanàs estalvia, posa tres quilos de patates menys per condemnat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 61 62 63  Següent»