Dos poemes de llum i deu epitafis

24 Juliol, 2008 22:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Quan ja passa

 

Quan ja passa,

per la plaça,

tot és llum,

tot és caliu

i quan torna,

cap a casa,

jo l'empaito

amb els ulls.

Ella és maca,

ben plantada

i li creix

sedós cabell,

quan camina

tot ho encisa,

i com, ara,

em torno rei.

Ella em mira,

jo la miro,

amb un núvol

prenc el vol,

ho voldria,

però em nego

puix l'estimo

de debò.

 

Qui pregona?

 

Qui pregona la llum que resplendeix,

per damunt de les notes tenebroses?,

com així a qui pertoca i gaudeix

de conèixer i esbrinar totes les coses.

Quin paper d'aquesta auca és per a mi?

A qui dec el plaer de ma fortuna?

Sols em queda l'escalfor del gessamí,

aquell tros de mirall sota la runa.

Tu m'has vist vora el pont del rierol

esguardant les faldilles del meu somni,

dalt de mi m'acarona el tebi sol

i m'escura, amatent, sempre un dimoni.

Quan se sent l'aspror del vent en primavera

tornar els núvols ennegrits i plens de plor,

acomiado aquells fulls a la vorera

puix s'emporten els segells del nostre amor.

Has sabut trencar de nou tota gelera,

emplenava l'existència en un passat,

has tornat al catau de casa meva

la clariana tota dolça i l'has vessat.

Ja és tot quiet ..., altra vegada

i la llum, que m'oferies, ja s'esmuny,

aquell sobte ha esdevingut nova jornada,

com l'absència dóna pas a plenitud.

Es fa fosc, la primavera ja davalla,

mon calor va perdent la magnitud,

al redós, tan sols queda la xicalla,

ara em perdo amb febleses de quietud.

Un estel, que ma vida il·luminava,

ha fugit a altres terres, nord enllà,

ha deixat les empremtes ben mancades

per si un dia jo la goso d'empaitar.

Ara sec, de cara al mar, dalt la carena

per si, a la broma, se li acut fer-me emportar,

en la blavor, mon cor guareix d'aquella pena:

ens fa porucs, ens fa petits, en fa sensats.

 

Epitafis

 

Per poc, no em pugen el jornal.

Ahir,  van aprovar l'operació urgent.

Estic esperant el tècnic de manteniment.

Han obert dos panteons per morosos.

Aprofiteu, estic en temps mort.

El gos no em vol treure a passejar.

Aquí sempre és diumenge.

Sóc un món d'àtoms desorganitzats.

Necessito paper per fer una reclamació.

Econòmicament parlant, he fet un bon negoci.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: