Dos poemes de llum i deu epitafis
24 Juliol, 2008 22:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan ja passa
Quan ja passa,
per la plaça,
tot és llum,
tot és caliu
i quan torna,
cap a casa,
jo l'empaito
amb els ulls.
Ella és maca,
ben plantada
i li creix
sedós cabell,
quan camina
tot ho encisa,
i com, ara,
em torno rei.
Ella em mira,
jo la miro,
amb un núvol
prenc el vol,
ho voldria,
però em nego
puix l'estimo
de debò.
Qui pregona?
Qui pregona la llum que resplendeix,
per damunt de les notes tenebroses?,
com així a qui pertoca i gaudeix
de conèixer i esbrinar totes les coses.
Quin paper d'aquesta auca és per a mi?
A qui dec el plaer de ma fortuna?
Sols em queda l'escalfor del gessamí,
aquell tros de mirall sota la runa.
Tu m'has vist vora el pont del rierol
esguardant les faldilles del meu somni,
dalt de mi m'acarona el tebi sol
i m'escura, amatent, sempre un dimoni.
Quan se sent l'aspror del vent en primavera
tornar els núvols ennegrits i plens de plor,
acomiado aquells fulls a la vorera
puix s'emporten els segells del nostre amor.
Has sabut trencar de nou tota gelera,
emplenava l'existència en un passat,
has tornat al catau de casa meva
la clariana tota dolça i l'has vessat.
Ja és tot quiet ..., altra vegada
i la llum, que m'oferies, ja s'esmuny,
aquell sobte ha esdevingut nova jornada,
com l'absència dóna pas a plenitud.
Es fa fosc, la primavera ja davalla,
mon calor va perdent la magnitud,
al redós, tan sols queda la xicalla,
ara em perdo amb febleses de quietud.
Un estel, que ma vida il·luminava,
ha fugit a altres terres, nord enllà,
ha deixat les empremtes ben mancades
per si un dia jo la goso d'empaitar.
Ara sec, de cara al mar, dalt la carena
per si, a la broma, se li acut fer-me emportar,
en la blavor, mon cor guareix d'aquella pena:
ens fa porucs, ens fa petits, en fa sensats.
Epitafis
Per poc, no em pugen el jornal.
Ahir, van aprovar l'operació urgent.
Estic esperant el tècnic de manteniment.
Han obert dos panteons per morosos.
Aprofiteu, estic en temps mort.
El gos no em vol treure a passejar.
Aquí sempre és diumenge.
Sóc un món d'àtoms desorganitzats.
Necessito paper per fer una reclamació.
Econòmicament parlant, he fet un bon negoci.