Dos poemes de coixí i deu pensaments educatius
28 Juliol, 2008 15:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prop el coixí
Per l'aura galana,
neixen al terrat
les herbes, les teules,
ocells i brodats.
Els deixa la nit
a l'ombra encisada
i passa la fada
amb preat vestit.
Per l'aura galana,
neixen al carrer
homes enfeinats
en jo no sé què.
Els deixa la nit
parlant d'enrenous,
es perden els sous
als peus tous del llit.
Per l'aura galana,
posen a les galtes,
de la noia feta,
les tendrors del riure.
Els deixa la nit
vora la finestra:
una flor de festa,
un noi eixerit.
Per l'aura galana
passen, per la plaça,
les velles de casa,
oblidant la pressa.
Els deixa la nit
un prec d'esperança,
una mà ben lassa
que dorm sense crit.
Per l'aura galana,
surten els vailets
a cercar joguines
en tots els indrets.
Els deixa la nit,
amb la boca oberta,
als braços de l'àvia
o prop el coixí.
Per l'aura galana,
surten tots els nans,
empenyen la roda,
ens du a ser més grans.
Els deixa la nit,
cansats de xivarri,
com passen pel barri
dèries de gegants.
El coixí
He de posar-li a la rosa
el més mut dels meus paranys
així, quan et trobis sola,
tinguis sempre amb qui pensar.
M'enduré totes les flaires
del jardí on no es fa fosc,
emplenaré cent estances,
de promeses, de tresors.
Deixa'm ser, per una estona,
el coixí on para el cap,
per a dir-te, sense sons,
paraules que no he dit mai.
Pensaments educatius
Tot i tancant els ulls, ells segueixen al davant.
Un pensa que puja, però no sent el replà.
Cap ésser intel·ligent llegeix dues pàgines alhora.
Tinc pocs deixebles per deixar-los sense classe.
Els alumnes intel·ligents aprenen per la pell.
Si no escolten, no sabran si us equivoqueu.
És una sort, tenir dues orelles i no fer-ne servir cap.
He provat de trobar el sentit a la vida, ara només cerco el sentit.
Vaig obrir un llibre, van caure tres alumnes vells.
Si no trobeu la fada, els alumnes s'adormiran.