Dos poemes de vells i deu pensaments divins
30 Juliol, 2008 11:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Apleguen els vellets
Apleguen els vellets,
de treballada esquena,
a plaça, on el solet
la cara els enlluerna.
Amaguen els barrets
aquelles fronts rugoses
que, no parlant de res,
escriuen tantes coses.
Entre bancs, van seient,
darrere resten presses,
com fugen de la casa
deixants els tendres nets
que facin de les seves.
Allí, passa el matí
fent-la petar de veres,
parlant dels nous invents,
de cases, horts, riqueses.
Migdia, s'acomiaden
com si fos l'últim jorn,
demà, un altre dia,
potser no hi seran tots.
Ara, en tombar el carrer
Ara, en tombar el carrer
veuré els amics de sempre,
quatre dones fent rodona,
a bell mig, un nadó tendre.
De la plaça enmig estant,
endevino les converses:
rondinaires i garlaires
que me'n feu de gaudir, tant
com l'ocell de sa companya,
el vailet de sa marona,
el mariner de sa barca.
Que en somio d'aventures,
només en poder esguardar
enmig dels meus innocents
tafaners convilatans.
Si en descabdellem de fil,
per tornar-lo a cabdellar,
si n'hem esberlat d'estones
per a poder-les matar.
No me'ls prendran els diumenges
per molt que els vulguin robar,
uns moments tan lluminosos
els desitjo ben guardar.
Permeteu-me un cop i un altre
el rellotge deturar,
sóc fill d'aquella fruita
que no es vol pas mustigar.
Pensaments divins
Satanàs, si plores no hi ha manera d'encendre la caldera.
Quan Déu s'enfada, es desconnecta del messenger.
Hauré d'anar una estona al cel, Satanàs no em vol veure.
He provat d'estar amb gràcia, però m'avorria molt.
Déu ha muntat un casting per estalviar-se actes presencials.
Déu no comenta, només agafa el sac de llampecs.
Si tenim vida eterna, quants refredats ens queden?
Satanàs tanca els primers de segle per fer inventari.
Déu volia posar més manaments, però Moisés no vol tornar al Sinaí.
Déu m'ho comentava: Massa gent vol fer-me el llit!