Dos poemes de mirar i deu epitafis
10 Juliol, 2008 12:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El defugir la mirada
El defugir la mirada
tanca amb clau el vell secret
perquè encara no ha sofert
el deler de ser estimada.
Amb flaire d'enamorada,
cercaràs, dintre el tancat,
aquella flor encisada,
et dirà on reposar.
Desperta fada dels somnis
car hi ha, enmig del bosc,
un jovent, es va fent home,
anirà prenent-te el cor.
El núvol
El núvol trenca aquell blau,
per a trobar-se amb la lluna,
quan ja era molt a prop,
s'avergonyeix, es desfà.
Jo també he de trencar
el silenci que m'ofega
per trobar-te en el mirar,
per fugir després de pressa.
Anar pel cel i cercar
el missatge de la rosa,
si avui, el cos fa nosa
el desig mai en farà.
Epitafis
Darrerament em mostro més tranquil.
És lamentable, tinc munió de cèl·lules mortes.
He decidit no fer cas dels consells mèdics.
Si voleu dir-me quelcom, canteu.
Estic rebaixant-me contínuament.
Ho deia l'àvia: Necessites una mica més de carn!
Vaig venir només per provar-ho.
He trobat núvia, és força prima.
Demà obriré a primera hora.
Sí, dona, sí; sóc un dropo.