Dos poemes de camí i deu epitafis
05 Juliol, 2008 18:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Camins del mar
Camins del mar,
porteu-me a casa,
ara es fa tard.
Ella m'esguarda,
el cor al puny,
ben estrebat.
M'he llevat d'hora,
prenent la barca
tot d'amagat.
La mar molt negra,
els llavis forts,
en fred, suat.
Cal fer la pesca
per un minyó
prim i malalt.
Tot ho precisa
i mai l'amor
s'ha d'aturar.
Trencaré el vent,
al déu marí,
faré callar.
Trauré el remei
perquè la força
no mancarà.
Mentre, la lluna,
d'un núvol negre,
surt per mirar
com una barca,
plena de peixos,
dibuixa el mar.
Camina davant el ruc
Camina davant el ruc,
darrere segueixo jo,
com s'esbatussa les mosques,
com espanta els borinots.
Quina munió d'avantatges,
caminar a les quatre potes,
gaudir de cues prou llargues
per netejar les espatlles.
Tenir el menjar a l'abast,
dormir tot damunt la palla,
tenir un cant tan pertinaç,
estalviar la quincalla.
Però, ai, ser presoner
de la casa, de l'arada,
portar pes damunt el llom,
ben clavada la sabata.
Deixar la pell cada mes
sense gaudir d'amistança,
romandre mut a la cambra,
ser escarni de canalla.
Ser exemple negatiu,
heroi perdut, impotent,
ser per sempre un orellut,
cara al sol, esquena al vent.
Mira, m'ho veig pelut,
em quedaré amb plena gana,
triaré la forma humana,
em dol, no faré de ruc.
Epitafis
Si et costa morir-te, signa un crèdit milionari.
Estic a punt per anar al cel, a quina porta embarco?
Arriba el fi del món, però no avança.
Necessito dos crèdits per ser mort titulat.
Fa sis anys que rebo cartes de condol.
Si us plau, senyora; el seu marit és el del costat.
Fa dies que no faig el llit.
He aconseguit reduir la taxa de colesterol.
No estigueu tristos, ja vindreu.
El meu diagnòstic és: Estable!