Dos poemes de calor i deu pensaments educatius

01 Juliol, 2008 10:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El sol

 

El sol arriba, potser,

darrere de l'últim prat,

a la casa més humil,

es perdrà vora el palau.

El sol ens porta, potser,

el millor dels abrigalls,

una esquerda de plaer,

ens convé no aglutinar.

El sol ens dirà, potser,

que ara puja, ara cau,

com un dia és massa temps

per anar atrafegat.

El sol es riurà, potser,

de la dèria dels humans

puix no acaben de saber

la infinita majestat.

El sol ens mira, potser,

ens acull vora el seu pit,

és així: galant, desprès,

saludable i fugitiu.

El sol escriu, potser,

amb una ratlla infinita,

les memòries d'un guerrer

o les cartes a una amiga.

El sol passarà també,

amb els ulls, cap al demà,

ben pensat ni deu saber,

encara, on anirà.

El sol oblida, potser,

les ofrenes vanitoses,

totes aquelles coses

que mai hauríem de fer.

El sol demana, potser

una eterna primavera,

una pena passatgera,

un estar menys compromès.

El sol escolta, potser,

a les veus encisadores,

a fosques enriquidores,

a noies, al seu voler.

El sol finirà, potser,

demà, el cor pensatiu,

el recolliment del riu,

tota la força de ser.

 

Ets aquí

 

Ets aquí, on jo volia,

asseguda en el portal,

verda clara la faldilla,

tot mirant cap a llevant.

Ulls ben plens de l'enyorança,

els pits d'aire fresc de mar,

els dits filosos de llana,

el ventre pres de la fam.

Somnis llargs, sota teulada,

per un jorn que arriba tard,

una pell bruna i torrada

amb un ròssec a la sang.

Ai de tu, germana trista,

com s'hauran fuitat els anys,

fonedisses mil empreses

per acabar tot plorant.

 

Pensaments educatius

 

Cap rei entraria en una classe sense perdre la seva.

Tinc un alumne valent, l'he posat de mestre de suport.

Irracionalment, un dia de pluja es va emplenar la classe.

Volen que lluiti i em neguen fer presoners.

És tan bonic ser mestre que ploro si plego d'hora.

Tinc un bon alumne, he provat de conservar-lo amb sal.

Mireu si volen aprendre que em lleven les idees de les mans.

Cap alumne és malfeiner, només li pesen massa els conceptes.

Mesureu els alumnes amb ulls tancats i orelles obertes.

Seria bon mestre si no tingués alumnes exigents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs