Dos poemes entre rius i deu pensaments divins

23 Juliol, 2008 11:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Riu amunt

 

Riu amunt porta fermesa,

el cor fort, la sang ardent,

compromís, una promesa,

exigències de la gent.

Un got de vi, una cervesa,

la volença de ser gran,

un amo que no descansa,

necessitat d'un treball.

El presumir del comprat,

un pagar sense parar,

un neguiteig a la platja

entre sol, família, clams.

Un arribar,  mes a mes,

sense barca ni llagut,

el trobar-se prou eixut

sense aprendre ni saber.

Un discutir, aconsellar,

veure créixer cent fantasmes,

endevinar quan són faves,

amb la resta, ni encertar.

 

Riu avall

 

Riu avall porta fluixesa

amb assentiment de cap,

un llevar-se quan no toca,

un saber arribar tard.

Un beure aigua prou fresca,

sense pressa, a la font,

un eixir de la deessa,

ara espera, però ens vol.

El veure passar setmanes

sense cerques d'entrellat,

un caminar per un prat

sense bous, sense muntanyes.

Un remirar aquells minyons

que ara van cap a l'escola,

un aprendre a no fer nosa

en el passar d'altres mons.

Un controlar aquell cor

sense ganes ni esperança,

el veure porta com tanca,

el demanar un jove cos.

 

Pensaments divins

 

M'ho ha dit en Jesús: De claus, ni en vull parlar!

Tinc ganes d'anar al cel, però no trobo l'hora adequada.

Satanàs fa un màster de logística.

Amb cent pecats, entrareu al sorteig d'un viatge per les tenebres.

Com a fill de Déu, estic a l'aguait del Testament.

Satanàs vol imposar l'enveja tota la temporada d'estiu.

Al cel, s'imposa anar a sopar amb els nouvinguts.

Déu ha inaugurat una altra sala d'entreteniment.

Estic buscant dimoni emprenedor que tempti els diumenges.

Jesús té la Terra en carpeta d'assumptes pendents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs