Dos poemes entre rius i deu pensaments divins
23 Juliol, 2008 11:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Riu amunt
Riu amunt porta fermesa,
el cor fort, la sang ardent,
compromís, una promesa,
exigències de la gent.
Un got de vi, una cervesa,
la volença de ser gran,
un amo que no descansa,
necessitat d'un treball.
El presumir del comprat,
un pagar sense parar,
un neguiteig a la platja
entre sol, família, clams.
Un arribar, mes a mes,
sense barca ni llagut,
el trobar-se prou eixut
sense aprendre ni saber.
Un discutir, aconsellar,
veure créixer cent fantasmes,
endevinar quan són faves,
amb la resta, ni encertar.
Riu avall
Riu avall porta fluixesa
amb assentiment de cap,
un llevar-se quan no toca,
un saber arribar tard.
Un beure aigua prou fresca,
sense pressa, a la font,
un eixir de la deessa,
ara espera, però ens vol.
El veure passar setmanes
sense cerques d'entrellat,
un caminar per un prat
sense bous, sense muntanyes.
Un remirar aquells minyons
que ara van cap a l'escola,
un aprendre a no fer nosa
en el passar d'altres mons.
Un controlar aquell cor
sense ganes ni esperança,
el veure porta com tanca,
el demanar un jove cos.
Pensaments divins
M'ho ha dit en Jesús: De claus, ni en vull parlar!
Tinc ganes d'anar al cel, però no trobo l'hora adequada.
Satanàs fa un màster de logística.
Amb cent pecats, entrareu al sorteig d'un viatge per les tenebres.
Com a fill de Déu, estic a l'aguait del Testament.
Satanàs vol imposar l'enveja tota la temporada d'estiu.
Al cel, s'imposa anar a sopar amb els nouvinguts.
Déu ha inaugurat una altra sala d'entreteniment.
Estic buscant dimoni emprenedor que tempti els diumenges.
Jesús té la Terra en carpeta d'assumptes pendents.