Dos poemes de campanar i deu pensaments divins
09 Juliol, 2008 10:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dues senyores
Dues senyores, molt galanes,
de sempre, a la plaça estant,
ens desperten quan hi ha festa,
mai no paren de tombar.
L'una és jove i cridaire,
l'altra més minsa per força,
té la galta badocada,
ja no xiscla amb tanta gràcia.
Una porta vestit nou,
vestit vell en porta l'altra,
el seu amo no té prou
per a mudar-les alhora.
Una ens portarà a la festa,
l'altra bé si deixa dur,
una quan repica riu,
l'altra quan repica plora.
Abans eren festejades
pels joves més coratjosos,
ara resten sempre soles
per ballar només un to.
Campanes del campanar
on el temps detura, encalla,
feu-me sentir altra vegada,
rei feliç, sense manar.
El campanar
El campanar s'aixeca fresquívol
en una plaça on regna el catau,
uns, que envelleixen, emplenen les taules
i, sense cap pressa, arriben on cal.
Faran de la casa, la casa d'un rei,
de les velles terres, terres de tresor,
com les veus s'aixequen, com passen les hores,
un que se'ls escolta somia i es dol.
Poble on sojorno, tu que els acarones,
amb seny de marona calles i somrius,
no em facis pensar, pensar és massa cosa,
aquí, a la plaça, tot és fer l'oblit.
Pensaments divins
Déu està sol, dorm molt malament.
Procureu no ofendre Déu, darrerament el noto molt sensible.
El dimoni em guanya, fa tan bé les enganyifes.
He provat de vendre l'ànima, el preu era massa baix.
Satanàs no ploris, jo també perdo sovint.
Si aneu al cel, no us descuideu el rosari.
Procureu que Jesús no us faci la cadira.
Estic estudiant amb Satanàs el pressupost d'una bomba de calor.
Satanàs està trist, Déu ha prohibit fumar a la sala de calderes.
El darrer disgust, Déu va canviar set planetes de lloc.