Dos poemes dolços i deu pensaments divins
03 Juliol, 2008 09:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ai, si pogués veure
Ai, si pogués veure
el fuet que estova,
el que pensa el riu
quan la mar s'apropa,
els daurats cabells
que la brisa envola.
Si pogués comptar
els dies d'espera,
els bitllets trencats,
tots a casa teva,
el comiat poruc
amb galta vermella.
Si pogués saber
on mon cos volgués
romandre callat
prop de la drecera
on a pujar vas,
caminet de l'era.
Ai, si pogués
vinclar-te l'esquena,
recolzar-me en tu,
esbrinar la vera
munió d'aquests somnis,
fruit de primavera.
Allí, al redós
d'aquella pineda,
posar-te les mans,
una a cada orella
per dir-te: Jo vull
guarir aquesta pena!
Si pogués volar,
dalt de la cimera,
plantaria allí
la nostra senyera
que parla d'amor,
de serf i de reina.
Si pogués morir,
voldria a la serra
besar amb l'alè,
esdevindre cendra
per a pujar als arbres,
per baixar a la terra.
Si pogués entrar
dintre de la teva
manera d'obrar,
fóra la primera
forma d'estimar,
dolça dona meva.
Cada engruna
Cada engruna d'aquest cel
em parla, dona, de vós,
cada espurna d'aquest foc
du segells del vostre nom.
I per l'aire que penetra,
dolçament, fins al meu cor,
veig empremtes de la cara,
les tebieses de l'amor.
Du la flaire nom de dona
per les cruïlles on vaig,
deixa el vent retalls de roba,
com defugen de les mans.
Quan l'aigua el rierol passa,
quan s'atura sota el pont,
du en el so la melangia,
es desfà en sentir aquell nom.
El cant esquitxant silencis,
com s'apropa per on vaig,
desdibuixa simfonia
per anar a dormir al meu braç.
Vostre nom és fantasia
que s'enlaira i, gronxant,
em transporta dia a dia
del ponent cap al llevant.
Vostre nom és ma feblesa,
ma grandària, em fa grat
cada hora, quan em besa
vostra presència cabdal.
És tan poc una paraula,
és una cosa tan gran,
en sentir-la, tot ho buida,
tot ho emplena d'un nou cant.
Pensaments divins
Els diumenges prego, però els dilluns he d'anar a la feina.
Déu no té problemes, només guarda els nostres.
Jesús no condueix, tindria problemes en els controls.
Satanàs no vol ballar, sempre li toca la lletja.
El cel és un port franc, allí no paga ni Déu.
Fa sis mesos que estic empaquetant pecats, no em caben enlloc.
He parlat amb Satanàs, li'n falten tres per omplir l'autocar.
Déu sap que aprenc poc, em posarà deures a l'altra vida.
Necessito aura petita per impressionar una jove.
Li he demanat a Déu un altre cos, no he passat l'I.T.V.