Dos poemes dolços i deu pensaments divins

03 Juliol, 2008 09:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ai, si pogués veure

 

Ai, si pogués veure

el fuet que estova,

el que pensa el riu

quan la mar s'apropa,

els daurats cabells

que la brisa envola.

Si pogués comptar

els dies d'espera,

els bitllets trencats,

tots a casa teva,

el comiat poruc

amb galta vermella.

Si pogués saber

on mon cos volgués

romandre callat

prop de la drecera

on a pujar vas,

caminet de l'era.

Ai, si pogués

vinclar-te l'esquena,

recolzar-me en tu,

esbrinar la vera

munió d'aquests somnis,

fruit de primavera.

Allí, al redós

d'aquella pineda,

posar-te les mans,

una a cada orella

per dir-te: Jo vull

guarir aquesta pena!

Si pogués volar,

dalt de la cimera,

plantaria allí

la nostra senyera

que parla d'amor,

de serf i de reina.

Si pogués morir,

voldria a la serra

besar amb l'alè,

esdevindre cendra

per a pujar als arbres,

per baixar a la terra.

Si pogués entrar

dintre de la teva

manera d'obrar,

fóra la primera

forma d'estimar,

dolça dona meva.

 

Cada engruna

 

Cada engruna d'aquest cel

em parla, dona, de vós,

cada espurna d'aquest foc

du segells del vostre nom.

I per l'aire que penetra,

dolçament, fins al meu cor,

veig empremtes de la cara,

les tebieses de l'amor.

Du la flaire nom de dona

per les cruïlles on vaig,

deixa el vent retalls de roba,

com defugen de les mans.

Quan l'aigua el rierol passa,

quan s'atura sota el pont,

du en el so la melangia,

es desfà en sentir aquell nom.

El cant esquitxant silencis,

com s'apropa per on vaig,

desdibuixa simfonia

per anar a dormir al meu braç.

Vostre nom és fantasia

que s'enlaira i, gronxant,

em transporta dia a dia

del ponent cap al llevant.

Vostre nom és ma feblesa,

ma grandària, em fa grat

cada hora, quan em besa

vostra presència cabdal.

És tan poc una paraula,

és una cosa tan gran,

en sentir-la, tot ho buida,

tot ho emplena d'un nou cant.

 

Pensaments divins

 

Els diumenges prego, però els dilluns he d'anar a la feina.

Déu no té problemes, només guarda els nostres.

Jesús no condueix, tindria problemes en els controls.

Satanàs no vol ballar, sempre li toca la lletja.

El cel és un port franc, allí no paga ni Déu.

Fa sis mesos que estic empaquetant pecats, no em caben enlloc.

He parlat amb Satanàs, li'n falten tres per omplir l'autocar.

Déu sap que aprenc poc, em posarà deures a l'altra vida.

Necessito aura petita per impressionar una jove.

Li he demanat a Déu un altre cos, no he passat l'I.T.V.

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: