Pensaments divins (LXXIX)
17 Maig, 2022 12:00
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Porto un mes sense pecar, hauré caigut del llistat?
Si pujo al cel, quan podré baixar?
Haig un dimoni jove, no em deixa ni respirar.
Demano per un sant, però s’amaga.
Dimoni a l’atur, espera els turistes.
Pecador, sense experiència, necessita un dimoni tranquil.
Amb vint pecats mortals, puc ser sant?
He trobat dos miracles, rebaixats, als encants.
Judes vol canviar la corda per verí.
He vist a Déu, a saber què demanarà?
Tres àngels moderns han demanat propulsors.
Si vaig al cel, què he de posar al sarró?
Peco poc, però malament.
Ja aplego a l’infern, sento la música.
M’han posat a la fila dels pobres, faré nit abans d’arribar.
No vull anar al cel, mai conviden.
Pecaria més, però no guanyo prou.
He vist a Satanàs trist, no me’n sé avenir.
Dos miracles més i hauré diploma.
Si perdo la fe, què hi puc posar?
Judes treballarà en una sucursal de banca.
Déu fa temps que no ve, no es deu trobar bé.
Han espaiat les misses al cel, no troben capellans.
Jesús ha decidit deixar el ruc a les portes de Jerusalem.
Un calvari és un cap de setmana amb tres fills.
He fet un curset de profeta a llargs terminis.
Si ets ric i vas al cel, no et cal fer cua.
Jesús és Fill de Déu, però no sé on viu son Pare.
Amb la paga que tinc, necessito multiplicar els peixos.
He venut dos pecats a un pobre innocent.
Sóc tan feliç que ni vull anar al cel.
Si vull ser sant, a qui he d’enganyar?
Sant Pere es nega a fer ploure els dissabtes.
Si em faig monjo, a qui no hauré de creure?
Camí de l’infern vaig trobar-me els salvadors.
Necessitava deixeble valent per al paper de Judes.
Jesús ensenyava bé, però no tenia horaris.
A la porta del cel, sempre hi ha els filòsofs.
Sant Pere fa un curset per a caminar al damunt de l’aigua.
Déu està decebut, volia tenir nets.
Satanàs no entén com van els missatges de veu.
He canviat de dimoni, l’altre plorava.
Cada dos temptacions, fan anuncis de nous pecats.
Parlant del foc i les flames, passem la vetllada.
Volia ser dimoni, però em van trair.
De moment, faig monòlegs amb Déu.
He fet pecats grossos, no sé on desar-los.
Vaig errar de fila i he fet cap al cel.
Vaig veure a Satanàs vestit de llangardaix.
Si sóc sant, quins descomptes hauré?
Necessitem un carnaval d’un mes de durada.
No parlo amb Déu, l’he castigat.
He demanat un nou horari de temptacions.
Mai encerto quin déu m’estima.
No puc anar a l’infern, he d’aprendre a pecar.
Aniria al cel, però no hi ha engrescadors.
No conec cap religió que em vulgui dur a l’infern.
Prenc fe, però s’esmicola sovint.
He de fer de dimoni un altre cap de setmana.