Epitafis (LXXIX)

17 Maig, 2022 12:10
Publicat per jjroca, Epitafis

Estic neguitós i no sé com sortir-me’n.

Si no porteu un perruquer, no puc eixir.

Darrerament, no tinc bones notícies.

No em fan por ni els enemics.

M’han proposat ressuscitar, no n’estic decidit.

Prompte necessitaré una capsa per a posar els ossos.

Estic meditant, no sé si podré dinar.

He anat a cercar herbes remeieres.

Per a eixir de dia, he de demanar permís?

De vegades, em sento sol.

Segurament, ja sóc sord!

A partir d’avui, els faré esperar.

No hi sóc, he demanat festa.

Fa o no fa, penso com ahir.

Estic content: Ara, no em mossego la llengua.

He passat de la depressió al transfuguisme.

No contesto per no molestar.

Si em desperto d’hora, hauré premi?

Ni recordo on era ahir.

Ja ho sé que no m’escolta ningú.

Porto dies cercant una solució.

Necessito un nouvingut per a fer parella de jocs.

Estic preparat per a passar desapercebut.

Si no trobo un altre camí, aniré a Roma.

Sóc un mort sense fronteres.

Cerco nínxol sense hipoteca.

Em va matar el riure.

De moment, he renunciat al vi.

Què apostes que he sortit?

Conta’m què m’he perdut?

Sóc aquí perquè no he pogut triar.

Ni sé on paren les celles.

Ni sé què em passa pel cap.

No ha vingut ningú, ja saben que sóc pobre.

Només em queda la dent d’or.

Anem al metge, em noto com a fred.

Quan sigui mort, qui anirà a la feina?

Ara mateix, ni sé perquè sóc aquí!

Darrerament, no vaig d’excursió.

Algú s’ha descuidat de posar-me un plat.

Prepareu-vos per a passar gana.

No eixiré per si no em reconeixen.

Ni sabia que tenia tants ossos.

Després de veure-la així, ja no l’estimo.

No puc sortir, he agafat fred.

He fet sort, no em cal anar al cementiri.

Gairebé ja sóc prescindible.

Descanso amb pau, però menys.

Als capvespres, no ens deixen cantar.

He vingut perquè m’han fet fora de casa.

Sóc aquí per recomanació.

He apostat, amb el veí, que eixiré el primer.

A partir de la propera setmana, només eixiré en dijous.

He descobert una fugida d’àtoms.

Cerco nínxol amb calefacció.

La senyora tenia raó: Sóc un home fred!

Encara no m’he decidit a tenir ofici.

Aprofitaré per enllestir, el veí dorm.

He hagut un malson, m’havia mort.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: