Pensaments educatius (LXXI)
17 Maig, 2022 12:05
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Procureu ensenyar sense que se n’adonin.
Estan aprenent tant que ja no deu quedar saviesa.
Tenen ganes d’aprendre, esperaré que tinguin fam.
Segueixen amb la tradició de no creure’m.
Demà, començaré a fer el paper de llop.
Els he fet memoritzar la ema i la a.
Tenen llibre i cadira, els falten les ales.
Si entra el sol, qui li farà lloc?
Estem descartant llibres de més de tres pàgines.
Passem de l’aprovat general al suspens.
Haig una capsa de deures, quasi tots són meus.
He vist els alumnes nous, necessitaré una altra cuirassa.
He parlat amb la mare, ja m’he fet a la idea.
Quasi els tinc a punt per a pensar.
Si explico més de deu minuts, he de pagar penyora.
Si la cova és molt alta es pot escriure amb be.
No m’escolten, però tampoc em distreuen.
Entre reforma i reforma, menjo entrepans.
He perdut alumnes, ja saben més que jo.
Tenen faltes d’ortografia, però no «hinporta».
Proveu que pensin, descarteu els qui s’adormen.
Va ser: Obrir el llibre i començar a tossir.
Els he perdut entre dos dubtes i un comentari.
He donat les notes, gairebé de franc.
Van aprenent, ocupen menys espai.
Sense filosofia, són més fàcils de governar.
Llegeixen bé, però no saben canviar de ratlla.
Han de contestar deu preguntes, dinarem tard!
No vull ni pensar el què faran de grans.
Entrar a classe és un: «Déjà vu»
Procureu que avancin sense tremolar.
No entenen que, no aprendre, fa suar.
Es fa saber que aprendre no provoca mal de cap.
He aconseguit set respostes de dues preguntes.
Quan agafo el llapis, assoleixen la derrota.
Passeu de llegir, és un vici dolent.
Van aprenent, però desen poc.
Sempre fa falta una bona porta.
El fill no aprèn, provaré amb el seu pare.
Llegir més d’una hora, pot implicar vici.
De moment, els he ordenat pel cognom.
Dos contesten i un respon.
Volen canviar la lògica per crispetes.
Si estudien més, aprendran del no res.
Aprenen i, a sobre, volen saber.
De moment, ja destrien les vocals.
Ni se’ls acut, posar-se a pensar.
No poseu punts ni comes, s’entrebanquen.
Si estudien lògica, on faran cap?
Portem una hora de classe, la porta ja tremola.
Ben sovint, deixo que m’ensarronin.
He deixat que obliden on sóc.
No sé si aprendran, però m’he quedat sense veu.
He reduït el desig a un sospir.
Mai sé si escriu o descriu.
Saben tant que ni els dono goma d’esborrar.
Suposo que tinc algun aprenent de bruixot.
Viatgen entre l’aprenentatge i l’oblit.
No entenc perquè sumen, és millor multiplicar.