Allà, a la sínia i set poemes més

22 Maig, 2022 06:51
Publicat per jjroca, Poemes

Allà, a la sínia


Empeny com pot

i la sínia remuga,

hi ha una lletuga

parlant de tot.

La primavera

ha vingut airosa,

no és bona cosa

si el vent trafega.

Allà, a la sínia,

hi ha una figuera

amb un caire trist.

Avui, l’he vist

i haig la pena

qui em duu boirina.


Donar tombs


A la casa, en l’ampit,

hi ha una oreneta,

va i torna satisfeta

enfeinada en refer el niu.

Els núvols prenen alçada

i les mosques s’endevinen,

les orenetes opinen

que hauran una bona estada.

A l’església, el rellotge

no es cansa de donar tombs

i va recomptant les hores.

Les voldria més bé toves

per haver manta ocasions

de poder eixir de pobre.


És aquesta nostra via


L’aventura de la vida

és difícil d’emportar,

entre pensa i fatiga,

entre pressa i sojornar.

L’avançar anant enrere

és comanda del senyor,

poca paga, menys enyor,

poca gana, massa pebre.

La matinada feixuga

em vol portar a la feina

per deixar-me un altre dia.

És aquesta nostra via

per a seguir portant l’eina

d’una mancança absoluta.


El núvol plorava


El núvol plorava

cansat i feixuc,

la mare el deixava

anar serra amunt.

El núvol passava

ple i delerós,

pensament rabiós,

ningú l’esperava.

En arribar al cim

s’atura un moment

per veure la plana.

Ara, ve quan passa,

quan veu adient

esdevindre prim.


He de tornar al camp


He de tornar al camp

per si la rosella,

de galta vermella,

ha de guardar el gra.

Parlarà amb els déus

per si la desfeta

es pot tornar lleu,

sense massa fressa.

He de tornar al camp

per parlar amb el lliri

de la primavera.

Esperant l’abella,

aplega un seguici

de nou estadant.


Cau la pluja


Cau la pluja i surt el sol

com se’n riu la gran pomera,

la vida és una promesa

qui s’amaga quan no vol.

Són les herbes del corriol

prou altes i tafaneres,

cap ni una, haurà presses,

totes viuen sense enrenou.

Cau la pluja i el caragol

ensenya, de nou, la banya

en eixir a passejar.

Ha més gana per donar,

però espera qui l’enganya

i s’amaga tant com pot.


Descansar i fer el galvana


Mentiria si digués

que, somiant, treballo més.

Em va venir de petit:

descansar i fer el galvana,

feinejar poc que m’agrada,

ho ajornaré fins a la nit.

A la plaça on ara visc,

haig un banc, pintat, de fusta,

allí, sento com la busca

va voltant fent un xerric.

Pel matí, sento els pagesos

acostant-se i renegant,

de segur que, guanyant tant,

per la joia estan malmesos.


Va guanyar una juguesca


A la casa d’en Vicent,

en ser tres, són massa gent.

Mig captaire i fredolic,

lladregot i mort de gana,

mai, ha lluitat amb espasa

ni fa comptes a la nit.

Va guanyar una juguesca,

un capvespre, en festa grassa,

va menjar, com de passada,

dotze plats de carn prou tendra.

En Vicent és bon company

per a perdre la bugada,

guanya poc i tot s’ho gasta

en eixir del gran parany.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: