Pensaments festius (XCII)
10 Gener, 2022 11:31
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Vendria el cap, però me’n donarien poc.
Si em desperto cansat, ha de ser que he treballat.
Es pot ser fort com un bou i menjar carn?
Aprenc tan prompte que no tinc temps per dubtar.
Em volia ensarronar, però jo era més pobre.
Mai sé perquè faig punta al llapis.
Ja vaig berenar una vegada, ja sé el que és.
Pagaria per a llevar-me abans d’allitar-me.
Faria més festes, però no sabria on desar-les.
Dos anys de festeig, demà coneixeré la núvia.
Guanyo poc i m’enfado menys.
Camino cap al demà, però em costa arribar.
Si ja sou ric, no espereu que us faci cas.
Blat segat, pa guanyat.
Demà mateix, serà un altre dia.
Com dormo menys em donen punts.
La casa de la follia no té portes ni finestres.
Els pardals poden volar, però tenen poca corda.
Demà vull deixar de ser formiga.
Si sóc feliç, quant em costarà?
Estic en un embolic, no sé on posar els diners.
El temps trascola i la pedra s’ha convertit en arena.
I dessota d’un cel blau, qui no espera ser al palau?
Només em desvetllo quan vull dormir.
Al racó de la neciesa, viu la incertesa.
La joia em durà, del cel més enllà.
Una bona solució és menjar el pastís sense cartró.
Aprenent a ser pobre, em vaig tornar ruc.
Treballo en un banc, vull aprendre de fuster.
He vist passar el riu, esperaré que torni.
He aprés a respirar sense demanar permís.
No suporto perdre la raó, em costa molt trobar-la.
Cerco ofici, a poder ser de malfeiner.
El sol demana pluja, vol fer vacances.
Procuro endevinar on sóc cada dos dies.
No sé l’hora, la barca del temps ha encallat.
Va ser: comprar el paraigua i arribar la sequera.
Algun enemic m’ha demanat que pensi.
Estic tan enamorat que ni provo d’aterrar.
Si compro un cavall, em regalen regnes.
Si erro, és que vaig apropant-me a la veritat.
Si m’apropo a la veritat, m’escurçaran el nas?
Estimo els cactus, però no els acarono.
Era tan feliç que havia de pagar dues vegades.
Com era tan treballador li van prendre les eines.
No haig més gana de la que em mereixo.
Pobre, sense ofici, estalviarà de dormir.
Pensar, crea dependència?
Encara recordo un dia que vaig feinejar.
No féu servir bitllets de paper, ixen volant.
Ja puc festejar, fa quaranta anys que practico.
Cerco feina on faci poca falta.
Ofereixo amo en bon estat, facilitats de pagament.
Proveu de pensar sense fer massa soroll.
He manllevat diners, no em facis dir quants.
Pensaments festius (XCI)
10 Gener, 2022 11:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si em perdo sovint, qui sap on sóc?
Quan surto d’un dubte, quasi volo.
Menjo enciam per a entendre els caragols.
Mai li pregunteu al ruc si la sínia li agrada.
Ploraria si digués que ha perdut tot l’interès.
Sense platja ni enrenou, cerco ombra sota el sol.
Vaig fent-me ric, però, encara, no tinc diners.
He aconseguit les lletres, em falta ordenar-les.
Aprenent sense saber i esperant un xic de fe.
Una rosa, en el jardí, demanava el mes d’abril.
No he aconseguit cap amo que es posi al meu lloc.
He optat per no pensar abans de la nit.
A cap formiga se li acut fer vacances a l’agost.
L’arbre plorava, no volia que el portés a casa.
He provat de fer un meló i no me n’he sortit.
He perdut les ganes en una capsa de sorpreses.
Com els diners no m’estimen, no empatitzo.
M’he llevat d’hora, el llit volia foragitar-me.
Ja haig casa, però vull saber on posar-me.
Si perdo la fe, de segur que algú la troba.
Pobre sense ofici, fa de mal entendre.
Si no entenc el món, me’n portaran un altre?
Haig tanta feina que faig setmanes de nou dies.
Era tan ric que no necessitava armaris.
I, parlant amb el meu gos, endevino que no és tot.
Són els rics i els menestrals qui es queixen del seu mal.
Pensar massa no és imprescindible.
És difícil trobar un ric prou atipat.
Haig la sort de no ser assenyat.
Fa deu anys que trio dia per a festejar.
Proveu de pensar sense fer servir el cap.
He demanat sis plats, cinc estaven buits.
Si aprens, t’escurcen els dies.
Treballaria més si trobés la feina.
Estic estudiant per a no fer nosa.
Cerco bon sou, a poder ser a l’ombra.
Si aplego a pobre, què em demanaran?
He canviat de núvia, però no en sóc sabedor.
M’han tancat l’aigua, per a què la deuen voler?
El primer èxit el reservo per a més endavant.
He demanat un cotxe als Reis, me l’han donat de corda.
Si poso fesols a l’olla, no s’escaparan?
Dues ratlles es poden considerar una novel·la?
Saltant de dubte a dubte, he aplegat a la ignorància.
Passejant, amb el cavall, acostumo a fer el ruc.
Porto hores al primer plat, algú l’ha clavat a la taula.
Els faré favors de sis del vespre a les divuit hores.
Els braus menys perillosos han de ser els caragols.
Renunciant al bé, procuraré fugir del mal.
Haig pocs amics i menys coneguts.
No sóc amic dels diners, per això me’ls gasto.
M’agrada ser català els dies parells.
On s’ha vist un dia de jubilació sense somriures!
Més de dues ampolles d’aigua al dia, es pot considerar vici?
Si em canso de no fer res, com deu ser treballar?
No sé com milloraré, però ho tinc present.
Si sóc formiga, podré triar la mida del gra?
Per a viatjar, només falta tancar els ulls.
L’altra vegada, vull el cap menys lluny dels peus.
Pensaments divins (LXXVII)
10 Gener, 2022 11:26
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
A l’escola dels profetes, no hi ha mestre.
Jesús li proposa al Pare una crucifixió virtual.
Si Déu proposa misteris, hauria de deixar la clau.
Seria apòstol si m’ensenyés a caminar pel damunt de l’aigua.
És decebedor haver un dimoni amic.
La Verge ho té complicat per a trobar substituta.
He aconseguit la gràcia, ara, on la deso.
Al cel, els rellotgers estan a l’atur.
En el regne diví, ningú pot apagar el llum.
Mai he entès perquè no vull anar al cel.
Moisès, tip d’aigua, va decidir morir al desert.
Porto tres setmanes al cel i encara no han tocat a missa.
Vull fer de dimoni un parell de cops a l’any.
Estic trist, sóc un pecador en hores baixes.
Déu ofereix el seu Fill, què ens devia deure?
Si s’acaben els homes, a qui temptaran?
Si vull tenir fe, qui en ven?
El sermó va estar bé, però em despertà tard.
Només faig miracles sense càrrega tributària.
Quan Déu creà l’home, segurament estava cansat.
He canviat de déu, aquest fa més regals.
Si moro amb pecat, me’l deixaran emportar.
Si Satanàs vol que pequi, que es disfressi de poncella.
A l’infern dels rics, la temperatura és regulable.
Jesús va rebre els Reis, però no li van portar joguines.
Seria déu, però no m’agrada fer favors.
Déu posà dies i nits, Satanàs es quedà les nits.
Cerco un llibre d’instruccions per a fer miracles.
He perdut la il·lusió de pecar.
No aplegaré a déu, he suspès la religió.
Per a aprendre a ser déu, cal sortir del temps.
Per a entrar al cel, he de demanar hora?
Normalment, haig por de Déu perquè no el veig.
Ara, resulta que Satanàs es nega a feinejar.
Necessito quinze profetes per a fer una travessa.
Déu està trist, està perdent les enquestes.
Doneu-los diners, no caldrà fer tants miracles.
Satanàs renega de Déu, no li deixa posar plaques solars.
Suposo que Jesús va posar massa deures.
Acostumo a confessar-me abans de pecar.
He hagut de comprar un manual de l’infern.
Porto un dia; avui, m’he oblidat de pecar.
Jesús va anar al desert, potser buscava un Rei Mag.
Judes confiava que Jesús s’escapolís.
He parlat de la glòria, però no saben on viu.
Al cel, hi ha port, de segur que hi haurà vaixells.
Visc a l’infern, per a pagar menys.
De la vida eterna, quina part puc abreujar?
Si el llop va al cel, qui empaitarà les ovelles?
Si aprenc, serà un miracle.
Estic trist, m’ha tocat l’infern dels miserables.
De cada tres déus, un no m’escolta.
El curset de profetes s’ha ajornat per manca de misteris.
Sant Pere només obrirà el cel els dies parells.
No vull fer de dimoni, no donen beines per a les banyes.
Porto sis minuts de sant i ja començo a renegar.
Cansat de fer miracles, he retornat la gràcia.
Em sap greu dir-ho, però Jesús no és enlloc.
Si heu de pecar, poseu-vos el casc.
Pensaments divins (LXXVI)
10 Gener, 2022 11:23
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs vol un infern més sostenible.
He fet tres pecats, però els he endreçat bé.
Ara, resulta que Moisès no portava brúixola.
A les cues del cel, hi ha dolços i mel.
He trobat la fe, però no l’entenc.
Satanàs diu que no he après a pecar.
Déu conversa amb la mar per si hi ha un nou diluvi.
Compraré dues banyes per si vaig a l’infern.
Enyoro del cel: les classes de puntaires.
Jesús diu que només predicarà als muts.
Porto cinc miracles, però encara no he dinat.
Seré sant si em posen un bon sostre.
Déu no vol més feina els dies festius.
No he vist monedes amb la cara de Jesús.
Per a ser déu, cal entendre les misèries humanes.
No plou tant perquè sant Pere s’ha fet vell.
Jesús només havia un vestit, la Mare és una altra cosa.
En Jesús era amic dels romans, la creu era més bona.
Per a ser déu, cal passar per la creu?
Demà no plourà, sant Pere està pescant.
Suposo que Déu dorm, no el desperteu.
Satanàs va fer cap a l’infern per fredolic.
Avui, a Déu, ja no li cal fer miracles.
Judes no coneixia ni a Jesús ni al seu poble.
Déu només salvarà els dormilegues.
Déu traurà els salvadors del món.
Satanàs ha demanat una bestreta.
He anat, amb sant Pere, a comprar una xarxa.
En entrar al cel, deixeu les males intencions a la consigna.
Vaig anar a l’infern per a no coincidir amb la senyora.
Si aplego a sant, quantes hores he d’estar dempeus?
Quedaria amb Déu, però no té rellotge.
Si vaig al cel, quant val el lloguer d’un apartament?
Una mica més de gràcia, si us plau!
Per fi, he aconseguit fer un pecat nou!
Si em porteu al cel, no vull presses!
Voldria condemnar-me sense recança.
Satanàs demana pecadors més enrotllats.
Tres sants volen deixar el càrrec.
Satanàs canviarà un menú de carn per cigrons.
Volia entrar a l’infern, però hi ha massa cua.
Si pregueu molt, igual creixeu un pam.
De moment, em fallen els miracles de cecs.
No arribarà a sant, només quequeja.
Si us lleveu d’hora, veureu el canvi de guàrdia celestial.
Satanàs vol una quaresma de quaranta hores.
Jesús ha demanat cola d’impacte per a la creu.
Queden suprimides les classes de tango al cel.
Convidaria a sant Pere a sopar si el peix no fóra tan car.
Déu està sol, només té esperit.
Mai sabré si Judes era intel·ligent.
No entenc perquè van acabar amb pa i vi el darrer sopar.
Si Jesús va morir mig despullat, perquè hem de dur vestit.
Suposo que va ser Déu qui proposà dies de vint-i-quatre hores.
Envejaria a Déu si no tingués deures.
Déu és molt feiner, mai va fer nit en tota la Terra.
En quina religió hi ha menys profetes?
Si penso menys, em donaran més fe?
Pensaments educatius (LXVIII)
10 Gener, 2022 11:14
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Com seria el sol si vingués un dia a aprendre?
Els nens a classe i els àngels de la guarda al pati.
He posat el solucionari, demà ja faré les preguntes.
De moment, sóc l’únic que respon les qüestions.
Aprendre un poc, ha de ser un problema de càlcul.
Cap llibre deixa de ser una teranyina.
He canviat la fonètica per un garbuix de sons.
Cap flor vol aprendre a ser un casa.
Pensa el que vulguis, però no oblides escriure-ho.
Volen saber més que jo per despit.
Els nombres cardinals no haurien de tenir punts.
Una classe és un vaixell poc adaptat a les tempestes.
Em pregunto si el vent aprèn més que els alumnes.
De moment, tenen la voluntat segrestada.
Una classe sense dubtes no pot anar enlloc.
Heu de saber que cap animal acceptaria un test d’intel·ligència.
Desconec si la a és una vocal o un apartat.
Fa sis anys que va a l’escola, ja coneix la porta.
Va ser eixir del dubte i caure a la indiferència.
Haig llapis i paper, ara, cercaré la pensa.
Els dono la solució i avancem cap a enlloc.
Els he donat tres camins i una drecera.
He demanat als Reis alumnes menys feixucs.
He deixat activitats d’adaptació
i n’he posat de més senzilles.
Anem a poc a poc i quasi els segueixo.
Dubten tant que obliden el respirar.
Aprendre sense saber i procurar no perdre’s massa.
Procureu posar les pedres més arrodonides.
Suposo que aprendre massa ha de ser dolent.
Solen encertar els dies que erraré.
Avui, només faré examen visual.
Si miren, aprofitaré per parlar.
Ja llegeixen i respiren tot d’una.
He decidit només fer servir la be baixa.
Mai els puc ensenyar el significat de sopar.
He aconseguit la disciplina: Ara, em critiquen d’un en un!
He aprés a no dir res fent servir poques paraules.
Ara, passem més por que gana.
He arribat a dir-me que no m’entenen.
Procuro evitar que pensin el mateix dia.
Coneixen les vocals, quasi m’han deixat enrere.
Sabrien més si portessin un sarró per als dubtes.
Un bé petit s’ha d’escriure en be baixa.
Els faré seure, he portat un farcell de cordills.
He posat deures, però tardaré en trobar-los.
Han descobert que, per a ser rei, no fa falta ser una carta.
Un de tots, llença papers, els altres se’ls deuen menjar.
Per a parlar amb el pares, necessito un reguitzell de compliments.
Han trobat un dubte, haurem de fer nit.
Si no escolten, m’estalvio mentir.
Estic cercant la raó dessota d’una pedra.
Insisteixo, la lliçó era suportable.
Han arribat els nous llibres, em caldrà presentar-los.
Poseu la resposta, ja cercaré una pregunta.
Els vaig preparar un dubte, fa un mes que no vénen.
Ja saben tres idiomes, o dos, o un, o cap.
Els faig treure la llengua per a saber si porten vocals.
N’he trobat un de llest, l’he enviat a dormir.
Pensaments educatius (LXVII)
10 Gener, 2022 11:12
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Procuro no ensenyar en demesia.
Avui, la batalla pot ser llarga.
Prefereixo dividir que repartir.
He aconseguit que surtin al pati a pensar.
Quasi em fa il·lusió que no m’escoltin.
No estudien, però preguen prou.
Ha estat un curs llarg i ple de revolts.
Tenen dubtes, però els amaguen bé.
Els he comprat un llibre per a què els faci companyia.
Començarem el curs comprant esperança.
Parlaré poc per si se li acut ploure.
Estic preparat per a rebre acusacions.
M’agradaven les matemàtiques quan hi havia deu xifres.
No he pogut vendre cap resposta absoluta.
Vaig, de dubte en dubte, pel carrer del desesper.
Un minut de silenci, es pot considerar miracle?
He demanat silenci i pluja al desert.
Aprenen bé, però no ho necessiten.
Feu pluja d’idees només els dies rúfols.
He donat un ventall de respostes, sis s’han constipat.
Sembla ser que els nombres racionals han desaparegut.
La lliçó començarà vuit anys després.
I després diuen que es difícil arribar a la lluna.
Aprenen tant que necessitarien un altre cap.
Només aprovaré els qui no es queixen.
A la comprensió escrita, només faré servir monosíl·labs.
Demà, començaré a retallar ales.
Segueixo el curs des del cim estant.
Si m’enfado molt, em passarà el fred?
La vida es resumeix en: Sóc o estic!
Haig un projecte educatiu, ha de ser en algun lloc.
Les respostes intel·ligents a la classe del costat.
Aprenen anglès, del català, ja n’han fet tard.
Com era un llibre de consulta el vam dur al metge.
Ha estat una lluita ferrenya, han maltractat tres gomes.
Per economia, aprendran cinc minuts cada hora.
Definim, però sense massa tanques.
Per compartir un llibre no fan falta tisores.
He provat de mostrar-li, a l’ordinador, el número dos.
Navegant, entre silencis, és difícil arribar a port.
Estem treballant el sistema operatiu, però no es mou.
De moment, hem congelat l’ortografia.
Proveu ensenyar per emoticons.
No suporto perdre cada dos minuts.
Si llegeixen de pressa, on aniran a parar?
De moment, coneixen dues vocals i la coma.
Provaré de desconnectar el llibre.
He arribat a una conclusió, però estava tancada.
Per cada tres alumnes dolents, no en tinc cap de bo.
Aprenen tant anglès que no els entenc.
Per passar pàgina, necessitaran ajut?
Estic convidat a la festa de la ignorància.
He saltat tres conceptes i una definició.
Solen oblidar que un mestre pot ensenyar.
Tenen ràbia, però ja l’aniran perdent.
Cada cop, endevinen més prompte el que demano.
Tres alumnes no em coneixen, els altres no em veuen.
He perdut els nombres primers i la meitat dels racionals.
Epitafis (LXXVI)
10 Gener, 2022 10:55
Publicat per jjroca,
Epitafis
El dolor és el millor tafaner del cos.
Estic esperant les rebaixes.
Gairebé, ni em trobo a faltar.
Encara no tinc prou referències.
És una sort no estar viu.
Quasi, m’he cansat del pecat d’avarícia.
He perdut bona part dels complexos.
Em faria il·lusió posar una cortina al taüt.
En ser mitja nit, apagaré el llum.
Ara, tinc esperit esportiu.
Demà, agafaré el cotxe, encara tinc els quinze punts.
D’una orella, no sento.
El metge va dir que em refaria.
De moment, no haig problemes d’acceptació.
Estaria disposat a feinejar els dimecres.
Es prega no insistir en canviar de lloc.
Va dur un pollastre, però oblidà les dents.
Va entrar un lladre i va eixint plorant.
Estic content, us deixo que m’ensarroneu.
Em preocupa que no em deixin respirar.
Estic cercant la pau per a descansar.
Desperteu-me, però amb delicadesa.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
He estat a punt de demanar la baixa.
Si he de sortir, vull unes ulleres de sol.
He passat d’home pobre a pobre home.
Darrerament, quasi ni opino.
Ho sento, però m’he posat tendre.
Vull eixir del país del son.
Encara no sé on he deixat els deures.
Vaig venir perquè deia que m’esperava.
Si vaig morir ahir, demà ja puc eixir?
Com li he de dir que no cridi tan fort.
De moment, ja tinc un bitllet de bus.
He arribat d’hora per no fer cas a la senyora.
És un mentider, diu que sóc un mort.
Si voleu entrar, alceu el braç.
Sortosament, no faig molta vida social.
Ara, festejo millor, no em poso vermell.
Si torno a viure, recuperaré la feina?
O plou, o la veïna, de dalt, plora.
Estic reduint el llistat d’amics.
Ni sé on comprar el desig.
Haig una veïna delicada, s’espanta quan em veu.
Ho sento, no he passat la inspecció tècnica de difunts.
Estic desanimat, fa tres dies que no badallo.
Estic pensant en deixar de somiar.
No obriu el taüt, està desendreçat.
Algú sap per què sóc aquí?
Darrerament, ni suo.
Estic avorrit, ja fa vint hores que és avui.
Com a molt, porteu la foto del gos.
Ja li deia a la dona que no em tocava venir.
He entrat només a xerrar una estona.
Algú sap on és el servei?
No em facis dir el que penso.
Torneu demà, he d’anar a la perruqueria.
Què teniu per a sopar?
Em pensava ser més fort que el bou.
Epitafis (LXXV)
10 Gener, 2022 10:53
Publicat per jjroca,
Epitafis
Estic de vacances.
He demanat sortir els caps de setmana.
Qui té una estona per a xerrar?
Ni sé quan tindré l’alta.
Ni sé quan cobraré la quitança.
Estic tip de fer monòlegs.
Canvio taüt per una gerra d’argila.
He de sortir a comprar un poc de calç.
Estic començant a no ser pesat.
No espero rebre males notícies.
Avui, no tinc res per menjar.
M’han demanat de sortir.
He passat una nit sense escoltar ningú.
Vulgues que no, vas perdent la fe.
A partir d’ara, només puc guanyar.
Estic comprant la glòria a terminis.
He mort per a guanyar el concurs de malfeiners.
Tot i estant mort, em volen cobrar rebuts.
He mort per si aconsegueixo fer menys nosa.
Necessito uns mitjons més gruixuts.
Cerco un fotògraf sense perjudicis.
Em volen desnonar, ofereixo taüt en bon estat.
Ara, entenc allò del règim.
Algun cap de setmana, m’ofereixo de fantasma.
He fet un curset de malfeiner.
Ara, faig un seminari per a arribar a sant.
Necessito un nínxol sense cobertura.
La Parca ha vingut a excusar-se.
Tres anys més i ja podré volar.
No sé ben bé com he de sortir-me’n.
Estic dubtant entre: sóc i no sóc.
Si has de tardar molt, potser no hi sigui.
Ha de ser de nit, el veí té un ciri encès.
Vull demanar hora al traumatòleg.
He perdut la llengua, em tornaré mut?
Gairebé, he perdut la voluntat.
Volia sortir, però he perdut la clau del taüt.
Tal com em veig, hauré de fer horari nocturn.
Si has de tornar, porta’m un entrepà.
Fa una setmana que busco una dent.
He fet un llistat amb les dates d’arribada.
Avui, Caront fa vaga: Carpe diem!
He signat un pacte de silenci.
Em pensava que, ara, no passaria por.
Perdoneu el desordre, estava pensant.
Us haureu d’acostumar a converses curtes.
Per al Judici Final, a quin jutjat m’he d’adreçar?
A l’hivern, reduiré les hores d’atenció.
No estic massa bé, truqueu al 112.
He de trobar un jutge que no surti corrents.
No suporto ser mort els dies festius.
El pitjor va ser perdre la juguesca.
No puc marxar, he renovat el lloguer del nínxol.
Sabeu si la meva professió d’ara és: Aturat!
He insistit molt, però no he pogut entrar els records.
Haig la fe en una capseta.
Només he comprat el bitllet d’anada.
Normalment, només ploro els dies de paga.
Sóc aquí per un refredat sense milloria.