El dimoni és més amable
22 Gener, 2022 06:34
Publicat per jjroca,
Poemes
El dimoni és més amable
Desvalgut d’un bon ofici,
bon mestre de solitud,
com he perdut la virtut
en el palau del bon vici.
M’agrada treballar poc
i beure en copa de plata,
porto somnis, en safata,
per lliurar-me de la por.
No em demanéssiu més
que un retall de fortuna
i una vida agradable.
El dimoni és més amable
quan em trobo enmig la runa
demanant-li perdre fe.
Segurament, és possible
Segurament, és possible
avançar sense somiar,
però encara no sé anar
per aquest món tan visible.
Llevar-se de bon matí,
treballar per no poder
la llicència obtenir
tot pensant en quedar bé.
Segurament, és possible
fer un tomb vers el misteri
i amb el dubte combregar.
De massa, no me’n puc estar,
vaig creant un nou senderi
on res sigui gens terrible.
Un dimoni esmaperdut
Un dimoni esmaperdut,
oblidant on viu el sol,
cerca el llum i el condol
fins que tot li sembla eixut.
Discutim manta vegades
de la joia de la sort,
em comenta que no pot
temptar hores allunyades.
Un dimoni esmaperdut
em comenta que, el pecat,
ha de ser ben treballat.
Del seu món no formo part
i procuro no lluitar
per dubtar quan ha vençut.
M’afanyaré amb els pecats
He demanat, al dimoni,
que em deixi entrar a l’infern,
odio el llum i el fred,
estic esperant que torni.
En arribar a aquestes dates,
la feina el fa sabut,
voldria dir-li i no puc
com vull aprendre a fer tracte.
M’afanyaré amb els pecats
fins tenir el sac ben ple
per demanar-li entrar.
Estic pendent de l’enfadar
perquè oblido que la fe
mai resol tot l’entrellat.
Els fantasmes del meu cor
Els fantasmes del meu cor
caminen, però més bé poc.
Són altius i buscabregues,
rancuniosos i furtius,
mai avancen en ser al riu,
deleixen en trobar ombres.
Els fantasmes mengen dolç:
mig pastisset, xocolata
i, de tant en tant, un braç.
El gitano era escarràs
i va tenir la pensada
de pujar a l’alturó.
El comiat va ser lleuger,
però un xiscle matusser.
Dos arlequins i un botxí
Caminant sense camí,
mestre gran sense paraula,
vaig aprendre com si encara
fos possible trobar encís.
El cavall de la fortuna
mai aplega el primer
quan la casona s’ensorra.
És la lluita pobrissona
i espero el no saber
per si em fan volar a la lluna.
Caminant, sense camí,
mai aplega prompte a port,
estan presidint la por:
dos arlequins i un botxí.
Us comento que vull ser
No suporto altra vida
que la feta per a mi:
poca feina, un bon vi,
un plat lleuger d’amanida.
Segurament, m’he trobat
en descobrir el gran misteri,
m’he venut a l’encanteri
per un plat de dolç barat.
Us comento que vull ser:
malaguanyat dels meus somnis,
un poc gras i mentider.
A tothora, fugisser,
vaig cercant els meus oprobis
fins aplegar al bon paller.
He perdut el temps
He perdut el temps
en mudes converses,
parlant amb estrelles,
gelant-me de fred.
Sóc massa petit
per saber el misteri
i cerco encanteri
mentre penso i ric.
He perdut el temps
i vaig a les tornes
per si em puc trobar.
Espero un demà
fugint de les ombres
per saber el secret.