Epitafis (LXXV)
10 Gener, 2022 10:53
Publicat per jjroca,
Epitafis
Estic de vacances.
He demanat sortir els caps de setmana.
Qui té una estona per a xerrar?
Ni sé quan tindré l’alta.
Ni sé quan cobraré la quitança.
Estic tip de fer monòlegs.
Canvio taüt per una gerra d’argila.
He de sortir a comprar un poc de calç.
Estic començant a no ser pesat.
No espero rebre males notícies.
Avui, no tinc res per menjar.
M’han demanat de sortir.
He passat una nit sense escoltar ningú.
Vulgues que no, vas perdent la fe.
A partir d’ara, només puc guanyar.
Estic comprant la glòria a terminis.
He mort per a guanyar el concurs de malfeiners.
Tot i estant mort, em volen cobrar rebuts.
He mort per si aconsegueixo fer menys nosa.
Necessito uns mitjons més gruixuts.
Cerco un fotògraf sense perjudicis.
Em volen desnonar, ofereixo taüt en bon estat.
Ara, entenc allò del règim.
Algun cap de setmana, m’ofereixo de fantasma.
He fet un curset de malfeiner.
Ara, faig un seminari per a arribar a sant.
Necessito un nínxol sense cobertura.
La Parca ha vingut a excusar-se.
Tres anys més i ja podré volar.
No sé ben bé com he de sortir-me’n.
Estic dubtant entre: sóc i no sóc.
Si has de tardar molt, potser no hi sigui.
Ha de ser de nit, el veí té un ciri encès.
Vull demanar hora al traumatòleg.
He perdut la llengua, em tornaré mut?
Gairebé, he perdut la voluntat.
Volia sortir, però he perdut la clau del taüt.
Tal com em veig, hauré de fer horari nocturn.
Si has de tornar, porta’m un entrepà.
Fa una setmana que busco una dent.
He fet un llistat amb les dates d’arribada.
Avui, Caront fa vaga: Carpe diem!
He signat un pacte de silenci.
Em pensava que, ara, no passaria por.
Perdoneu el desordre, estava pensant.
Us haureu d’acostumar a converses curtes.
Per al Judici Final, a quin jutjat m’he d’adreçar?
A l’hivern, reduiré les hores d’atenció.
No estic massa bé, truqueu al 112.
He de trobar un jutge que no surti corrents.
No suporto ser mort els dies festius.
El pitjor va ser perdre la juguesca.
No puc marxar, he renovat el lloguer del nínxol.
Sabeu si la meva professió d’ara és: Aturat!
He insistit molt, però no he pogut entrar els records.
Haig la fe en una capseta.
Només he comprat el bitllet d’anada.
Normalment, només ploro els dies de paga.
Sóc aquí per un refredat sense milloria.