Pensaments educatius (LXVIII)
10 Gener, 2022 11:14
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Com seria el sol si vingués un dia a aprendre?
Els nens a classe i els àngels de la guarda al pati.
He posat el solucionari, demà ja faré les preguntes.
De moment, sóc l’únic que respon les qüestions.
Aprendre un poc, ha de ser un problema de càlcul.
Cap llibre deixa de ser una teranyina.
He canviat la fonètica per un garbuix de sons.
Cap flor vol aprendre a ser un casa.
Pensa el que vulguis, però no oblides escriure-ho.
Volen saber més que jo per despit.
Els nombres cardinals no haurien de tenir punts.
Una classe és un vaixell poc adaptat a les tempestes.
Em pregunto si el vent aprèn més que els alumnes.
De moment, tenen la voluntat segrestada.
Una classe sense dubtes no pot anar enlloc.
Heu de saber que cap animal acceptaria un test d’intel·ligència.
Desconec si la a és una vocal o un apartat.
Fa sis anys que va a l’escola, ja coneix la porta.
Va ser eixir del dubte i caure a la indiferència.
Haig llapis i paper, ara, cercaré la pensa.
Els dono la solució i avancem cap a enlloc.
Els he donat tres camins i una drecera.
He demanat als Reis alumnes menys feixucs.
He deixat activitats d’adaptació
i n’he posat de més senzilles.
Anem a poc a poc i quasi els segueixo.
Dubten tant que obliden el respirar.
Aprendre sense saber i procurar no perdre’s massa.
Procureu posar les pedres més arrodonides.
Suposo que aprendre massa ha de ser dolent.
Solen encertar els dies que erraré.
Avui, només faré examen visual.
Si miren, aprofitaré per parlar.
Ja llegeixen i respiren tot d’una.
He decidit només fer servir la be baixa.
Mai els puc ensenyar el significat de sopar.
He aconseguit la disciplina: Ara, em critiquen d’un en un!
He aprés a no dir res fent servir poques paraules.
Ara, passem més por que gana.
He arribat a dir-me que no m’entenen.
Procuro evitar que pensin el mateix dia.
Coneixen les vocals, quasi m’han deixat enrere.
Sabrien més si portessin un sarró per als dubtes.
Un bé petit s’ha d’escriure en be baixa.
Els faré seure, he portat un farcell de cordills.
He posat deures, però tardaré en trobar-los.
Han descobert que, per a ser rei, no fa falta ser una carta.
Un de tots, llença papers, els altres se’ls deuen menjar.
Per a parlar amb el pares, necessito un reguitzell de compliments.
Han trobat un dubte, haurem de fer nit.
Si no escolten, m’estalvio mentir.
Estic cercant la raó dessota d’una pedra.
Insisteixo, la lliçó era suportable.
Han arribat els nous llibres, em caldrà presentar-los.
Poseu la resposta, ja cercaré una pregunta.
Els vaig preparar un dubte, fa un mes que no vénen.
Ja saben tres idiomes, o dos, o un, o cap.
Els faig treure la llengua per a saber si porten vocals.
N’he trobat un de llest, l’he enviat a dormir.