Pensaments educatius (LXVII)

10 Gener, 2022 11:12
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procuro no ensenyar en demesia.

Avui, la batalla pot ser llarga.

Prefereixo dividir que repartir.

He aconseguit que surtin al pati a pensar.

Quasi em fa il·lusió que no m’escoltin.

No estudien, però preguen prou.

Ha estat un curs llarg i ple de revolts.

Tenen dubtes, però els amaguen bé.

Els he comprat un llibre per a què els faci companyia.

Començarem el curs comprant esperança.

Parlaré poc per si se li acut ploure.

Estic preparat per a rebre acusacions.

M’agradaven les matemàtiques quan hi havia deu xifres.

No he pogut vendre cap resposta absoluta.

Vaig, de dubte en dubte, pel carrer del desesper.

Un minut de silenci, es pot considerar miracle?

He demanat silenci i pluja al desert.

Aprenen bé, però no ho necessiten.

Feu pluja d’idees només els dies rúfols.

He donat un ventall de respostes, sis s’han constipat.

Sembla ser que els nombres racionals han desaparegut.

La lliçó començarà vuit anys després.

I després diuen que es difícil arribar a la lluna.

Aprenen tant que necessitarien un altre cap.

Només aprovaré els qui no es queixen.

A la comprensió escrita, només faré servir monosíl·labs.

Demà, començaré a retallar ales.

Segueixo el curs des del cim estant.

Si m’enfado molt, em passarà el fred?

La vida es resumeix en: Sóc o estic!

Haig un projecte educatiu, ha de ser en algun lloc.

Les respostes intel·ligents a la classe del costat.

Aprenen anglès, del català, ja n’han fet tard.

Com era un llibre de consulta el vam dur al metge.

Ha estat una lluita ferrenya, han maltractat tres gomes.

Per economia, aprendran cinc minuts cada hora.

Definim, però sense massa tanques.

Per compartir un llibre no fan falta tisores.

He provat de mostrar-li, a l’ordinador, el número dos.

Navegant, entre silencis, és difícil arribar a port.

Estem treballant el sistema operatiu, però no es mou.

De moment, hem congelat l’ortografia.

Proveu ensenyar per emoticons.

No suporto perdre cada dos minuts.

Si llegeixen de pressa, on aniran a parar?

De moment, coneixen dues vocals i la coma.

Provaré de desconnectar el llibre.

He arribat a una conclusió, però estava tancada.

Per cada tres alumnes dolents, no en tinc cap de bo.

Aprenen tant anglès que no els entenc.

Per passar pàgina, necessitaran ajut?

Estic convidat a la festa de la ignorància.

He saltat tres conceptes i una definició.

Solen oblidar que un mestre pot ensenyar.

Tenen ràbia, però ja l’aniran perdent.

Cada cop, endevinen més prompte el que demano.

Tres alumnes no em coneixen, els altres no em veuen.

He perdut els nombres primers i la meitat dels racionals.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: