El darrer mos i set poemes més

07 Gener, 2022 19:07
Publicat per jjroca, Poemes

El darrer mos


Ni ram de flors ni noves alegries,

és la llavor d’un viure maternal,

com us diré que el riure em senta mal

i vaig, cofoi, matant i ferint dies.

Al laberint, no he portat cordill

i ben sovint em perdo de seguida,

llavors m’ho penso; de nou, canvio la vida

per a trobar-me amb manta enemics.

És mon passat de caire silenciós

i el present furtiu de les platxèries

qui van sovint a caure al gran fons.

Doneu-me pa, per a Nadal, torrons

per tal d’aprendre a ser perdonavides

qui vol saber on donar el darrer mos.


Si fa prou vent


He de fugir per estretes senderes

per a evitar caure en la temptació,

menjo les bledes, voldria el caneló

i una amanida d’aquelles toves, verdes.

És el meu déu un xic lletraferit,

escriu un vers, allà, a la primavera,

he de ficar-me a casa seva,

m’ha confirmat que és presa de l’oblit.

He de fugir sense prendre equipatge

i aconseguir eixir de la gran ombra

per a trobar-me a l’enmig de la plaça.

Si fa prou vent, demano no fer massa,

aprendre poc i deixar anar qui prova

de conquerir l’eterna meravella.


És mon encert


És mon encert

tan fet a cercar sort

que vaig, del tot,

cap al desert.

En mon país,

on creixen les tenebres,

milers d’estrelles

ni volen nit.

No us contaré

com era mon pretèrit

per si us escau

anar a mon palau

vestit d’un mèrit

mancat de fe.


La por li sobra


Poruc matusser

qui cerca, a l’albada,

trobar una fada

al mateix carrer.

Home racional,

voltat de misteri,

gasiu d’encanteri,

lliurat al dolç mal.

Va ser, una estona,

valent cavaller

en empreses vanes.

Avui, no té ganes

i es queixa primer

quan la por li sobra.


Bon marit


Em comenta, de passada,

que ens hauríem de casar,

assevero que hauré d’anar

a guanyar-me la mesada.

No és massa maca ni ha delit

i va sempre pentinada

amb sabata, bon vestit

i, de pas, adelerada.

Havem tauleta, un llit,

un llençol i una flassada

amb un parell de coixins.

Com se’n riuen els veïns

tot dient: Fas mala cara,

però has de ser bon marit!


Un riu d’estrelles


He de sentir,

preades meravelles,

un riu d’estrelles

bastint la nit.

A casa estant,

li poso llenya al foc,

ni molt ni poc,

que vagi anant.

Fora la finestra

sento musica

i un dolç passar.

Com vull cantar,

però no haig mida

per a la festa.


De pobres i pobrissons


De pobres i pobrissons,

en trobaria milions.

Manta gana, poc diner

i arròs a la cassola,

la menja és de la bona,

així aplego al cap del mes.

Són les tardes de cafè

ben amables i boniques,

algunes són fredoliques,

però les passo prou bé.

A l’hora de treballar,

és millor no portar pressa,

la ràbia la tinc encesa,

potser lluny no arribarà.


La mula mentidera


Bona lluna i el camí

gairebé és una drecera,

haig la mula mentidera,

quan s’enfada, es riu de mi.

Li he donat per esmorzar

una plata de garrofes,

eixerides, dolces totes

i prou tendres per menjar.

Avui, ens toca llaurar

la finca de tres jornals

d’oliveres a mig créixer.

La mula sé que va néixer

un capvespre de Nadal

quasi a l’hora d’Infantar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs