El darrer mos i set poemes més
07 Gener, 2022 19:07
Publicat per jjroca,
Poemes
El darrer mos
Ni ram de flors ni noves alegries,
és la llavor d’un viure maternal,
com us diré que el riure em senta mal
i vaig, cofoi, matant i ferint dies.
Al laberint, no he portat cordill
i ben sovint em perdo de seguida,
llavors m’ho penso; de nou, canvio la vida
per a trobar-me amb manta enemics.
És mon passat de caire silenciós
i el present furtiu de les platxèries
qui van sovint a caure al gran fons.
Doneu-me pa, per a Nadal, torrons
per tal d’aprendre a ser perdonavides
qui vol saber on donar el darrer mos.
Si fa prou vent
He de fugir per estretes senderes
per a evitar caure en la temptació,
menjo les bledes, voldria el caneló
i una amanida d’aquelles toves, verdes.
És el meu déu un xic lletraferit,
escriu un vers, allà, a la primavera,
he de ficar-me a casa seva,
m’ha confirmat que és presa de l’oblit.
He de fugir sense prendre equipatge
i aconseguir eixir de la gran ombra
per a trobar-me a l’enmig de la plaça.
Si fa prou vent, demano no fer massa,
aprendre poc i deixar anar qui prova
de conquerir l’eterna meravella.
És mon encert
És mon encert
tan fet a cercar sort
que vaig, del tot,
cap al desert.
En mon país,
on creixen les tenebres,
milers d’estrelles
ni volen nit.
No us contaré
com era mon pretèrit
per si us escau
anar a mon palau
vestit d’un mèrit
mancat de fe.
La por li sobra
Poruc matusser
qui cerca, a l’albada,
trobar una fada
al mateix carrer.
Home racional,
voltat de misteri,
gasiu d’encanteri,
lliurat al dolç mal.
Va ser, una estona,
valent cavaller
en empreses vanes.
Avui, no té ganes
i es queixa primer
quan la por li sobra.
Bon marit
Em comenta, de passada,
que ens hauríem de casar,
assevero que hauré d’anar
a guanyar-me la mesada.
No és massa maca ni ha delit
i va sempre pentinada
amb sabata, bon vestit
i, de pas, adelerada.
Havem tauleta, un llit,
un llençol i una flassada
amb un parell de coixins.
Com se’n riuen els veïns
tot dient: Fas mala cara,
però has de ser bon marit!
Un riu d’estrelles
He de sentir,
preades meravelles,
un riu d’estrelles
bastint la nit.
A casa estant,
li poso llenya al foc,
ni molt ni poc,
que vagi anant.
Fora la finestra
sento musica
i un dolç passar.
Com vull cantar,
però no haig mida
per a la festa.
De pobres i pobrissons
De pobres i pobrissons,
en trobaria milions.
Manta gana, poc diner
i arròs a la cassola,
la menja és de la bona,
així aplego al cap del mes.
Són les tardes de cafè
ben amables i boniques,
algunes són fredoliques,
però les passo prou bé.
A l’hora de treballar,
és millor no portar pressa,
la ràbia la tinc encesa,
potser lluny no arribarà.
La mula mentidera
Bona lluna i el camí
gairebé és una drecera,
haig la mula mentidera,
quan s’enfada, es riu de mi.
Li he donat per esmorzar
una plata de garrofes,
eixerides, dolces totes
i prou tendres per menjar.
Avui, ens toca llaurar
la finca de tres jornals
d’oliveres a mig créixer.
La mula sé que va néixer
un capvespre de Nadal
quasi a l’hora d’Infantar.