Res de nou i set poemes més
07 Agost, 2020 15:29
Publicat per jjroca,
Poemes
Res de nou
Us convido a saber
com em sento aquesta tarda:
haig una pensa que esclata
per lliurar-se un xic més.
D’aprenents al gran somiar,
n’he posat una vintena,
solen anar a la verema
a darreries de març.
Al dessota del vell sol,
la vida segueix planera
per a rics i benestants.
Només falta que els humans
es queixen d’una manera
que no porti res de nou.
Aquella mar
I ve llavors el monstre de follia
a caure al sot amable de la sort,
un cop allí, recerca companyia
d’algun gegant amable més bé poc.
Com van tots dos engegant rancúnies
i frases llargues amb els braços curts,
mai trobaran un regne d’aixopluc
i van, avant, entre llums i foscúries.
Llavors, m’assec al cim del gran Montsià
per a recórrer la mar dels pensaments
i aturar-me a la vora del port.
Barques de vela com van agafant por
d’aquella mar de caire intranscendent
quan, en un plor, les ones deixa anar.
Els nuvis riuen
Ni crec ni sóc amable convidat
a unes festes farcides de revetlles,
a plaça estant, s’asseuen les més velles
i parlotegen d’un temps d’avantpassats.
Els nuvis riuen i les núvies s’ofenen
perquè els troben immensament caps verds,
comença el ball dessota un cel seré
i un gran caliu s’acosta i el senten.
Milers d’estels i una lluna plena
com els conviden al lleure i al fruitar
d’aquella nit tan dolça i complaent.
Deixeu-me dir que, enmig de tanta gent,
hi haurà algú qui no pot evitar
aquell enyor de ser en altra festa.
Una guerra amagada
Era un llibre, que us diré,
amb menys penses que paraules,
tan cansat d’anar per taules
on s’asseuen els jovents.
Massa fulles per llegir
en una o dues setmanes,
passaran les seves planes
uns quants ulls per a gaudir.
Però l’empresa no és vana
i l’esforç és consistent,
ben profund i capficat.
No és llibre de primer plat
per lluitar i anar perdent
en una guerra amagada.
Munten embolics
Hem de complir, corpresos,
els riures maternals,
escriure ens farà mal,
amb massa malentesos.
Si la paraula puja
esquerpa per la ment,
atureu-la un moment
per a saber com dibuixa.
Amb la meitat dels amics,
hauré fet un destorb
en el gran si de casa,
però sovint em passa:
Em queixo de fer el sord
i muntem embolics!
El pare penava
El pare demana
un crostó de pa,
no li vull donar
puix perdrà la gana.
El pare volia
anar a la font,
però no fa via
i es queixa de tot.
El pare penava
per voler eixir
d’aquest encanteri.
L’he posat prou tebi
car tot ha de finir
si aplega la Parca.
A recitar
Per la nit,
o si fa sol,
dóna tombs
el trompitxol.
I navega
la gran barca
i espetega
la nissaga.
Per la nit,
vénen les ànimes
a recitar.
Més enllà,
volen les cases
haver més llits.
Encetar amb concert
Per demà, demanaria
del treball, fer un recés,
anar avant amb la família
i dormir un polsim menys.
Anar a prendre xocolata
i una pasta en esmorzar,
em privaré de feinejar
fins ben entrada la tarda.
Com m’agraden les vacances
a darreries d’hivern
o en ensumar primavera.
Cada carrer és una festa
i vull encetar un concert
de dubtes i de pensades.