Pensaments educatius (LVII)
14 Agost, 2020 15:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He aconseguit fugir deu segons.
En tinc dos a punt per pensar.
Solen escoltar-me uns vint segons.
M’agrada donar les lliçons a preu fet.
De segur que, un de tots, no dorm.
De segur que parlo a destemps.
Possiblement, un de tots, és de sucre.
Darrerament, els deixo somiar una estona.
He decidit completar els controls.
No poso deures perquè ens enfadem.
Sempre amplio les solucions.
Va ser, entrar a classe, i perdre els llums.
Els he fet saber que m’agrada perdre.
Hi havia un temps on només manava un.
És asseure’ns i sortir.
Fins ahir, vint no eren deu.
El que ens costa és sincronitzar els rellotges.
Cada cinc dubtes, obrirem una carpeta nova.
Encetem el curs: barca nova i tripulants vells.
Caminem, entre crits, cap al silenci.
He llençat una idea, deu ser la darrera del dia.
He decidit canviar vint criteris d’avaluació.
He decidit fer un control sorpresa sense preguntes.
He aconseguit que tres alumnes absents siguin intermitents.
He arribat al tercer nivell de concreció en apuntar la nit.
Va ser: començar la lliçó i arribar els terratrèmols.
Espero, en acabar la classe, veure l’arc de sant Martí.
Suposo que estudiar deu ser una sedimentació temperada.
He provat de reduir l’explicació fent servir mètodes mecànics.
Després de patir sis reformes educatives, hauré de pintar la pissarra.
Els alumnes tenen coneixements, però se’ls amaguen.
He aconseguit ser un dirigent un xic desorientat.
Els ensenyo conceptes, la classe és petita.
De moment, tres alumnes no em suporten.
Un dia d’aquests, de segur que escolten.
La saviesa sempre vol més llum.
A cada pregunta, els deixo dues sortides d’emergència.
Estan aprenent a perdre’m de vista.
Amb tres paraules més ja tinc una ratlla.
Aprenen poc, però sense ensurt.
M’escolten menys del que pensen.
És precís una bona barca per a anar per una mar de dubtes.
He aconseguit obrir un llibre sense provocar una tempesta.
N’he fet seure un terç, els altres dos ja estan esgotats.
He començat la lliçó encomanant-la a la saviesa.
Per a no perdre temps, faré preguntes concèntriques.
Hem començat la lliçó i l’hem deixat tres vegades.
Ara, els dic que callin cada trenta-set segons.
Fa dues setmanes que no em senten.
He parlat amb els dubtes per a què s’endrecin.
D’una classe de nou minuts me n’han sobrat cinc.
Per a aprendre, avui, he fet servir quatre replans.
Oficialment, cap alumne és massa complicat.
He deixat els alumnes al replà per a què agafin dubtes.
He treballat la memòria no record quant temps.
La capacitat d’esforç resta immaculada.
Assumeixo que sumen a l’engròs.
Aprenen tant que dubto ho puguin valorar.
He aprofitat que eren asseguts per a fer una becaina.
Necessito canviar massa baules al procès d’ensenyament.
He decidit eliminar dubtes raonables.
Una qüestió és haver ales i l’altra, volar.
Fa tres dies que llegim la mateixa ratlla.
Necessito un armari gran per a deixar les errades.
Hem aplegat a la tercera pàgina, he llençat un coet.
Estic desconcertat: ensenyo o aprenc?