Innocents i estèrils i sis poemes més

18 Agost, 2020 15:30
Publicat per jjroca, Poemes

Innocents i estèrils


A l’hora tardana,

quan el sol proclama

que es troba cansat,

sento la nostàlgia,

la força i la ràbia

pujar al meu terrat.

Innocents i estèrils

amb els riures tebis,

empenyent el temps,

vénen del passat

amb un to pausat

i tou el cervell.

Bona és l’ocasió

de pregar el perdó.


A l’hora del convit


És a l’hora del convit

quan s’acosta l’infinit.

Quatre peixos a la bassa,

tres roselles en el camp,

un pagès qui va menjant,

ple de fam i mala traça.

Primavera, a les golfes,

enllestint els somnis nous,

vull les sopes amb dos ous,

bona fruita a les postres.

El nostramo és prou valent

per a encetar la jornada,

però, a ulls d’enamorada,

pensa poc i va perdent.


Una mossa em pretén


És quan toca el treballar

quan, amb el son, ensopego,

en veure la feina, prego

i, després, l’he de deixar.

Una mossa em pretén

des de fa una setmana,

només li faig mala cara,

però riu i ni s’ofèn.

Diu que l’amor l’ha deixat:

deslliberta i esblaimada,

amb ganes de no fer res.

Com li he dit que estic sorprès,

però es tanta la feinada

que potser li'n faré part.


Esclau seré


Esclau seré

d’un deure desvalgut

i vaig passant

per terres isolades,

carrers i places

han de trobar-me eixut

i escric perquè

ho han manat les fades.

Mes tot és dolç,

hi ha llum a les murades

i vaig, perdut,

sota d’un temps serè.

He de lluitar,

però me’n sé estar.


Estrany el cos


Estrany el cos

em diu que l’he de creure

i vaig pensant:

un dia claudicar,

però, al redós,

com m’estalvio seure,

haig el gran deure

d’anar endavant.

No haig res més

que camí de pujada

i un alturó.

Tot un senyor

m’espera a la vesprada,

he de ser el pres.


En un no ser


En un no ser,

avanço per la vida,

empenyo el vent

per si no vol partir.

Sóc quasi un déu

enmig d’hores ben fosques,

entre les mosques,

porto ma creu.

He de lliurar

terres, al meu dimoni,

un cop o dos.

Vull haver gos,

petit i un xic borni,

per passejar.


Desigs amanits


Hauria de dir,

amics de fortuna,

que anirem a una

fins que sigui dit.

Empreses ferotges

al cap del carrer,

no són gaire dolces

sota un cel esquerp.

Car som amanits

a lliurar aquest cor

a empreses profanes.

Al carrer, hi ha flames

i, vora del foc,

desigs amanits.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: