Innocents i estèrils i sis poemes més
18 Agost, 2020 15:30
Publicat per jjroca,
Poemes
Innocents i estèrils
A l’hora tardana,
quan el sol proclama
que es troba cansat,
sento la nostàlgia,
la força i la ràbia
pujar al meu terrat.
Innocents i estèrils
amb els riures tebis,
empenyent el temps,
vénen del passat
amb un to pausat
i tou el cervell.
Bona és l’ocasió
de pregar el perdó.
A l’hora del convit
És a l’hora del convit
quan s’acosta l’infinit.
Quatre peixos a la bassa,
tres roselles en el camp,
un pagès qui va menjant,
ple de fam i mala traça.
Primavera, a les golfes,
enllestint els somnis nous,
vull les sopes amb dos ous,
bona fruita a les postres.
El nostramo és prou valent
per a encetar la jornada,
però, a ulls d’enamorada,
pensa poc i va perdent.
Una mossa em pretén
És quan toca el treballar
quan, amb el son, ensopego,
en veure la feina, prego
i, després, l’he de deixar.
Una mossa em pretén
des de fa una setmana,
només li faig mala cara,
però riu i ni s’ofèn.
Diu que l’amor l’ha deixat:
deslliberta i esblaimada,
amb ganes de no fer res.
Com li he dit que estic sorprès,
però es tanta la feinada
que potser li'n faré part.
Esclau seré
Esclau seré
d’un deure desvalgut
i vaig passant
per terres isolades,
carrers i places
han de trobar-me eixut
i escric perquè
ho han manat les fades.
Mes tot és dolç,
hi ha llum a les murades
i vaig, perdut,
sota d’un temps serè.
He de lluitar,
però me’n sé estar.
Estrany el cos
Estrany el cos
em diu que l’he de creure
i vaig pensant:
un dia claudicar,
però, al redós,
com m’estalvio seure,
haig el gran deure
d’anar endavant.
No haig res més
que camí de pujada
i un alturó.
Tot un senyor
m’espera a la vesprada,
he de ser el pres.
En un no ser
En un no ser,
avanço per la vida,
empenyo el vent
per si no vol partir.
Sóc quasi un déu
enmig d’hores ben fosques,
entre les mosques,
porto ma creu.
He de lliurar
terres, al meu dimoni,
un cop o dos.
Vull haver gos,
petit i un xic borni,
per passejar.
Desigs amanits
Hauria de dir,
amics de fortuna,
que anirem a una
fins que sigui dit.
Empreses ferotges
al cap del carrer,
no són gaire dolces
sota un cel esquerp.
Car som amanits
a lliurar aquest cor
a empreses profanes.
Al carrer, hi ha flames
i, vora del foc,
desigs amanits.