Pensaments divins (LI)
14 Maig, 2020 07:19
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
He demanat a Déu un altre esperit de recanvi.
Us faig saber que necessito mil punts per a entrar en el cel.
Sant Pere m'ha apuntat al llistat dels qui demanen pluja.
He d'anar a l'infern a fer un parell d'encàrrecs.
Déu ha de tenir temps perquè no el fa servir.
He lluitat amb un dimoni, fem mitja part.
Satanàs volia posar-me més diners al compte per fer-me pecar.
Per a pujar a l'altre cel, puc fer servir l'ascensor?
Mai he demanat canviar d'àngel.
Satanàs, en un rampell, vol posar herbes aromàtiques a les calderes.
Li he demanat a Déu que, almenys, em deixi portar el cap.
Per manteniment, es prega pujar al cel per l'escala d'incendi.
Jesús vol saber la fórmula de la Coca-Cola.
Mai endevino quan sóc a punt per a pecar.
He fet un curset de salvament accelerat.
Satanàs mai vol combustibles ecològics.
Déu promourà la creació d'espais buits.
Es fa saber als sants antics que han d'actualitzar dades.
No pecaré més si no em donen el llibre d'instruccions.
He fet un pacte amb Llucifer, però se'l salta.
Necessito un infern que obri en diumenge.
Aniré al cel per a fastiguejar a un amic.
Porto tres hores sense pecar, es pot considerar vici?
Mai m'han deixat una aureola de segon cap.
Déu és el mestre de l'escapoliment.
Jesús llogarà un circ per a les festes de Corpus.
Estic content, avui, he fet un pecat nou.
Dos apòstols començaran una vaga de braços caiguts.
Jesús em comenta: Necessito un desert més petit!
Porto una setmana consolant el meu dimoni.
Es fa saber que la propera creació és farà amb data de caducitat.
Compro tres miracles, vull ser sant.
La Verge necessita fil blau cel per a cosir la túnica.
Judes enviarà virus al compte de Jesús.
Cerco un dimoni valent per a apropar el sol.
Al cel, berenen dues vegades.
Satanàs escurça el menú per a fer encabir més pecadors.
Déu vol més vacances al desert.
He fet dos pecats nous i els he endreçat.
Déu ha decidit canviar el sistema operatiu dels justos,
Jesús declinarà qualsevol oferta de viatge.
Si torna Jesús, només acollirà a dos deixebles.
El sol ha demanat fer un seminari de fe.
Satanàs prohibirà reunions de més de tres ànimes.
Mai acostumo a anar a l'infern després de dinar.
Satanàs està decebut, li ha sortir un dimoni vegetarià.
La Verge discuteix amb Déu l'horari de festes.
Déu participa en un curs de relaxació.
Satanàs afirma que no té temps.
Sant Pere descarta obrir una altra porta.
Si vaig al cel, puc entrar el mòbil?
Satanàs ha demanat calderes de cocció ràpida.
On puc desar els pecats venials?
He anat a l'infern per si em necessiten.
Per als pobres pecadors, hi haurà ofertes de preus?
Si el judici és el darrer, necessito advocat?
No sé si he perdut la fe o me l'han pres.
El preu de la salvació ha pujat un vint per cent.
Puc sortir de l'infern a les hores d'esbarjo?
Per a ser sant, a qui m'he d'adreçar?
He escrit a Déu, però no trobo la bústia.
Seria heretge, però és més car.
Necessito àngel de la guarda que entengui el català.
La Verge vol flors de plàstic, duren més.
Aniré al cel quan canviïn els horaris.
Hi ha peix al menú de l'infern, s'ha acabat la quaresma?
Pensaments educatius (LI)
14 Maig, 2020 07:15
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Compren poc, però mercadegen.
Els dono eines, però no sé on les amaguen.
Ara, ja saben comptar amb manyoples.
De fet, hi ha menys xifres que lletres.
Fa tres cursos que els ensenyo a remar.
Demanen saber sense aprendre.
En entrar, el silenci va fugir.
Ja coneixen tots els amagatalls.
Fa mitja hora que no els enganyo.
Una mica més i m'enfado.
Mai em canso de fer el sord.
Tres encara no saben com s'han examinat.
Voldria saber on els crida la intel·ligència.
Va ser: corregir l'examen i ofendre'm.
Vull mentir, però amb condicions.
Mentre s'asseuen, comentarem la nova llei.
Solen preguntar, però sense esperança.
Hem canviat una sortida per una excursió.
Canviar la bombeta és motiu de dubte.
Dos escolten, però no sé quins són.
Hem assolit un objectiu, sortir a l'hora.
Porto cinc de minuts de lliçó i m'he perdut tres vegades.
De moment, haig més anys que ells.
Saben mossegar i empassar.
Hem canviat conceptes per dubtes.
Procureu entrar a l'hora per si hi ha classe.
No sé si fa: segon de primer o tercer de quart.
Menys mal que no saben llençar pedres.
Amb més alumnes, accelerarem la comprensió.
Els faré veure que tinc el rei.
Només he aconseguit fer-ne callar dos.
Sé que hi són, però no els tinc presents.
Els escolto millor quan sóc lluny.
Mai endevino qui respon bé
M'han pres les bones notes de les mans.
Quan faci bondat, em creixeran les dents.
Els he fet saber que puc explotar.
Ja he aconseguit la visibilitat total.
Deuen pensar, no xisclen.
Estic esperant que la classe navegui.
He fet una bona adaptació de les respostes.
Va ser: donar notes i desaparèixer.
Em meravella les notes que poso sense massa esforç.
Van confondre l'inspector amb l'home del sac.
He donat quatre excel·lents i s'han multiplicat.
El podria suspendre, però necessito espai.
El deixaré pensar sense idees.
Va ser: Començar la classe i perdre el guió.
Faré coincidir tots els controls amb el Nadal.
Els he fet una pregunta sense adonar-me'n.
Tots volen aprendre abans que jo.
El meu consol és que ja són més vells.
Encara no sé perquè tornen.
Els vaig educant, ja insulten amb ordre.
He fet venir el pares i de poc que ho fan.
És prou senzill trobar el Judes de torn.
Necessito un esbarjo cada quart d'hora.
Fem comprensió lectora dues vegades per línia.
Valoro que m'ensarronin.
Han un llibre de lectura, però mai el troben.
L'hauré d'aprovar o canviar-li la cadira.
De fet, l'esbarjo, l'aprofiten força.
Estic content, obliden prou de pressa.
Tenen bon rendiment, els posaré a la borsa.
Vénen per a aprendre, però no acaben d'arribar.
Sentinelles del son i set poemes més
14 Maig, 2020 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes
Sentinelles del son
Sentinelles del son
m’han vingut a veure,
gairebé no m’ho puc creure,
però diuen que són bons.
En l’amplària del meu llit
en caben una munió,
van vestits de guanyadors
amb camisa i sense abric.
A l’hivern els acomodo
a la vora del coixí
i els conto mil històries.
Han portat les xerinoles
per si em plau jugar així
tots els dies que no plou.
Com m’apropo al foc
Com m’apropo al foc
tot fugint de l’ombra,
el sarau em sobra,
visc a poc a poc.
He perdut empreses,
somnis i diners,
m’he tornat corprès
en batalles bledes.
Com m’apropo al foc
i deixo, a l’envà,
els pobres fantasmes.
Van fer les proclames
i han de claudicar
en saber com sóc.
Hi ha una fera
A la casa del veí,
hi ha una fera,
diria que és ben planera
puix em parla pel matí.
Haurà massa o pocs queixals,
hauria d’obrir la boca,
mai camina si no toca
i sesteja pels de dalts.
Li comento, de passada,
que viuria com un rei
si trobés la bona eina.
Em contesta que la feina
és prou magra, sense greix
i s’allita quan acaba.
Ésser pobre m’està bé
Ésser pobre m’està bé,
em porta sense capricis,
només em deixa algun vici:
Menjar poc i dormir bé!
Haig la finestra oberta,
el fred entra quan li plau,
he de dir que, en el catau,
haig la llar sovint encesa.
Sempre cau un all, la ceba
i una mossada de carn
qui em portarà al nou dia.
Si la febre em convida,
em disposo a somiar
fins que el son va a la seva.
Anirem mar enllà
I quan sigui pescador,
he de posar a la barca,
entre xarxes, la remor
d’aquell ventot mala traça.
Anirem, mar enllà,
on els peixos tenen festa
per provar de feinejar
abans que aplegui tempesta.
Tornarem, de nou, a port
amb el fruit de l’escomesa
i polsims de guanyadors.
Vull taverna i somiadors
fins aplegar a la desfeta,
ben tardana, on haurà mort.
I posats en el somiar
I posats en el somiar,
vull una nau ben lleugera,
una mar prou mentidera
qui em porti aigua enllà.
Trobar terra i una riba
on ja sigui el treball fet,
vull jugar a tort i a dret
sense penes ni fatiga.
En anar tombant els anys,
vull sentir, en aquest indret,
com una pau encisera.
Si em poseu una princesa,
feu-li veure que vaig dret
a trobar-me amb mil topalls.
Una història esdevé
Una història esdevé
quan em poso, a la taverna,
a somiar, com el primer,
ben a prop de la finestra.
De vençut a guanyador,
passo les hores primeres,
quatre alls amb dues cebes
i mig cabdellet de col.
El ser pobre em pertany
i vesteixo, de seguida,
amb un cotó indecís.
Quan sóc prop del paradís,
trobo la joia marcida
fins que aplega un dia estrany.
Les corrandes de la por
Les corrandes de la por
apleguen a casa meva,
com em porten la bestreta
puix volen pagar-ho tot.
Sóc un heroi tafaner
amb més penses que platxèria,
amb un polsim de misèria,
la feblesa s’entreté.
I, posats a badallar,
deixeu-me la porta oberta
i una cadira a la llar.
Només queda demanar:
el blanc full d’una llibreta
on poder-me deslliurar.
Epitafis (LI)
14 Maig, 2020 07:09
Publicat per jjroca,
Epitafis
Podeu saltar-vos les presentacions.
Avui, he rebut la carta de comiat.
Ho sento, però sóc a l'esbarjo.
Ara, resulta que no havia de ser-hi.
Des que he mort, faig dejuni sovint.
Avui, sortiré a cercar hostes.
He tret els diners com a prioritat.
Ahir, em van proposar un pla d'estalvi.
Em llevo en pondre's el sol.
Reconec que faig mala cara.
He deixat de treballar per al banc.
No estic disposat a cedir més.
Feu-me memòria, què vol dir endrapar?
Va ser arribar i agafar fred.
Li he dit a la senyora que no maregi tant.
Què tenim avui per a dinar?
Vaig venir per recomanació.
He estat la sorpresa del dia.
Tan callats, fem patxoca!
Aprofitaré per a canviar el nom.
Avui, estic fet un bou.
Encara no m'he quedat sord!
Ho sento, demà, no hi seré.
La primera part no m'ha agradat gens.
Em faria il·lusió pagar-te el cafè!
Has vingut recomanat?
Aquestes vacances surten bé de preu.
A poc a poc, et tranquil·litzes.
Tant glatir per això!
Vols dir que sóc a dintre?
Ja he tornat!
Ho sento, estic depressiu.
Records a la família!
Algú em pot cridar a la matinada?
Ja torno a fer tard!
Estic aquí amb el llop.
Ara, només em faig les ungles.
Mai surto sense avisar.
Ho sento, però no m'he mudat.
Només treballo un cop a l'any.
He perdut categoria, demanaré un enciam.
Acabo de saber que faig anys.
Avui, cantaré uns gojos.
Mai, em pensava aquest ambient.
Ploro perquè m'avorreixo.
Vull sortir a respirar.
Mai em pensava veure'm així.
Estalvia't en lloances.
I, a més, no tinc gana.
No sento res, de segur que plou.
Ara, no ho sé, què he de fer?
Demà, haig hores lliures.
A qui puc demanar ajut?
És possible que millori?
Vull un despertar amable.
Seré mort fins que em curi.
Si us heu de queixar, veniu en dijous.
Ahir, va ser un no parar.
A les dues, marxo.
Porteu-me vi negre.
Comenceu a pregar en sentir la campana.
Estàs segur que hi sóc?
Si vols entrar, treu-te el barret.
Et passo el relleu!
Gairebé ni m'enfado.
Procura estalviar-me temps.
Pensaments festius (LI)
14 Maig, 2020 07:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estar segur és estar mort.
Demano més feina per als altres que per a mi.
Tot i tenint diners encara tinc gana.
Arreglar el món és feina molt mal pagada.
Tinc diners al banc perquè no els conec.
Sense dir mentides, res és suportable.
Una dona amb cabells curts perd massa moviment.
El pitjor de ser home és l'olor que t' acompanya.
Ser casat i intel·ligent és un tresor inusual.
Tot i sent pobre encara faig falta.
Mai he dubtat que ella fa més falta que jo.
Un home sol acabar vivint a la quadra.
El modista fa un vestit d'home per cada mil de dona.
Possiblement, una dona, acabi sent un arbre de Nadal.
Davant l'onada de feminisme els homes les oblidaran.
L'home té més temps de lleure perquè la seva vida és més curta.
El millor de la televisió és el munt de dones que entren a casa.
Ningú maltracta un veí llunyà.
El que perd a la dona és el desig de ser estimada.
Si volen homes més tendres els creixeran els pits.
Amb prou feines em suporto a mi.
Si les dones volguessin homes intel·ligents, ja els buscarien.
Al meu paradís, només hi ha monòlegs.
Les ulleres de sol són els taps dels colors.
Només demano formar part del paisatge.
Tot i pensant, encara som els animals menys presentables.
Quan li dic al llop que treballo, udola.
Ser home o dona és una qüestió d'espais.
Si me'n vaig de la vida no em consoleu.
El bo de morir-se és si te'ns surts a la primera.
Com voleu que balli si em claveu dempeus.
Tenir fàstic és qüestió de diners.
Tot i sent barat, no em volen.
Dilatar el temps és qüestió d'escalfor.
Estar callat queda millor.
No cal ser gran si tens poc espai.
He descobert el silenci i el vull comprar.
Si arribo a tenir casa, em reservo el fumeral.
Després de sopar, ha passat el pitjor del dia.
Tot i cansant-me, vaig vivint.
Si no tens gana, arribaràs lluny.
El bon amic, ni es nota.
Ballar és dolç, si l'espardenya és tova.
Si arribo lluny, és perquè no sé on aturar-me.
Poemes curts (LI)
14 Maig, 2020 07:02
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Massa vinyes
sense vi,
fan glatir
tan punt les mires,
és així.
Al dedins del bosc,
contava l'ovella
que haver parella
no és trobar el llop,
és tan mentidera.
Massa son
sense diners
van després
a fer gran vol,
no tornen més.
Quan el sol demana
anar a dormir,
la lluna galana
mai li diu que sí,
no sé si li agrada.
Per a beure
un vas de vi,
no cal seure
ni anar al llit,
només creure.
Quan sigui ric,
lluny de la misèria,
poseu-me terra
ben prop del llit
per si haig pressa.
Com demanaria
a l'hora tardana:
un sol qui esbatana,
un xic de follia
per si hagués més gana.
Quan les fulles gronxen
i el mestral les mou,
sento l'enrenou
de les hores totes,
poc que em sento sol.
Amb paraules
per a dir,
faig mossades
al coixí,
no tinc taules.
La mossa més jove
de tot el carrer,
diu que porta un cove
ben ple de diner,
pensament mediocre.
A la plaça
de la font,
és on mana
el mal d'amor,
cada setmana.
Al dimoni,
he demanat:
trencar un plat,
fer un desori,
m'ha deixat.
El sol dormia
dessota d'un om,
la lluna voldria
saber com l'amor
el despertaria.
Un petit poema
s'allunya cansat,
no vaga la pena
saber com ha estat:
tan poca la lletra.
Les formigues
fan corriol,
sense amigues,
sense sou,
amb fatigues.
Una bella dama,
al jardí estant,
sento com proclama:
Em vaig refredant!,
és la nit qui avança.
Per haver
tan poca sort,
faig d'esquer
i passo por,
no ho vull ser.
Dolça dona
dels meus somnis,
fa una estona
que sóc borni,
és quan toca.
Com demanaria
anar de pagès,
poc que guanyaria:
algun cop o més,
però amb alegria.
La mort avança
pel camí vell,
no es cansa massa
de dur el flagell,
li prego: pausa.
Epigrames (LI)
14 Maig, 2020 06:53
Publicat per jjroca,
Epigrames
Manta hores,
de la nit,
s'acomoden
sense crits.
Les paraules vénen
de dintre del cor
per trobar el senyor
qui les faci seves.
Si l'amor venia
al desig trobar,
com li manaria
que ho deixés anar.
En el gran silenci
de la tarda plana,
el cap es desgana,
vol perdre el senderi.
Una nina
va a la font,
qui la crida?,
qui la vol?
En el vell castell,
dormen els fantasmes,
mai hauran pensades,
mai tindran penell.
La veu dolça,
entremaliada,
para casa
ni fa nosa.
En el regne
dels cristians,
massa sants
eren heretges.
Per dormir
vora del pont,
massa son
ni fa glatir.
Aquest vi,
que m'has donat,
m'ha portat
a ser mesquí.
Em plau la mar
vestida de marona,
ona rere ona,
cansada de badallar.
Al regne dolç
de menges esquifides,
poseu-los vides
de lluna i sol.
Massa pedres
al coixí
per somiar
que he de morir.
Al carrer del mar,
les barques gandules
ni volen passar,
són massa porugues.
He trobat l'amor,
somiant, a la fresca,
diu que la tempesta
és qui li fa por.
Una ampolla
amb massa vi,
només plora,
és un glatir.
Les garlades,
vora el llum,
mai s'allunyen
de l'ensurt.
Una rosa
sense nom
mai pregona
on és l'amor.
Massa pedres
al molí,
volen regnes
per eixir.
La noia volia
anar a la font,
els joves no hi són,
potser un altre dia.
Quan les fulles cauen
perquè ve tardor,
es tanquen les cases
i s'encén el foc.
Allà, dalt del cim,
tot pengim-penjam,
he trobat un pi
gairebé plorant.
No poseu penyores
en el nostre anar,
les passes s'ajornen
ni volen cantar.
He de perdre
la saviesa
quan qui regna
ho considera?