Pensaments divins (L)

01 Maig, 2020 07:19
Publicat per jjroca, Pensaments divins

La mitjana de rics al cel és prou depriment.

Els nous profetes no saben fer càlculs de probabilitat.

La crisi d'identitat ha arribat fins a l'infern.

Satanàs vol substituir el gos de la porta per cocodrils.

He vist l'escala de Jacob, no hi ha cap ascensor proper.

Vull anar al cel sense embussos, quin dia de la setmana és el millor?

He perdut l'àngel de la guarda, es gratificarà qui me'l torni.

Sant Pere no em troba al llistat, he de tornar demà.

He provat de fer miracles, no me'n surto.

Satanàs diu que, si no callo, m'enviarà al cel.

Heu de saber que he anat al cel perquè era més lluny.

A Déu li sobren ministres i li manquen obrers.

Satanàs diu que traurà calderes i posarà graelles.

Jesús li explica al Pare què vol dir plorar.

He fet tres miracles, però me'ls han descomptat.

Ja era prop l'infern quan ha aplegat la salvació

El meu dimoni s'avorreix, sempre faig el mateix pecat.

Estic bé al cel, però no em deixen manar.

Érem al esbarjo de l'infern i han arribat els ecologistes.

Satanàs no està disposat a pentinar-se la cua.

Visc a l'infern, a la sala de les bones intencions.

La Verge reduirà un vint per cent els compromisos.

He parlat amb la mosca llaminera del regust de la creació.

Déu va posar intel·ligència, però s'escapolí.

Judes va trair Jesús, però sense mala fe.

Jesús no es pot salvar, es dispararien les apostes.

He provat les darreres calderes i prefereixo una cassola.

Sant Pere m'ha apuntat al club de rem.

De vegades, peco per fastiguejar l'àngel.

Si he de salvar-me, puc triar el dia?

Han suspès les misses de la tarda per manca de vi.

Déu m'ha castigat per fer un pecat original.

Jesús viatjarà d'incògnit.

Un deixeble de Jesús plega per ser imputat.

Judes, si ha de trair, no vol cobrar en preferents.

Satanàs diu que al cel només hi ha premsa rosa.

He demanat condicions per a fer un curset de dimoni.

Satanàs posarà àcid a les calderes de cocció ràpida.

Vull vendre un apartament al cel, gairebé no té hipoteca.

Sant Pere ha demanat unes altres sandàlies noves.

No sé si aniré al cel, diuen que només hi ha justos.

Satanàs diu que, entre bull i bull, cal fer un recés.

A partir d'ara, al cel, només entraran teles ecològiques.

He fet tants pecats que he hagut de comprar tres sarrons nous.

Satanàs diu que quan vagi a l'infern li porti «Aigua del Carme».

Ni vull saber el tribunal del Judici.

Jesús està enfadat, li volen posar la pasqua al febrer.

Li he dit a Satanàs que em posi els dejunis al vespre.

Déu, sense seguidors, s'ha apuntat al facebook.

Faig miracles, però no curo a ningú.

Cerco dimoni saberut per a company de joc.

Déu no entén que una pilota sigui més petita que el món.

M'hagués pogut salvar, però va venir la mandra.

Li he dit a Llucifer que el pollastre d'ara gairebé no és carn.

Com deia el savi: Si has un amic, que es condemni ell.

Si he de triar pecats, vull els llargs.

Com som molts, hem de repartir-nos el foc.

He d'anar a l'infern, però no encerto el camí.

La Verge està tipa de sants histèrics.

He anat a l'infern a carregar les piles.

Necessito una aureola de la nova temporada.

La Verge ha demanat reduir els dies festius.

Déu, en pràctiques, anunciarà dos manaments nous.

Satanàs vol un infern més endreçat.

Es prega silenci per a contemplar un nou miracle.

La Verge ha decidit nombrar dues substitutes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (L)

01 Maig, 2020 07:16
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

La ignorància és un regne massa gran.

Dubto que sàpiguen menys que jo.

Estan aprenent per inèrcia.

Haig massa reis per a tan pocs servents.

Van sols fins al final de la línia.

He aconseguit que dormin, parlant-los de feina.

Cercant comprensió lectora, he trobat el neguit.

Cada dia milloren en la desconnexió.

No aprenen més perquè no lluu.

Ara, resulta que ja ho sabien.

Hem sortir a prendre l'aire, que no marxin de buit.

Els he donat tres conceptes i una bossa de mà.

Va ser: Aplegar els Reis i amagar les joguines.

He aconseguit un caos suportable.

M'agrada practicar el diàleg de sords.

Algun d'ells, deu pensar mentre tremola.

Els deixo respirar cada tres síl·labes.

He comprat coets per si hi ha falles al dictat.

Cerco testimoni per a saber si m'odien.

Ha estat un desconcert d'idees, n'hi havia dues.

Pobre, sense llibre, es conforma en plaça vora l'estufa.

Un dia d'aquests igual l'encerto.

No m'escolten, però sembla que respiren.

Aprenen molt, però ho desen.

Ja saben la a, cal que respirin.

Per quina estranya raó em prenen la paciència.

He procurat descriure el silenci.

He fet un control per a passar el temps.

He posat els objectius mínims a la classe del costat.

Un de tots, ha de saber que sóc aquí.

Esperant la resposta, he agafat el son.

Anem bé, però no ho comenteu.

Necessito dues reformes més i anar al traumatòleg.

Per ara, són escoltadors crítics.

Ara ve quan em deixen sol.

Ni vull saber perquè han aprovat.

Per últim, escriuran damunt paper.

El que costa és desembolicar el llibre.

Els he donat eines, alguna servirà.

Aprendre ha de ser una casa sense panys.

Els voldria lliurar al vici de llegir.

El pot de les solucions ha de ser més gran que el dels problemes.

Haig la complicada feina d'endreçar el cervell.

Vull comprar paciència a meitat de preu.

Els estic ensenyant per a ésser pobres.

Ni vull saber on he desat la vergonya.

Un espera canviar alumnes vells per amics nous.

Els he posat dos exercicis per si un no els convenç.

Aprenen tant que m'he quedat sense coves.

Estan escrivint, suposo que no somio.

Aprendre és un camí llarg ple de clots.

M'han fer un estudi i han aprovat.

Cada curs és un passadís de portes tancades.

No escolten perquè ja saben que l'oïda els funciona.

Els he fet saber que no sóc de sucre.

M'escolten, però sense abusar.

L'avantatge és que ja he perdut més batalles.

Gairebé diria que els faig nosa.

Em fa cosa, haver-los de mentir.

Tenen tantes qualitats que alguna en trobaré.

També els va bé una mica de toxina.

He rebut un regal, quelcom hauré fet mal.

Són bons minyons, em deixen plorar.

No els motivo prou, encara treballo amb xarxa.

Estic a l'aguait de la nova llei.

Han esperit, però no els creu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

És la gran porfídia i set poemes més

01 Maig, 2020 07:12
Publicat per jjroca, Poemes

És la gran porfídia


En el reialme del país incert

on mai recorden les velles històries,

he de compondre els dies i hores

per si em deixen enmig del desert.

Car home sóc i només reclamo:

un tros de terra on poder fruitar,

monstres estèrils volen el demà

on hi hagi servents per endolcir l’amo.

I tot és repte a la llunyania,

estem tancats en gàbies planeres

bastides de fils amb cotó i or.

A una finestreta, he trobat la por,

ben escanyolida, amb penses severes,

demanant ajut, és la gran porfídia.


Aparteu-me de la gent


Papallones, és hivern,

cal romandre dintre l’ou

fins que el sol ens digui prou

i retorni el color verd.

És llavors quan volarem

per ribes i per jardins,

de segur que ens trobarem,

mig somiant, entre vells pins.

I, allí, a la pineda,

la conversa serà llarga,

prou amable i escaient.

Aparteu-me de la gent

que, quan em fan bona cara,

és senyal que vaig perdent.


Na Mariona es riu de mi


Na Mariona es riu de mi

perquè la trobo bufona,

són penses d’aquesta dona

a qui empaita el neguit.

Com encara és al temps

del dubte i la incertesa,

somia que és princesa

i sobrada en pretendents.

Na Mariona es riu de mi,

em va fent la gara-gara

amb un to ben fonedís.

Com em poso malaltís,

diria que em vol encara,

però ho oblida sovint.


Estic despert


Escriure un vers

rere llarga atonia,

sentir el camp com crida,

ens diu que no pot més.

I tot s’escau:

amarg i miserable,

hem de trobar culpable

mentre l’angoixa rau.

Pregar al bon sol

un xic de gran paciència

que ens porti un curt hivern.

Estic despert,

espero trobar ciència:

concisa, de consol.


Són pocs els fums


Deures vindran

al país de les hores,

potser no hi seran totes,

algunes com se’n van.

Poseu-me dies

sense llevar-me d’hora,

dolces històries,

properes, a la bossa.

En mon fugir,

no preciso sarró

ni embalum.

Són pocs els fums

i curt el caparró

per a glatir.


Les cadires de fusta


Avanço com la terra

a pesar del despit,

cada dia, ha sa guerra,

cada pau, ha sa nit.

Som guerrers d’enganyifa

asseguts al cafè,

algun cop, ha de ser

que guanyem la cobdícia.

Les cadires de fusta,

un vi negre de cos,

el desig de guanyar.

Quan la força se’n va

fem un xiscle o dos

per si aplega la tusta.


Fóra capritx


Em porta hivern

al si de l’hort

amb el record

de la figuera.

Com ella espera,

sense més por,

amb el tresor

d’empaitar el verd.

Al petit poble,

tot és coïssor

i gran desig.

Fóra capritx:

ésser un senyor

constant i noble.


Cavall vell i nou camí


Cavall vell i nou camí

per empaitar les aventures,

caldrà somiar altres pastures

per trepitjar, joiós, el llit.

Quantes poncelles desenfeinades

cercant amors més consistents?

Hauran uns dies prou exigents

on el lluitar serà debades.

I, de ben pobres, un cove ple,

de mentiders, un disbarat

per a obtenir nou sacrifici.

És salvador de bon ofici

qui dormisqueja dalt del terrat

tot esperant lliurar-se al bé.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (L)

01 Maig, 2020 07:09
Publicat per jjroca, Epitafis

Quan vaig arribar em trobava pitjor.

Acostumo a despertar-me cap al migdia.

Encara no he trobat un coixí còmode.

Avui, podríem pensar junts.

Estic tan cansat que no em llevaré.

Si no et fa res, tornaré amb tu.

No ens mouen ni els diners.

Els diumenges és més entretingut.

Normalment, només passen dones.

Restar aquí, no paga la pena.

El veí deia que no es moriria mai.

Es pot saber on estaves?

He deixat una núvia perquè no volia manar.

El metge diu que no em baralli.

Acabo de saber que sóc orfe.

Fa una setmana que no bereno.

He decidit no espantar-me més.

Us faig saber que faig vaga.

Algun dia hauré de decidir-me.

Només es permet entrar en cas de perill imminent.

Mai sé quan vénen a veure'm.

No vull ni pensar com me'n sortiré.

A partir d'ara, no penso enraonar més.

Massa dies sense veure el sol.

Permeteu-me que me'n rigui.

Fins diria que m'he mogut.

No em vindrà mal una mica de llum.

No és per res, però estic content.

Ho sento, no cal que em curi.

Porto uns dies de neguit.

Ja sé que has vingut.

A l'hora de dinar, farem mitja part.

Mai sé quan he d'enllestir.

Entre tots fem un gran polsim.

Avui, he demanat ésser valent.

No és per dir-ho, però ni vinguis d'hora.

Encara em dura el vertigen.

Sóc a punt per a rebre visites.

Ho sento, però estic escabellat i trist.

Porteu xancletes per si heu d'entrar.

A quin preu estan les roses?

Si vens a dinar, faràs salat.

Els dijous ens solem barallar.

Ja he venut tres sacs de pau.

Al meu veí, tampoc el podia veure.

Els caps de setmana, anem a falles.

Ni ho sabia que estaves aquí.

Estic pendent de qualsevol soroll.

La senyora deu estar enllestint.

No em puc treure la feina dels ossos.

Vulgues que no, et faràs a la idea.

He demanat que em posin al padró.

Estic delerós per provar-me roba.

Si et portes bé, canviaré el llistat.

Darrerament, no em suporto.

Avui per avui, no tinc pressa.

Tornaré, però amb condicions.

He anat a donar un ensurt, torno de seguida.

On havíem quedat?

Respecteu el protocol.

Desitjaria ser el mort del mes.

Si heu de pregar molt, feu-vos a un costat.

Em preocupa la salut del metge.

Fa una setmana que no menjo, estic que mossego.

No us cregueu: Descansi en pau!


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (L)

01 Maig, 2020 07:07
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El ric no té olor ni color ni sabor ni defecte.

El pesat de ser ric és escollir.

Si ets ric no cal ni que ho diguis.

Ser ric és tenir la dona jove.

Era tant ric que vigilava l'ombra.

Ser ric és el millor dels accidents.

Un ric mai es queda sense núvia.

Era tant ric que es netejava les sabates amb els banquers.

El ric ni reconeix els seus diners.

Un home és ric si no troba mai portes tancades.

El ric a la tribuna i, si pot ser, més amunt.

El ric no té temps per a ser intel·ligent.

El ric mai veu la pel·lícula des del darrere.

La dona rica, a més, és maca.

El problema del ric és que només té un cos.

Vida llarga als rics i llunyania.

Déu posa pocs rics perquè no hi caben.

A la vida del ric, tot és interessant.

Si ets ric, et serà fàcil tenir raó.

Els somnis del ric són més pobres.

Un vol ser ric per si es pateix.

Els rics deixen els pobres a la porta.

L'home prim no necessita gana.

La por de la mort omple la casa de neguit.

El millor de la derrota és la conformitat.

Les paraules vanes omplen els buits del cervell.

Ningú sap on acaba el seu pensament.

El riure de la dona és la porta del desig.

He pregat poc perquè em sento fort.

Una joia neix per a ser lligada.

És tan maca que li sobren els ornaments.

Si m'estima, m'ho farà saber.

Saber escoltar és el millor dels goigs.

Si he de dir que l'estimo, malament.

Els cabells són les cortines del cap.

Possiblement, despullats, ens avergonyiríem.

Mai oblido que visc de lloguer.

Si em faig notar és per por de no ser trepitjat.

Si parla, l'home, pot deixar de ser racional.

Les dones parlen per poder ensenyar les dents.

Per convèncer, les dones, solen llençar els cabells.

La dona s'estira la pell pel l'hàbit de planxar.

La vellesa confirma el poc intel·ligents que som.

La feina bíblica de les dones és domesticar els altres.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (L)

01 Maig, 2020 07:04
Publicat per jjroca, Poemes curts

En estat poruc,

passo els meus dies,

sentint-me vençut,

prou lluny d'alegria,

en treball eixut.


Per a ser pagès,

poseu-me llavors,

sentiment de cor,

poca cosa més

que un xic de paor.


Pel corriol

de les oliveres,

massa cebes,

volen sol,

són molt seves.


La paciència

cerca llum,

vol la ciència

qui l'acull

i providència.


Com el cos cansat

segella l'enyor,

quan era senyor

de l'era i del blat,

ara, és perdedor.


Poseu-me Déu

pa en el sarró

puix vull ser bo

i viure bé,

que sigui tou.


El vent dormia

al si del bosc,

menges tenia

quan era fosc,

ningú ho sabia.


El cos demana

un tros de llit,

mig peix fregit,

una garlada,

anar a dormir.


Al racó de l'hort,

diu la tomatera

que la flor primera

és la del pebrot,

és tan mentidera.


Quatre fades

tenen son,

passen tardes

de tardor,

vers les cases.


A la casa

del gegant,

cada tassa

és un poal

o més encara.


El dimoni

qui ve amb mi,

vol que torni

a provar el vi,

és prou obvi.


Una casa vella

vora del camí,

parla perquè si,

viu en la tenebra,

d'aquell boig mesquí.


En ser petit

considero

que mai penso

el que dic,

m'allibero.


Doneu-me

per a menja

sols enveja

i estalvieu-me:

la gran pensa.


És el llop

qui m'allibera,

diu l'ovella

sense sort,

coses d'ella.


Quaranta valents

anant per la plana

tot cercant batalla

entre els aiguardents,

massa poc m'agrada.


En el regne

de la sort,

haver poc

i anar a decebre,

és el meu lloc.


Les cases parlaven

en ser a l'estiu,

en no haver caliu

com s'esbatanaven

cercant quelcom viu.


La mare demana

a tres quarts de set,

tenir bona cara,

portar vestit net,

no sé com li agrada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (L)

01 Maig, 2020 06:55
Publicat per jjroca, Epigrames


Una casa vella
quan no pot xerrar
gronxa la finestra,
la fa somicar.


En un món 
sense pagesos,
els més llestos
mengen or.


Massa crits
per a dormir,
com s'amaguen 
al coixí.


L'oreneta vola
per estrets carrers,
allí, vol recer
i una casa nova.


Els fantasmes 
són així:
cerquen cames
per eixir.


La lluna demana
anar a passejar,
el cel li proclama:
Avui, has fes tard!


En el pou 
de melangies:
ni enrenou
ni alegries.


Com em plauria
anar perdent
mentre la gent
es plany i crida.


A la casa dels amics,
qualsevol taula és rodona,
cada empresa és prou bona
per a fer-la i compartir.


No vull senyor
ni llum a mitja nit
ni ser adalil
ni lluitador.


Els arbres, vora la font,
conversen amb les abelles,
els conten les meravelles,
la dolcesa del bon sol.


M'agrada sentir,
quan somriu l'albada,
el somrís de casa 
qui et pren el dormir.


No demano
gaire sort:
lluny de l'amo,
prop l'amor.


A la casa vella,
no li plau l'hivern
ni fosques estances
ni silencis vers.


Per escriure necessito:
una taula on somiar,
un paper on deixar anar
massa dubtes indecisos.


Com m'agradaria
retrobar el vell sol
per parlat de tot:
de llum i de vida.

		
No saben d'amor
les dolces poncelles,
massa tombarelles
per guanyar-se un cor.


En el regne 
de la nit,
cada ombra
duu neguit.


Poseu-me la casa
en pla alturó,
vull veure com passa,
com xiscla el rancor.


Em diuen les ones
que no hi ets per mi,
poc saben i, a sobre,
massa em fan glatir.


En el dolç mirar
de la jovenesa,
trobo la tendresa,
ganes de jugar.


Paraules em porten
al pou de l'oblit,
són tantes les hores
que les compto a mils.


Moria d'amor
dos cops per setmana:
quan va a la plaça
i em diu que no.
 

Ballaven les fulles
cercant la tardor,
baixaven porugues,
cansades de tot.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs