Sentinelles del son i set poemes més
14 Maig, 2020 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes
Sentinelles del son
Sentinelles del son
m’han vingut a veure,
gairebé no m’ho puc creure,
però diuen que són bons.
En l’amplària del meu llit
en caben una munió,
van vestits de guanyadors
amb camisa i sense abric.
A l’hivern els acomodo
a la vora del coixí
i els conto mil històries.
Han portat les xerinoles
per si em plau jugar així
tots els dies que no plou.
Com m’apropo al foc
Com m’apropo al foc
tot fugint de l’ombra,
el sarau em sobra,
visc a poc a poc.
He perdut empreses,
somnis i diners,
m’he tornat corprès
en batalles bledes.
Com m’apropo al foc
i deixo, a l’envà,
els pobres fantasmes.
Van fer les proclames
i han de claudicar
en saber com sóc.
Hi ha una fera
A la casa del veí,
hi ha una fera,
diria que és ben planera
puix em parla pel matí.
Haurà massa o pocs queixals,
hauria d’obrir la boca,
mai camina si no toca
i sesteja pels de dalts.
Li comento, de passada,
que viuria com un rei
si trobés la bona eina.
Em contesta que la feina
és prou magra, sense greix
i s’allita quan acaba.
Ésser pobre m’està bé
Ésser pobre m’està bé,
em porta sense capricis,
només em deixa algun vici:
Menjar poc i dormir bé!
Haig la finestra oberta,
el fred entra quan li plau,
he de dir que, en el catau,
haig la llar sovint encesa.
Sempre cau un all, la ceba
i una mossada de carn
qui em portarà al nou dia.
Si la febre em convida,
em disposo a somiar
fins que el son va a la seva.
Anirem mar enllà
I quan sigui pescador,
he de posar a la barca,
entre xarxes, la remor
d’aquell ventot mala traça.
Anirem, mar enllà,
on els peixos tenen festa
per provar de feinejar
abans que aplegui tempesta.
Tornarem, de nou, a port
amb el fruit de l’escomesa
i polsims de guanyadors.
Vull taverna i somiadors
fins aplegar a la desfeta,
ben tardana, on haurà mort.
I posats en el somiar
I posats en el somiar,
vull una nau ben lleugera,
una mar prou mentidera
qui em porti aigua enllà.
Trobar terra i una riba
on ja sigui el treball fet,
vull jugar a tort i a dret
sense penes ni fatiga.
En anar tombant els anys,
vull sentir, en aquest indret,
com una pau encisera.
Si em poseu una princesa,
feu-li veure que vaig dret
a trobar-me amb mil topalls.
Una història esdevé
Una història esdevé
quan em poso, a la taverna,
a somiar, com el primer,
ben a prop de la finestra.
De vençut a guanyador,
passo les hores primeres,
quatre alls amb dues cebes
i mig cabdellet de col.
El ser pobre em pertany
i vesteixo, de seguida,
amb un cotó indecís.
Quan sóc prop del paradís,
trobo la joia marcida
fins que aplega un dia estrany.
Les corrandes de la por
Les corrandes de la por
apleguen a casa meva,
com em porten la bestreta
puix volen pagar-ho tot.
Sóc un heroi tafaner
amb més penses que platxèria,
amb un polsim de misèria,
la feblesa s’entreté.
I, posats a badallar,
deixeu-me la porta oberta
i una cadira a la llar.
Només queda demanar:
el blanc full d’una llibreta
on poder-me deslliurar.