Sentinelles del son i set poemes més

14 Maig, 2020 07:11
Publicat per jjroca, Poemes

Sentinelles del son


Sentinelles del son

m’han vingut a veure,

gairebé no m’ho puc creure,

però diuen que són bons.

En l’amplària del meu llit

en caben una munió,

van vestits de guanyadors

amb camisa i sense abric.

A l’hivern els acomodo

a la vora del coixí

i els conto mil històries.

Han portat les xerinoles

per si em plau jugar així

tots els dies que no plou.


Com m’apropo al foc


Com m’apropo al foc

tot fugint de l’ombra,

el sarau em sobra,

visc a poc a poc.

He perdut empreses,

somnis i diners,

m’he tornat corprès

en batalles bledes.

Com m’apropo al foc

i deixo, a l’envà,

els pobres fantasmes.

Van fer les proclames

i han de claudicar

en saber com sóc.


Hi ha una fera


A la casa del veí,

hi ha una fera,

diria que és ben planera

puix em parla pel matí.

Haurà massa o pocs queixals,

hauria d’obrir la boca,

mai camina si no toca

i sesteja pels de dalts.

Li comento, de passada,

que viuria com un rei

si trobés la bona eina.

Em contesta que la feina

és prou magra, sense greix

i s’allita quan acaba.


Ésser pobre m’està bé


Ésser pobre m’està bé,

em porta sense capricis,

només em deixa algun vici:

Menjar poc i dormir bé!

Haig la finestra oberta,

el fred entra quan li plau,

he de dir que, en el catau,

haig la llar sovint encesa.

Sempre cau un all, la ceba

i una mossada de carn

qui em portarà al nou dia.

Si la febre em convida,

em disposo a somiar

fins que el son va a la seva.


Anirem mar enllà


I quan sigui pescador,

he de posar a la barca,

entre xarxes, la remor

d’aquell ventot mala traça.

Anirem, mar enllà,

on els peixos tenen festa

per provar de feinejar

abans que aplegui tempesta.

Tornarem, de nou, a port

amb el fruit de l’escomesa

i polsims de guanyadors.

Vull taverna i somiadors

fins aplegar a la desfeta,

ben tardana, on haurà mort.


I posats en el somiar


I posats en el somiar,

vull una nau ben lleugera,

una mar prou mentidera

qui em porti aigua enllà.

Trobar terra i una riba

on ja sigui el treball fet,

vull jugar a tort i a dret

sense penes ni fatiga.

En anar tombant els anys,

vull sentir, en aquest indret,

com una pau encisera.

Si em poseu una princesa,

feu-li veure que vaig dret

a trobar-me amb mil topalls.


Una història esdevé


Una història esdevé

quan em poso, a la taverna,

a somiar, com el primer,

ben a prop de la finestra.

De vençut a guanyador,

passo les hores primeres,

quatre alls amb dues cebes

i mig cabdellet de col.

El ser pobre em pertany

i vesteixo, de seguida,

amb un cotó indecís.

Quan sóc prop del paradís,

trobo la joia marcida

fins que aplega un dia estrany.


Les corrandes de la por


Les corrandes de la por

apleguen a casa meva,

com em porten la bestreta

puix volen pagar-ho tot.

Sóc un heroi tafaner

amb més penses que platxèria,

amb un polsim de misèria,

la feblesa s’entreté.

I, posats a badallar,

deixeu-me la porta oberta

i una cadira a la llar.

Només queda demanar:

el blanc full d’una llibreta

on poder-me deslliurar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: