Paraules al vent i set poemes més
08 Maig, 2020 06:59
Publicat per jjroca,
Poemes
Paraules al vent
Paraules al vent
i somni a les ales,
fer compliment,
segar sense batre.
Sortir, al carrer,
des de bon matí,
callar i no poder:
pensar i no glatir.
Paraules al vent
amb dolces trobades
cercant un recer.
Com vull tornar a ser:
home sense nafres
per gaudir un moment.
Vanes il·lusions
En el gran reialme
del futur incert,
un, sovint, es perd
i cerca culpable.
Vanes il·lusions
van cercant troballes,
amb menys gra que palles,
van sotjant els mons.
Regnes d’encanteri
on desar l’oblit
en amples estances.
El cap, en vacances,
només vol un llit
on dormir debades.
S’endinsava en batalles
Era un poble, que us diré,
prou cansat de la temença,
com els rics porten la pressa,
ell volia quedar bé.
S’endinsava en batalles
forjades per ser perdudes,
quatre i cinc obres feixugues
i malson en ser narrades.
Els diumenges, vas de vi
i, de tant en tant, baralles
amb els altres dissortats.
El futur, com el passat,
amb poques penes emprades
per si algú vol obeir.
Nostra amiga papallona
Com és hora de dormir,
nostra amiga papallona
pensa que la flor més bona
aplegarà al seu jardí.
Com la jove primavera
és al punt per a arribar,
ella, maca, vol estar,
vol somiar com la primera.
Però un vent me la fereix
i prou prompte l’esvalota
tot gronxant dintre de l’ou.
Fins diria que li cou
des de l’ala fins a la boca
i, tot pensant, s’avergonyeix.
És un fet inexcusable
És un fet inexcusable,
indefinit i sortós,
anar passant, amb bon aire,
menja plena de fruita i dolç.
Pensar amb la mar serena,
esdevenir bon criat,
esperar la lluna plena
per a saber com ha estat.
Per creure, haig bona fe,
santa missa i processó
setmana darrere setmana
i, si la fera s’espanta,
demanar a Déu perdó
per a tornar al no ser.
El gran saber
L’estimava, cada vespre,
a la nina dels meus ulls,
navegava pels esculls
i, somiava, quasi sempre.
Ens havíem de casar
un dissabte per la nit,
hauria de ser marit
i posar-me a treballar.
Massa feina per a fer,
tot un dia, picant pedra
i encetant els mil negocis.
Estic buscant altre soci,
qui em posi a la lluerna
per a aprendre el gran saber.
Estic esperant la festa
Posats a comptar mentides,
estic anant per les cent,
com un monstre de cinc vides,
mig ofegat d’aiguardent.
A la casa, he estat pobre,
però, al cafè, sóc el rei,
he de bastir nova llei
per a arribar a ser noble.
Sense estudis ni lluerna,
sota del pi, passo el temps
per a veure’ns si el sol crema.
Estic esperant la festa
per si aplego a pretendent
d’una mossa quasi tendra.
Llevar-se al dematí
I llevar-se, al dematí,
sense ganes ni fermesa,
vull haver la vida estesa
a la vora del coixí.
Ser, del tot, un mal guerrer
sense joia ni fortuna,
cercar, al cel, aquella engruna
d’amistança i de fe.
I, si no, atrafegat
en guanyar el regne, al cel,
on jugar matins i vespres.
M’agraden els homes destres,
captaires de somni i mel
amb ganes de ser honrats.