Poemes curts (LI)
14 Maig, 2020 07:02
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Massa vinyes
sense vi,
fan glatir
tan punt les mires,
és així.
Al dedins del bosc,
contava l'ovella
que haver parella
no és trobar el llop,
és tan mentidera.
Massa son
sense diners
van després
a fer gran vol,
no tornen més.
Quan el sol demana
anar a dormir,
la lluna galana
mai li diu que sí,
no sé si li agrada.
Per a beure
un vas de vi,
no cal seure
ni anar al llit,
només creure.
Quan sigui ric,
lluny de la misèria,
poseu-me terra
ben prop del llit
per si haig pressa.
Com demanaria
a l'hora tardana:
un sol qui esbatana,
un xic de follia
per si hagués més gana.
Quan les fulles gronxen
i el mestral les mou,
sento l'enrenou
de les hores totes,
poc que em sento sol.
Amb paraules
per a dir,
faig mossades
al coixí,
no tinc taules.
La mossa més jove
de tot el carrer,
diu que porta un cove
ben ple de diner,
pensament mediocre.
A la plaça
de la font,
és on mana
el mal d'amor,
cada setmana.
Al dimoni,
he demanat:
trencar un plat,
fer un desori,
m'ha deixat.
El sol dormia
dessota d'un om,
la lluna voldria
saber com l'amor
el despertaria.
Un petit poema
s'allunya cansat,
no vaga la pena
saber com ha estat:
tan poca la lletra.
Les formigues
fan corriol,
sense amigues,
sense sou,
amb fatigues.
Una bella dama,
al jardí estant,
sento com proclama:
Em vaig refredant!,
és la nit qui avança.
Per haver
tan poca sort,
faig d'esquer
i passo por,
no ho vull ser.
Dolça dona
dels meus somnis,
fa una estona
que sóc borni,
és quan toca.
Com demanaria
anar de pagès,
poc que guanyaria:
algun cop o més,
però amb alegria.
La mort avança
pel camí vell,
no es cansa massa
de dur el flagell,
li prego: pausa.