Epigrames (XLV)

09 Febrer, 2020 17:13
Publicat per jjroca, Epigrames


Una plaça
té una font,
és quan raja
que fa goig.


Tinc un pare
protestant
o mendicant
o amb el cor agre.


La mossa dormia
enmig del tou llit,
ni ella sabia
on rau mon neguit.


Tinc un gos
tan amatent,
qui, quan vetllo,
està content.


Porteu-me noves
del vell infern,
estic a soles,
enmig l'hivern.


Els fantasmes
volen casa,
però a plaça
ni els demanen.


Maria tenia
terra a l'Havana
i una germana
qui ni ho sabia.


He fet una guerra
per haver llei,
el pobre és el rei
ni mana ni es queixa.


La llibreta nova,
llapis i colors,
viatgen a l'escola
per trobar els minyons.


Quatre passes
de gegant
i s'acaba 
el principat.


La ceba somiava
al país de l'hort,
va trobar la fava,
banyada, amb un plor.


Tinc un nuvi jove,
de setanta anys,
amb diners al banc,
es mereix ser pobre.


Un dimoni,
amb sa creu, 
sembla un déu
amb gran desori.


Per ser mentider
no calen estudis,
només cal ser murri
i amagar els volers.


No vull tenir
ni llargs els dies
ni gaires vides
ni un trist morir.


La mossa porta:
llums i colors,
somrís de dona,
somnis d'amors.


Matinar per treballar 
mai ho faria,
en el llit tinc la follia,
ben sola no pot estar.


Al cel, no hi caben
els protestants
ni els benestants
ni els miserables.


La mort pregunta
si vull anar,
no tinc pas pressa,
he d'esmorzar.


Un gran negoci
per encetar:
menjar pa amb oli
i no engreixar.


Com l'amo demana
arribar d'hora,
vaig a l'escola,
faig punt i ratlla.


Menjarem les pedres
a la taula estant,
les que són més grans
les vull les primeres.

						
Una noia maca
demana per mi,
dieu-li que sí,
que el casar m'espanta.
 
Per portar-li una flor
a casa seva,
em farà de promesa:
un mes o dos.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: