És en el redós i set poemes més
15 Febrer, 2020 14:38
Publicat per jjroca,
Poemes
És en el redós
És en el redós
de l’ombra vana
on mon cor reclama
aplegar al fons.
Massa malalties,
massa pensament,
manquen mans amigues
per a tots els dies.
Ni sóc segador
ni un cavall governo
per l’ample camí.
Prego al destí
i la pensa esguerro
ofegant-la amb rom.
Una cabana
Pare, com vull comprar,
en el bosc, una cabana,
la bastiré amb bona llana,
mobles vells i una llar.
De segur que trobaré
a la més dolça poncella
sense desig de ser reina,
com del tot, l’estimaré.
Menjarem glans i promeses
d’un demà ben eixerit.
Hauré de ser bon marit
i posat en grans empreses.
Si m’hi poso pel matí,
mig món he de conquerir.
I quan aplegui el son
I quan aplegui el son,
que sigui a casa,
dormir m’agrada
entre els records.
D’ordre i saviesa
no em poseu més,
hi tinc la mà estesa,
però no ve.
I quan aplegui el son,
vingui la pensa
sense dubtar.
Després la deixo anar,
sovint es queixa
i no sap per on.
Les males llengües
M’han dit les males llengües,
del meu carrer,
que visc sota les teules
i no em convé.
Puix poc surto de casa
perquè haig la por
de trobar-la a la plaça
o al carreró.
Un dia de desembre,
enmig del fred,
et vaig fer la promesa.
Hauries de ser meva
passat l’hivern,
però ho tinc negre.
Sortós el vent
No dubto del seny
ni haig coratge,
el dia és amable,
la nit em reny.
Sortós el vent
que surt de casa
i va dient
com no s’espanta.
Amor perdut
en el corriol
de les temences,
odio les presses
quan surt un sol
amable i mut.
Som els humans
Com sento el vent
guanyant el carrer amable,
ell és el culpable
d’anar perdent.
Som els humans:
esquerps i miserables,
del tot culpables
per ser cristians.
Hi ha altres déus
qui van per la follia
amb caire trist.
Deixeu-me dir
que, si manca alegria,
ni tenim preu.
No haig raó
Raja el poema
puix vol fugir,
li val la pena
l’escapolir?
Massa és la fosca
per allunyar-la,
la llum és poca,
caldrà guardar-la.
No haig raó
puix ha fugit
cercant fortuna.
Miro la lluna
i és un neguit,
ni sap qui sóc.
Llarg el dubtar
Escriure és
el trontollar,
fugir després
per a callar.
Manta la fosca,
llarg el dubtar,
mai seré mosca
per a volar.
Les melangies
van penetrant
cervell endins.
Poseu-me pins,
les ganes grans
i força dies.