Pensaments divins (XLV)
09 Febrer, 2020 17:33
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Al cel, mai troben l'hora de l'esbarjo.
Satanàs necessita invertir més en perfumeria.
M'he apuntat a la segona Creació.
Necessito un voluntari per a fer un miracle.
Hi ha promocions de rebaixes pel segon pecat.
Satanàs inaugurarà la setena sala de tortures.
Aniria a l'infern si no hi haguessin tantes cues.
Satanàs vol invertir en cremes hidratants.
Déu vol incentivar la plasticitat del cervell.
L'infern romandrà tancat per vaga.
Els sants sense destí, han de col·laborar en els serveis.
Jesús comprarà més sal per si ha de travessar el llac.
Sant Pere té discussions amb el manyà de la porta.
Judes estudia cobrar miracles amb targetes de crèdit.
Jesús està cercant altres mètodes per a adoctrinar.
Déu va exagerar en la capacitat intel·lectual humana.
Satanàs retallarà l'horari de les temptacions.
Aspirants a deixebles, faran un màster d'espardenyes.
La Verge veu massa homes al capdavant del cel.
Déu no vol temps per a què no el facin vell.
Satanàs prefereix el menjar fred sense regust de sofre.
Mai endevino quan Déu està de bon humor.
He demanat un altre cos que no pequi tant.
Al jardí celestial sempre és primavera.
M'agrada pecar, però sense presses.
Voldria pensar que sóc a l'infern només una temporada.
Hauria de descriure l'infern, però no trobo cap llapis.
Judes cerca un altre Mestre més condescendent.
Vull haver bon seient al cel sense arribar a sant.
He demanat misses amb format reduït.
Llucifer mai arriba quan el demano.
Haig un problema de fe i un altre d'esperança.
Sant Pere tancarà al vespre per anar a un concurs de pesca.
No em dolen els pecats que no he pogut fer.
Déu, a la propera creació, traurà les mans als homes.
Sant Cristòfol vol la conversió del vi en aigua.
Les ànimes que han d'anar al cel, ja poden triar el farcell.
Sempre surto del cel després de berenar.
Déu ha provat de deixar la Terra, però s'enyora.
Dia de festa a l'infern, els turmentadors fan vaga.
Les temptacions d'aquesta temporada no m'agraden.
Prefereixo els pecats sense efectes secundaris.
Em preocupa anar al cel, no m'agrada el protocol.
Un dia d'aquests igual em desperto sant.
M'agradaria ser nen els propers cinquanta anys.
He d'anar a l'infern, m'agraden els jocs prohibits.
Si vas al cel tota la temporada, et faran descompte.
Sento les trompetes, deu arribar algun sant.
Si Jesús ho demana, cercaré una creu de plàstic.
A l'infern, un cop et despertes, ja tens la caldera a punt.
Mai sé quan el dimoni temptador vol fer punts.
Déu vol un altre home perfectament convertible.
Quan el dimoni inventà els diners no posà límits.
Déu es vol declarar independent.
Satanàs està repassant el meu expedient.
He proposat fer el carnaval després de la quaresma.
Déu no vol que mengi llagosta, n'ha posat poca.
Si he d'anar a l'infern, quina roba m'escau?
Sant Pere diu que és la quarta vegada que m'esborra del llistat.
Pensaments educatius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:31
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No estic preparat per a què aprenguin tant.
Ben bé no sé quines lletres han après.
Cal donar-los corda cada quart.
No sé per on van, però van.
Li he dit a la finestra que ensenyi menys.
Sempre estan disposats a no fer-me cas.
Començà la classe i el baròmetre s'enfilà.
Haig varis mètodes i una porta d'emergència.
Jesús treballà de mestre un trienni.
Els alumnes procuren que no em vingui el son.
Hauran d'aprendre a ésser pacients.
Mai estarem d'acord, em miren en sentit oposat.
La primera lliçó va ser: el funcionament del fre.
He après a parlar sense dir res.
Em porta el vent col·loquis inversemblants.
Quan vingui la nit, ja tornaré a començar.
Aprofito les pauses per a prepar les armes.
Estic preocupat, fa deu minuts que no dubto.
Avorreixo els dictats de més de deu paraules.
Estic content, els he donat dos punts de premi.
Haig alumnes matussers per a la renovació de mobiliari.
Han decidit que m'he d'enfadar una estona.
No sé si ho aprendran, però els he deixat a la porta.
Hem fet una avaluació i l'hem declarat: fora de lloc.
És complicat saber quan ja escriuen de seguida.
Els dono conceptes, però me'ls tornen.
Mai he entès perquè han de saber tant.
Sempre saben on sóc i què faig.
Haig massa enemics per no guanyar algun cop.
Hem trobat els procediments, ara, cercarem la raó.
Començaré a estimar-los quan seran prou lluny.
He d'esbrinar quants n'hi ha que no escolten.
És dilluns, l'escola és oberta i veig una reforma a l'horitzó.
Hauré de canviar: remors per fonètica.
Vull un alumne vell que no pugui caducar.
Suporto els alumnes dolents perquè m'agrada queixar-me.
Obriu el llibre i sortirà la fera.
Avui, puc escriure sense motiu, sóc a l'agost.
Amb un altre alumne, ja estaré prou motivat.
Necessito un beneit per a substitut.
He comprat sis campanes salvadores.
Almenys ells, passaran el desert.
Avui, us demano compromís amb les respostes.
Els he demanat que volin baix.
Un cop posades les piles, cercaré l'interruptor.
Amb més de vint alumnes ja es pot fer xerinola.
Aniré a escola per si trobo una mica d'enginy.
Des dels ordinadors, ja no cal files per entrar.
Han assolit tres conceptes i n'han soterrat quatre.
Hem fet un viatge virtual, no virtuós.
He posat mesures i les han tret.
No entenen perquè el cinc té quatre lletres.
He fet saber, a tots els alumnes, que acabo d'arribar.
Obriu el llibre, no fa falta obre-llaunes.
He desat la consciència abans d'entrar a classe.
Com els bons alumnes no hi són, no em caldrà delir.
No sé si aprenen, però em prenen la paciència.
Un dia d'aquests igual m'enfado.
Saben fer controls d'una hora en deu minuts.
Li he preguntat al llapis d'on treu les respostes.
Dominen totes les meves hores baixes.
Puc assegurar que copien més que jo.
No vull ni pensar amb els buits per emplenar.
Aprendre deu ser molt dur perquè els trobo tous.
Procuraré que es portin bé, almenys, deu segons.
Va ser entrar a la lliçó i perdre'n la meitat.
És un deure entremaliat i set poemes més
09 Febrer, 2020 17:28
Publicat per jjroca,
Poemes
És un deure entremaliat
És un deure entremaliat,
en el vent, cercar resposta,
cada dia anar a un mercat
on demanar el que no es troba.
Massa empreses dissortades,
massa deures per a fer:
feinejar fins al dissabte,
el diumenge anar al cafè.
Si vénen hores i presses,
procurar accelerar el pas
i fugir cercant remei.
Ni hi penso en ser rei
puix hauria un bordegàs
que em duria a les tenebres.
Mare natura
I en el lloc de la saviesa,
altra cosa he de posar:
unes ganes de lluitar
per no perdre la fermesa.
És el cos qui entossudeix
en demanda d’ésser viu,
com de prop, cerca el caliu,
com de lluny, el persegueix.
Però viure entre lloances
és la feina principal
i un va perdent la cordura.
Menys mal que mare natura
reconeix qui és un sidral
i li va prenent les passes.
A la font del gran desig
Entre foc i encenalls,
cerco la pau viatgera,
no sé dir d’altra manera
on apleguen els miralls.
Avancem per avançar
fins aplegar al no res,
no hi ha pressa ni interès
ni cap fosca ens fa aturar.
A la font del gran desig,
he posat goig i catau
per si vull romandre allí.
Després de cercar l’abric
he de dir que sóc babau
i vençut pel meu capritx.
He trobat les ombres
No han de conquerir
les més nobles donzelles
somiades meravelles
que empro per no dir.
Sóc rei del meu tornar
al sentiment pausat,
és tot un regne ingrat
feixuc de governar.
Com he trobat les ombres
on em sento segur
i oblido les mancances.
Amb una o dues passes,
aplego allí on puc
trobar vestits de pobres.
Viatjo sol
Amb el vent,
de la virtut,
viatjo sol,
allí trobo
el meu condol,
ma senectut.
Com proclama
llibertat
la seva essència,
només demana
paciència,
diligència
i anar perdent
cada setmana.
Hauré de dir
En el lliure esdevenir,
hauré de dir
qui demana emprendre el vol.
És quan surt el tebi sol
qui de sobte em fa sentir:
perdut mussol.
A la casa del mai més,
no hi ha alegria,
és llavors quan la por crida
sense massa interès.
Benvinguts al caire trist
on el riure s’atreveix
a lliurar-se en escreix
fins que ens arribi la nit.
Manta de vegades
Em lliuro a l’absència
sense res a dir
qui em demana enveja
quan em trobo allí.
Manta de vegades
no espero més
que dolces les tardes
i un garbuix de fe.
Pujaré al Montsià
per trobar el redós
entre les abelles.
Són amigues elles
de viure a l’engròs
fins que el temps se’n va.
El gran treballar
Hauria de dir
que, amb noves temences,
vaig com puc a empentes
només per complir.
M’agraden els deures:
parcs i pobrissons,
les dolces cançons,
les hores de lleure.
I el gran treballar
ho deixo als homes
salvadors del món.
És dubte pregon
que cau, a les tornes,
en voler marxar.
Epitafis (XLV)
09 Febrer, 2020 17:25
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara, sóc de pensa lenta.
És millor que seieu.
Has portat el sabó?
No recordo quant us dec.
Torneu un altre dia, la senyora no hi és.
He perdut l'orientació espacial.
Ni penso en anar a missa.
Voldria saber qui em malparla.
Ja sóc aquí una altra vegada.
Necessito un vestit de rat-penat.
Estic tip d'esperar.
Aquí, et deixen xisclar.
Suposo que t'has perdut.
He mort sense assolir compromisos.
He demanat la baixa voluntària.
Mai em pensava que seria així.
Menys mal que he vingut sol.
No m'ho puc treure del cap.
He aconseguit deixar la feina.
No m'estranyaria que em fessin tornar.
Ara, penso, però sense convicció.
A partir de l'any, m'ho vaig prendre millor.
Mai endevino quan n'arriba un altre.
Aquí, només treballem per a passar l'estona.
He comunicat al dimoni que vull canviar d'actitud.
Voldria oblidar-me de certs amics.
Ja saps on em podràs trobar.
Avui, estic com a dispers.
No t'aconsello que entris sense avisar.
Vaig perdent: força i massa.
Prompte, ja no hi seré.
Sempre, van dir-me que era discret.
Si torno, vull ser rei.
No recordo quan em vaig confessar.
He vingut per a uns dies.
T'escoltaré mentre pugui.
Jo tampoc sóc d'aquest regne.
Si us plau, respecteu el torn.
Aquesta resposta encara no la sé.
I, ara, qui pagarà el lloguer?
Confio en trobar-me millor.
Heu portat les ulleres? I els ulls?
Ara, on puc anar a cobrar?
Va ser votar-lo i no veure'l més.
Va ser: morir-me i agafar son.
Ho sento, no us puc convidar.
No es guanya, però s'estalvia.
Porto dies sense somiar.
Si no t'apropes més, no et sento.
Us aconsello venir a primera hora.
Ho sento, però no necessito canvis.
La feina no em va portar aquí.
De segur, que ens coneixem.
Estalviem la xerrameca.
Aquesta setmana he après poc.
El pastís te'l pots quedar.
No m'estranyaria que em fessin fora.
Els dies de vent estic enfeinat.
Pensaments festius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La memòria és la campana dels desvalguts.
Si ella m'estima deu ser que té més bona opinió que jo.
L'home és material fungible i numerat.
Els altres coneixen l'altra part del que jo sóc.
El millor de tenir sort és si la mereixes.
Si oblides qui ets és que perds el món de vista.
No crec en l'infern, així que no aniré.
Si treballo és perquè no tinc res millor per fer.
Creuré en el progrés quan m'ho mani l' amo.
Per què la vida es perd tard o d'hora?
L'únic segur de ser home és tenir defectes.
Si una dona ens estima, és que s'esforça.
No crec en el futur, però el recerco.
Com no m'entrarà una biga a l'ull si em cap tota la casa.
Maleït el temps que em passo parlant.
La perfecció creix quan la distància s'accelera.
No he deixat de pensar, per això estic perdut.
De jove, he viscut per mi, ara ja puc viure per vosaltres.
Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.
Els forts no criden, els forts van.
Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.
Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.
Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.
Un home que vol créixer sol acabar explotant.
Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.
Cerco mag barat especialista en loteries.
El millor de ser pobre és la mirada dels diners.
He somiat que esmorzava, després ho he fet.
Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.
Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,
Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.
No m'importa ser dalt, però pujar és prou agradable.
Us puc contar un secret?, tinc més d'un dubte.
Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.
Viure és viatjar de franc.
Prefereixo la llum en capses petites.
Sento la nit com ve, però mai com arriba.
L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.
Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.
He trobat el camí que em porta al meu camí.
Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.
Vull anar sol, però tinc massa per perdre.
Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.
La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.
Poemes curts (XLV)
09 Febrer, 2020 17:18
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Ni suc ni bruc
ni menja a la paella,
quan penso amb ella,
em sento eixut,
em meravella.
Amb diners, dibuixaria
paratges bells,
ompliria atuells,
potser en duria
algun al rei.
Demano, ençà,
les primaveres,
les vull ben plenes
per festejar:
dimarts, divendres.
Per ser monjo,
sense abat,
cal pensar
que tot és flonjo,
de bon passar.
Orenetes vénen,
volen endreçar:
riures i menjar,
mentre s'entretenen
en un llarg volar.
Les paraules toves
no tenen color
ni sembren amor
ni lluiten a soles,
són dels perdedors.
Quan l'amor venia
trescant pel camí,
vaig dir-li que sí,
que el sembraria
car sóc prou mesquí.
Entre tanta pressa,
trobo el meu desert,
allí, on es perd
la noble fermesa,
pensant i entenent.
Tant em costarà
dir-te a les albades
que penso debades
i estic per plorar,
són eines emprades.
Massa lluita
duu a la son,
allí, hi són:
la pau, la fruita
i la fruïció.
És quan dormo
que demano:
vull un amo
per si torno
i no guanyo.
En els alturons,
les ombres avancen
ben a poc a poc,
sembla que no es cansen
entre bons records.
Talment us diré,
dolça estimada:
Ésser enamorada
us senta tan bé
que ploro quan passa!
A les ombres
de la nit,
ve el neguit,
em troba a soles,
em fa un crit.
Encara l'estiu
sadolla i cueja,
tot portant l'enveja
voreta del riu,
en ser-hi, mandreja.
A l'estiu rabiüt,
diuen les poncelles
que, enmig les tenebres,
ho tinc tot perdut,
poc que ho saben elles.
Massa menges
sense carn
van i empenyen
cap al tard,
ni somio amb elles.
A la tarda plana,
en ser a l'estiu,
arriba el caliu
sense massa gana,
deu venir del riu.
Causa eixorca
i poca sort,
és quan pot
qui m'alliçona
sense por.
El gegant valent,
després de dinar,
diu que vol anar
a guanyar diners,
no se'n sap estar.
Epigrames (XLV)
09 Febrer, 2020 17:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una plaça
té una font,
és quan raja
que fa goig.
Tinc un pare
protestant
o mendicant
o amb el cor agre.
La mossa dormia
enmig del tou llit,
ni ella sabia
on rau mon neguit.
Tinc un gos
tan amatent,
qui, quan vetllo,
està content.
Porteu-me noves
del vell infern,
estic a soles,
enmig l'hivern.
Els fantasmes
volen casa,
però a plaça
ni els demanen.
Maria tenia
terra a l'Havana
i una germana
qui ni ho sabia.
He fet una guerra
per haver llei,
el pobre és el rei
ni mana ni es queixa.
La llibreta nova,
llapis i colors,
viatgen a l'escola
per trobar els minyons.
Quatre passes
de gegant
i s'acaba
el principat.
La ceba somiava
al país de l'hort,
va trobar la fava,
banyada, amb un plor.
Tinc un nuvi jove,
de setanta anys,
amb diners al banc,
es mereix ser pobre.
Un dimoni,
amb sa creu,
sembla un déu
amb gran desori.
Per ser mentider
no calen estudis,
només cal ser murri
i amagar els volers.
No vull tenir
ni llargs els dies
ni gaires vides
ni un trist morir.
La mossa porta:
llums i colors,
somrís de dona,
somnis d'amors.
Matinar per treballar
mai ho faria,
en el llit tinc la follia,
ben sola no pot estar.
Al cel, no hi caben
els protestants
ni els benestants
ni els miserables.
La mort pregunta
si vull anar,
no tinc pas pressa,
he d'esmorzar.
Un gran negoci
per encetar:
menjar pa amb oli
i no engreixar.
Com l'amo demana
arribar d'hora,
vaig a l'escola,
faig punt i ratlla.
Menjarem les pedres
a la taula estant,
les que són més grans
les vull les primeres.
Una noia maca
demana per mi,
dieu-li que sí,
que el casar m'espanta.
Per portar-li una flor
a casa seva,
em farà de promesa:
un mes o dos.