És en el redós i set poemes més

15 Febrer, 2020 14:38
Publicat per jjroca, Poemes

És en el redós


És en el redós

de l’ombra vana

on mon cor reclama

aplegar al fons.

Massa malalties,

massa pensament,

manquen mans amigues

per a tots els dies.

Ni sóc segador

ni un cavall governo

per l’ample camí.

Prego al destí

i la pensa esguerro

ofegant-la amb rom.


Una cabana


Pare, com vull comprar,

en el bosc, una cabana,

la bastiré amb bona llana,

mobles vells i una llar.

De segur que trobaré

a la més dolça poncella

sense desig de ser reina,

com del tot, l’estimaré.

Menjarem glans i promeses

d’un demà ben eixerit.

Hauré de ser bon marit

i posat en grans empreses.

Si m’hi poso pel matí,

mig món he de conquerir.


I quan aplegui el son


I quan aplegui el son,

que sigui a casa,

dormir m’agrada

entre els records.

D’ordre i saviesa

no em poseu més,

hi tinc la mà estesa,

però no ve.

I quan aplegui el son,

vingui la pensa

sense dubtar.

Després la deixo anar,

sovint es queixa

i no sap per on.


Les males llengües


M’han dit les males llengües,

del meu carrer,

que visc sota les teules

i no em convé.

Puix poc surto de casa

perquè haig la por

de trobar-la a la plaça

o al carreró.

Un dia de desembre,

enmig del fred,

et vaig fer la promesa.

Hauries de ser meva

passat l’hivern,

però ho tinc negre.


Sortós el vent


No dubto del seny

ni haig coratge,

el dia és amable,

la nit em reny.

Sortós el vent

que surt de casa

i va dient

com no s’espanta.

Amor perdut

en el corriol

de les temences,

odio les presses

quan surt un sol

amable i mut.


Som els humans


Com sento el vent

guanyant el carrer amable,

ell és el culpable

d’anar perdent.

Som els humans:

esquerps i miserables,

del tot culpables

per ser cristians.

Hi ha altres déus

qui van per la follia

amb caire trist.

Deixeu-me dir

que, si manca alegria,

ni tenim preu.


No haig raó


Raja el poema

puix vol fugir,

li val la pena

l’escapolir?

Massa és la fosca

per allunyar-la,

la llum és poca,

caldrà guardar-la.

No haig raó

puix ha fugit

cercant fortuna.

Miro la lluna

i és un neguit,

ni sap qui sóc.


Llarg el dubtar


Escriure és

el trontollar,

fugir després

per a callar.

Manta la fosca,

llarg el dubtar,

mai seré mosca

per a volar.

Les melangies

van penetrant

cervell endins.

Poseu-me pins,

les ganes grans

i força dies.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: