Epitafis (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:17
Publicat per jjroca,
Epitafis
Som molts, però no ens parlem.
Necessito llet amb calci.
Veig que no t'acabes de decidir.
M'ha deixat la dona!
La contrasenya d'avui és …
Quines novetats hi ha?
Has vingut per l'oferta?
A quina hora, quedem?
Cap dels veïns em coneix.
Tranquil, ha estat mort natural!
Si has de pregar, deixa la porta lliure!
Si puc vendre el nínxol, me'n vaig!
Què feu al poble sense mi?
Va, ja diré que he estat jo!
Fa una bona estona que estic esperant.
Ara, necessito un taüt més petit.
Passat un temps, m'he quedat mut.
Ho sento, en aquest moment estic enfeinat.
No puc atendre peticions pecuniàries.
El lloguer el paga la família.
Això voldria: Que em desnonéssiu!
Afegiu-me a l'excursió de difunts.
Si m'ho demanes, vindré.
A l'hivern, ens recollim a les set.
Porta'm llapis i paper.
La veïna em pren les flors.
El següent del llistat és …!
De moment, he mort i, ara, què?
Doneu-me d'alta al club.
Ja he passat per la caixa.
Encara no sé quant cobraré.
Demà no sé si hi seré.
No penso dimitir!
Fes veure que no em coneixes.
Demà mateix m'hi poso!
No penso acomiadar-me.
Crideu el meu xòfer.
N'estic tip de somiar.
No em va matar la feina.
En entrar, doneu un crit!
He fet els deures per si de cas.
He d'anar a l'infern abans de l'estiu.
Si m'havia de salvar, què feia l'infermer?
No sé què estava dient!
No vols saber quan et toca?
Ara, vull fer un recés!
Torna i porta diners.
T'estimo, t'estimo..., però no ha tornat!
Si vols venir, afanya't!
La majoria ni fumem.
Els morts en dijous ni faran cua.
Venc nínxol assolellat i amb bon veïnat.
Ni sé com vestir-me.
El metge diu que he de passejar.
Cerco núvia poc exigent.
Ara, hauré de comprar loteria dels cecs.
Algú ha vist el Pare?
Pensaments festius (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:14
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És una noia poc espavilada, diu que m'estima sense interès.
Tenia un deute i ho resolt, ara en tinc tres.
El caixer vol que li torni els diners, ignoro, completament, on s'han ficat ara.
Si Déu no em dóna més llum, parlaré amb els de Fecsa.
Vull parlar amb un gat, necessito saber què passa a la segona vida.
És un home molt satisfet, ni necessita miralls.
Li he promès a la dona que l'escoltaré un minut per any.
Estic cansat de perdre, he decidit descansar.
És bonic anar sol, ni a mi m'ho comento.
Estic preparat per perdre deu segons del meu temps.
Em volia prendre el pèl, vaig preferir donar-li tots els diners.
És una sort no ser jove, no saps el que és trobar-se bé.
Era una noia tan maca que no dubtava en canviar de vestit.
Tinc por de ser ric, no estic preparat per a les lloances.
És un home tan savi que ni el veig.
He après una cosa, és millor oblidar-la.
Quan el dimoni va fer el vi, sabia que havia molta set.
El delicat de beure vi és si no endevines el gust que té.
Com volen que porti cotxe si posen bars a la vora de la carretera.
He estat discutint amb una mosca sobre la necessitat de molestar.
A la propera núvia, triaré un balcó amb ascensor.
He anat a dinar tard, només he demanat la migdiada.
Vaig anar al banquet de l'amo, vaig acabar els escuradents.
És un home molt intel·ligent, mai arriba prompte a casa.
Vaig trobar una núvia muda, vaig descobrir que no era tímida.
No em demanéssiu diners, no els tinc repetits.
Vaig descobrir que no era un ruc quan em van deixar somiar.
Mireu si m'estimo l'amo que no diré quan m'enganya.
Tinc molt temps per pensar i no agafo el de ningú.
Voldria escriure un llibre, però acabo a la segona ratlla.
Estic perdent el temps, ja fa massa anys que visc.
Vull triar un cel on no hi hagi ningú.
Vull senyor que em faci sentir sol i necessitat.
He après que saber només et porta a problemes de solucions massa complicades.
Les dones volien canviar el món, ara encara els agrada menys.
No puc fer-me ric, no confio en els meus advocats.
Volia defensar un castell, ara ni sé on para.
He triat el pitjor dels camins, ser home.
Volia comprar-me un vestit, però em volien fer despullar.
No vull el cel de Déu, vull el meu.
Estic malalt, he arribat a gaudir del no res.
No crec en l'amistat, crec en el desinterès.
Mentre l'home dorm, la dona resta muda.
No em preocupa tenir casa sinó parar-la.
Poemes curts (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si he de partir
enllà de la mar,
regaleu-me un far
per si vull venir,
per si us vull trobar.
Meravelles totes
dormien al prat
cercant l'entrellat
d'aquells petits pobles
qui fan mitja part.
Al racó del mas,
diu la masovera:
Si l'amor espera,
prompte ha d'arribar!
De segur que encerta.
Quan l'ocell piulava
des de l'alturó,
la tardor cantava
demanant al sol
que fes bona cara.
Com els amics
de la fortuna
troben la lluna
sense esgarips,
és tan poruga.
La pluja se n'entra:
dolça, a poc a poc,
per mullar la freda
fulla de tardor,
poca malifeta.
Quan el vent em parla
del proper hivern,
és el cor qui esclata
per paor del fred,
poc després, es cansa.
Una rosa sola
predica el teu nom,
com reclama el sol,
com la lluna troba
en el minso amor.
Cavaller sense cavall,
vianant sense aventura,
una nau massa feixuga
per guarir de tan gran mal,
minsa sort per no fer muda.
El llapis viatja
per mar de paper,
dibuixa la plana
cercant el seu cel,
empresa galana.
En el llum dormia,
enmig d'un rampell,
el gegant més bell
que en el món hi havia
tot cercant la fe.
La mossa demana
anar a passejar
i l'àvia proclama:
Després de dinar!
La menja s'allarga.
Per aprendre
a no saber,
cal entendre:
ser i no ser,
tot un repte.
Van els gegants
pel carrer del mig
ni volen els planys
ni els plau el desig,
tenen massa anys.
Quan la barca surt
tan rabent del port,
va cercant tresor
en deixar aixopluc,
mai pensa si pot.
A la casa vella,
sense massa nins,
els deures són fins
que algú esvellega,
com volen gaudir.
Cada nit,
en allitar-me,
deixo escrit
que vull ser amable
i eixerit.
Amb la pell ben fina,
amb un gran coixí,
qui no vol dormir
quan arriba el dia
per anar al glatir?
Amb dues roses
i un clavell,
tinc cent noies
al palmell,
no hi són totes.
Massa monstres
duu la nit,
els tanoques
fan dormir
sense ombres.
Epigrames (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:05
Publicat per jjroca,
Epigrames
Per no saber
on viu la mar,
el vell pagès
ni haurà far.
Sento l'alegria
passar pel carrer,
tancaré la reixa,
les portes, també.
Ocellet del niu,
si ve primavera
demana l'estiu
abans de la pressa.
Enfadat el vent,
com el bosc trontolla,
el núvol sadolla,
ens porta l'hivern.
És mon cor cansat
qui, al vespre, reposa,
la campana nova
pregona què faig.
Amic dels amics,
mai perdonavides,
com vol prendre mides
lluny de la ciutat.
Amb un tren ferotge,
llançat com un boig,
passo camps i pobles
sense cap raó.
Parlant amb el ruc
de la democràcia,
massa que em fa gràcia,
però no se'n surt.
Prou llenties
en un plat
posen mides
al menjar.
A la casa gran,
ha de viure el rei,
i, si no hi ha remei,
una cort galant.
Si m'he de salvar
i anar a la glòria,
vull haver una història
per ensarronar.
Si quan dorm la barca
me la feu gronxar,
somia que viatja
enllà de la mar.
Quan ve l'amor,
obriu la porta,
porteu-li or,
veureu com torna.
Quan l'estiu convida,
després de dinar,
deixeu-lo quedar,
veureu com somia.
Amb la bóta plena
i un camí per fer,
passeu el febrer,
fugiu de la crema.
Al camí del bosc,
poseu-me donzelles,
ben dolces, ben belles,
de tots els colors.
Maria demana,
amb el semblant trist:
vestit, arracada,
trobar un bon marit.
Per ser pobre
i matusser,
no cal córrer,
és un fet.
Amb paraules dolces,
l'amor primer
cerca a les ombres,
troba qui l'atén.
Estimar volia
pel dematí,
en ser migdia
ni sé a qui.
Et porto una rosa
roja com un clam,
estic esperant
enmig la penombra.
De totes les roses
que guarda el jardí,
les maques i roges
les vull per a mi.
No em demanis
haver son,
quan els savis
van pel món.
A l'hora primera,
em llevaré,
cerco la saviesa,
tot ho tinc per fer.