Dos poemes de plor i deu pensaments educatius

22 Juliol, 2010 20:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Només ploro

 

Amor, com prens volada

tot seguit, camí avall,

com em deixes a la vall

assegut, sense mirada.

Amor, cercant el sol

sense ganes de tornar,

seria fàcil tombar,

però calles, tot ho vols.

Amor, no cridis més,

no t’escolto ni et sojorno,

al capvespre, com m’ adorno

tot cercant el no fer res.

Amor, buida el gran sac

d’esperances i enrenou,

no he vingut per ser l’heroi,

només ploro, vull anar.

 

Tanca la porta

 

M’ha dit, la mala bruixa,

tot de sobte, enmig del llit:

Has estat home adormit,

tot viatjant sense fortuna!

T’he donat tota la lluna

per guanyar tots els diners,

no has vençut, un pobre ets

amb la pell resseca i bruna!

Has estat un comediant

sense obra on donar vida,

has aplegat, cada dia,

a la casa del costat!

Ara, plora la derrota,

la ràbia amb el desencís

i, si així fora precís,

tanca la porta i tremola.

 

Pensaments educatius

 

Tinc la solució, ara, cercaré el problema.

He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.

Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.

He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.

Saben més que jo, saben quan no hi sóc.

No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.

He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.

He trobat el llibre perdut, estava tremolant.

He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.

Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs