Dos poemes de plor i deu pensaments educatius
22 Juliol, 2010 20:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Només ploro
Amor, com prens volada
tot seguit, camí avall,
com em deixes a la vall
assegut, sense mirada.
Amor, cercant el sol
sense ganes de tornar,
seria fàcil tombar,
però calles, tot ho vols.
Amor, no cridis més,
no t’escolto ni et sojorno,
al capvespre, com m’ adorno
tot cercant el no fer res.
Amor, buida el gran sac
d’esperances i enrenou,
no he vingut per ser l’heroi,
només ploro, vull anar.
Tanca la porta
M’ha dit, la mala bruixa,
tot de sobte, enmig del llit:
Has estat home adormit,
tot viatjant sense fortuna!
T’he donat tota la lluna
per guanyar tots els diners,
no has vençut, un pobre ets
amb la pell resseca i bruna!
Has estat un comediant
sense obra on donar vida,
has aplegat, cada dia,
a la casa del costat!
Ara, plora la derrota,
la ràbia amb el desencís
i, si així fora precís,
tanca la porta i tremola.
Pensaments educatius
Tinc la solució, ara, cercaré el problema.
He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.
Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.
He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.
Saben més que jo, saben quan no hi sóc.
No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.
He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.
He trobat el llibre perdut, estava tremolant.
He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.
Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals.