Dos poemes d'aprenents i deu pensaments divins

13 Juliol, 2010 20:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Aprenents

 

Malaguanyat el negoci

de córrer sense parar,

aprendre per no cansar,

oblidar amics i ofici.

Guanyar la deessa desídia

sense pena ni afecció,

el pensar: Sóc un Senyor

tot passejant per la vida!

Endevinar els enemics,

lluitar de pressa i de bades,

acabar les escorrialles

del millor de tots els vins.

Festejar per la saviesa,

amb els ulls entremaliats,

prendre roba, roba fresca,

amagar-se del combat.

Anant trepitjant desitjos

a la vora de la font,

pensar tost: Com són de bons,

els aprenents sense mitjos!

 

Mal aprenent

 

Allà, a sota de l’ arbre,

on reposa mig juliol,

he trobat un esquirol

ploramiques i captaire.

Em diu com porta la pena

agafada en el sarró,

massa gana, massa por

amagant-se, sense festa.

Una primavera humida

massa brossa en el bosc,

més de cent, els caçadors,

innobles, els boletaires.

L’ escola roman tancada,

bocabadat el mussol,

ni es lleva quan surt el sol,

per la nit fent bretolada.

Un mal aprenent de mestre

sense ganes d’ avançar,

la resta, deixem-ho anar

tot esperant el setembre.

 

Pensaments divins

 

Déu ho té clar: Si volen ser sants, que paguin el setial!

Déu volia fer un teatre, però té problemes amb els seients reservats.

Satanàs es fa tou, ha posat beina a les banyes.

Déu ha abolit la gana, ara, es dirà: Dietètica!

Pecaria menys, però tinc tanta gràcia!

He fet un pecat de carn, he comprat estruç!

No us estranyin les capes de la Verge, la calefacció no funciona.

He mort amb gràcia, gairebé ni m’han pentinat.

Jesús provarà convertir la fusta en melmelada.

Satanàs necessita reduir l’horari infantil. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs