Dos poemes amb presses i deu epitafis

19 Juliol, 2010 10:17
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Corre el temps

 

Corre el temps, adelerat,

pel carrer de la gran pressa,

tanco portes i finestra,

vull somiar, no fer-me gran.

Ara, repasso els minuts,

el més gran dels encanteris,

per no ser, vull els senderis

ben maldestres, decebuts.

Fill d’un Cronos menyspreat

com m’assec a la vorera,

sense llums, amb poca cera,

recordant tot l’oblidat.

Com em porta el migdia

desitjos d’un vell país,

tot cercat pel desencís,

tot privat d’autonomia.

 

Prou de pressa

 

Amb les presses i una canya,

un cordill prou desfilat,

he posat, en un tancat,

un pescador sense traça.

He pujat pel rierol,

prou de pressa, amb massa fam,

quatre cucs, tot un sedal,

per menjar i prendre el sol.

He pescat una espardenya,

una clau, mig pantaló,

foradat, un vell mitjó,

una copa, massa pena.

Car segueixo amb la gana,

amb el cap ple de rancors,

han fugit els grans senyors,

només resta la quincalla.

 

Epitafis

 

No heu de perdre el tarannà.

En quin tren arribeu?

Sí, dona, sí, ja m’he pres la medecina!

Igual agafo una grip.

He vingut a veure el nínxol.

On puc reclamar?

Compte, van estar els cigrons!

Ni sé l’hora que és!

Corre, que ara vinc!

Ho sento, però tinc l’olla al foc! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: