Dos poemes ruquets i deu epitafis
07 Juliol, 2010 12:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Oblidar
Viatjant, sense patir,
serra amunt, serra avall,
sense sac, sense ventall,
a poc a poc, fins gaudir.
Anar omplir tota la boca
de garrofa i d'alfals,
ensinistrar els sidrals,
a la resta, fer patxoca.
Somiar un cove d’ aventures,
un tornar al paradís,
arribar, trobar l’ encís,
entre pauses i malures.
Carregar, grollerament,
els pensaments enlairats,
descobrir, en el terrats,
la grandària de la ment.
El queixar- se del bon dia,
el resoldre malentesos,
oblidar per ser malmesos,
encetar gran gosadia.
Prego
Per què a les postres
no vindrà llop,
prenent– les totes
a poc a poc?
Per què diran
les nobles velles:
Tot són promeses
per acabar?
Per què viuran
els nobles rics
entre embolics,
entre maldats?
Per què seran
grans les orelles,
totes esteses
sense parlar?
Per què viuré
tan a diari,
amb gent del barri,
me’ n vull anar?
Però m’ atura
la vanitat,
peu mal ferrat,
un pou d’ oblit.
Així pertanyo
a la feblesa,
només m’ espera
el fuet de l’ amo.
Per què sent ruc
la llum reclamo,
prego, encomano,
minso aixopluc?
Epitafis
Estic esbrinant el futur.
Aquesta operació dura massa.
He arribat a pensar...
Dues cerveses més i guanyo el “Guiness”.
Ofereixo genoll acabat d’operar.
Fins que la dona ho sàpiga.
Estic com a desaparegut.
Podeu dir que no treballo.
Us he preparat una til·la.
Toquen a morts, qui deu ser ara?