Dos poemes ruquets i deu epitafis

07 Juliol, 2010 12:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Oblidar

 

Viatjant, sense patir,

serra amunt, serra avall,

sense sac, sense ventall,

a poc a poc, fins gaudir.

Anar omplir tota la boca

de garrofa i d'alfals,

ensinistrar els sidrals,

a la resta, fer patxoca.

Somiar un cove d’ aventures,

un tornar al paradís,

arribar, trobar l’ encís,

entre pauses i malures.

Carregar, grollerament,

els pensaments enlairats,

descobrir, en el terrats,

la grandària de la ment.

El queixar- se del bon dia,

el resoldre malentesos,

oblidar per ser malmesos,

encetar gran gosadia.

 

Prego

 

Per què a les postres

no vindrà llop,

prenent– les totes

a poc a poc?

Per què diran

les nobles velles:

Tot són promeses

per acabar?

Per què viuran

els nobles rics

entre embolics,

entre maldats?

Per què seran

grans les orelles,

totes esteses

sense parlar?

Per què viuré

tan a diari,

amb gent del barri,

me’ n vull anar?

Però m’ atura

la vanitat,

peu mal ferrat,

un pou d’ oblit.

Així pertanyo

a la feblesa,

només m’ espera

el fuet de l’ amo.

Per què sent ruc

la llum reclamo,

prego, encomano,

minso aixopluc?

 

Epitafis

 

Estic esbrinant el futur.

Aquesta operació dura massa.

He arribat a pensar...

Dues cerveses més i guanyo el “Guiness”.

Ofereixo genoll acabat d’operar.

Fins que la dona ho sàpiga.

Estic com a desaparegut.

Podeu dir que no treballo.

Us he preparat una til·la.

Toquen a morts, qui deu ser ara? 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: