Dos poemes desafortunats i deu pensaments divins

01 Juliol, 2010 10:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La magra sort

 

Mireu- me, vaguejo així:

a cavall de la fortuna,

un cavall sense cultura,

de grans promeses guarnit.

De ben prompte, matusser,

esgarriat com un mussol,

sempre a cura del gran sol,

prou captaire i mentider.

Ensinistrat en cilicis,

per la vida amb gran trescar,

aplegar a port, somiar

amb alçària i precipicis.

Aplegar al cap del mes,

sense vici ni enrenou,

malbaratar tot un sou

en menjar una mica més.

Recollir la magra sort,

per emportar-la al meu déu,

demanar un xic de cel,

desitjar la mare mort.

 

Sense anar més lluny

 

Avui, sense anar més lluny,

sense sortir de la casa,

m’ han ofert, tot de passada,

grans rebaixes, aixopluc.

No és galdosa ma fortuna,

ni esquifida aquesta sort,

com m’oferien de cor,

setze sols i mitja lluna.

Contumaç, estret i sord

ni faig cas d’ aquesta fada,

ella em diu: L’he triada!

Una adreça amb un tresor.

Malaguanyat bergantí,

fill de la deessa poruga,

dona’m la força, la muda,

he perdut grandesa i fil.

Ara, de sobte, vindran

les maleïdes harpies,

les trobaré amanides

a prendre’m ulls i la sang.

Per oblidar l’ample cel,

enmig de mil encanteris,

ara, m’endrapen dimonis

fins la porta de l’infern.

 

Pensaments divins

 

Satanàs, fes el mal, però no cal que et llevis d’hora.

Si Jesús és el pastor, no cal dir qui farà de gos.

Judes ho sento, els ossos són teus.

La Verge té massa ciris, quelcom no és massa clar.

Ja era hora que canviessin les bombetes de la porta de l’infern.

No són les ànimes de l’infern, són els del curset de “sado”.

El millor de l’infern és que pots protestar sense censura.

A qui se li acut posar butlles de pecats de carn el mes de gener?

He vist passar el cap de logística tres cops, Déu deu estar enfadat.

Satanàs no m’agrada que em manllevis la caldera per fer conserva de tomata. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs