Dos poemes de xafogor i deu pensaments divins
25 Juliol, 2010 13:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Suo
Corre tost, esquerp juliol,
a la terra que sadolla,
ventijol, la fruita tova,
al capdamunt, l’ escalfor.
Enfadat, ignot, el sol,
amb prou terres per cremar,
un bramul ens deixa anar:
Benvinguts a xafogor!
Nosaltres, captius de ment,
tots mirant programes nobles,
parlant de cent mil corones,
totes voltades d’ encens.
Amb el cervell arrupit,
sense parla ni conversa,
encetem la gran travessa
per restar ben adormits.
Inconfusibles humans
fills de deessa fortuna,
només us es queda l’ engruna
de ser porucs i mortals!
Cansat de preat ofici,
de maldestre i mentider,
perquè he begut ni ho sé
però suo i no es per vici!
Sota la figuera
Aclamat el pare sol,
entra, ara, per llevant,
mig cofoi i mig distant,
per portar-nos l’ escalfor.
Veig, dessota la figuera,
el més noble dels amics,
lluitador sense embolics,
dalt del carro, trontollant.
Va pel camí de la sínia,
vol regar ceba i pebrots,
les tomates ja s’ han mort
amb més pena que desídia.
El vell gos plora i udola
els veïns un cop perduts,
els carrers resten prou muts,
la campana ni li toca.
El sol veu, desvergonyit,
els conreus sense treball,
poca festa, minso el ball,
ben perdut tot l’ esperit.
Com em queixo i badallo
sota la figuera estant,
el cul gros, més buit el cap,
un somrís quan no treballo.
Pensaments divins
Adam ha demanat: Més cucs a les pomes!
Déu no veu massa clar el futur del seu Fill.
Déu posarà més àngels per guardar les bones intencions.
Satanàs compra terrenys celestials per reconvertir-los.
A la terra hi ha caos, Déu i Satanàs estan dormint.
Déu està pensant, desitjo que no trobi la solució.
Satanàs vol unificar l’ hora d’encendre calderes.
Moisés és a la biblioteca divina, vol un plànol del desert.
Satanàs ha descobert que el sol dóna llum sense avaries.