Dos poemes assedegats i deu epitafis

31 Juliol, 2010 12:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Estic a la mitja part

 

A les dotze del migdia,

sense ganes d’arribar,

aplego, sense esmorzar,

a un infern ple de desídia.

No han vingut els drapaires,

els monstres de mitja nit,

la casa resta a l’oblit,

ben lluny queden les rialles.

És el temps que crida i passa,

mai té ganes d’aturar,

és la vida qui ha deixat

massa arrugues a la cara.

Aniré, de nou al metge,

per refer-me aquest vell cos,

quatre berrugues, un os,

provar de canviar mig fetge.

Aprenent de bevedor,

prou ebri per a ser honrat,

estic a la mitja part,

de mandrós i perdedor.

 

Bevedors

 

Mireu com empeny juliol

un carro ple de cervesa,

una lluna prou encesa,

malhumorat el gran sol.

Dolça beguda daurada

pel llavi regalimant,

oblidat mig plat d’ enciam,

amb un retall de tomata.

El cos ple amb cent punxades

dels terribles enemics:

Maleïts tots els mosquits,

han de cloure a queixalades!

El llit plany, de sobte crema,

la finestra no en sap més,

com s’ acabarà aquest mes,

sense vi, sense verema.

I la cervesa com raja,

boca endins i gola avall,

beuria més que un cavall,

però la pressa m’ ofega.

Bevedors de terra endins

no lluiteu amb la fortuna,

deixeu la terra, la lluna,

noteu l’ ombra dels grans pins.

Recordeu-me en el passar

per solejades senderes:

És millor deixar les presses

que dur-les a passejar!

 

Epitafis

 

Fes veure que no hi sóc!

La setmana passada gastava una quaranta.

Sé on vius!

Necessito ovella per canviar el coixí.

Ja us podeu emportar el plat.

Necessito un pot de pintura.

Gairebé estic curat!

Us puc deixar la boina.

Ho sento, no compro res.

Publicitat, no! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: