Dos poemes assedegats i deu epitafis
31 Juliol, 2010 12:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic a la mitja part
A les dotze del migdia,
sense ganes d’arribar,
aplego, sense esmorzar,
a un infern ple de desídia.
No han vingut els drapaires,
els monstres de mitja nit,
la casa resta a l’oblit,
ben lluny queden les rialles.
És el temps que crida i passa,
mai té ganes d’aturar,
és la vida qui ha deixat
massa arrugues a la cara.
Aniré, de nou al metge,
per refer-me aquest vell cos,
quatre berrugues, un os,
provar de canviar mig fetge.
Aprenent de bevedor,
prou ebri per a ser honrat,
estic a la mitja part,
de mandrós i perdedor.
Bevedors
Mireu com empeny juliol
un carro ple de cervesa,
una lluna prou encesa,
malhumorat el gran sol.
Dolça beguda daurada
pel llavi regalimant,
oblidat mig plat d’ enciam,
amb un retall de tomata.
El cos ple amb cent punxades
dels terribles enemics:
Maleïts tots els mosquits,
han de cloure a queixalades!
El llit plany, de sobte crema,
la finestra no en sap més,
com s’ acabarà aquest mes,
sense vi, sense verema.
I la cervesa com raja,
boca endins i gola avall,
beuria més que un cavall,
però la pressa m’ ofega.
Bevedors de terra endins
no lluiteu amb la fortuna,
deixeu la terra, la lluna,
noteu l’ ombra dels grans pins.
Recordeu-me en el passar
per solejades senderes:
És millor deixar les presses
que dur-les a passejar!
Epitafis
Fes veure que no hi sóc!
La setmana passada gastava una quaranta.
Sé on vius!
Necessito ovella per canviar el coixí.
Ja us podeu emportar el plat.
Necessito un pot de pintura.
Gairebé estic curat!
Us puc deixar la boina.
Ho sento, no compro res.
Publicitat, no!