Dos poemes sense perdó i deu pensaments educatius
10 Juliol, 2010 13:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mai demanaré perdó
Assegut davant la taula
amb un llapis a la mà,
com la ment deixo volar
entre un sospir i la faula.
He aplegat del treball
prou cansat i rondinaire,
el treballar de firaire,
el regust dels encenalls.
Omplir núvols d’ angoixa,
deu coves de res a fer,
encetar el gran voler,
acabar portant la torxa.
Homenot de llargues hores
en cabdells, en vanitats,
prenent aire, m’he trobat
en empreses massa nobles.
Llarga grandària d’un món
fet per als més valents,
garlaires i penitents,
mai demanaré perdó.
Demanant perdó
Els ulls bruns, fines les celles,
boca i nas entremaliats,
el pensament enlairat
sempre camina amb les presses.
Peus i falda fan camí,
pel carrer més principal,
voldria ser finestral
per a veure’t sense fi.
El cistell amb cintes verdes,
ben ornat, estret de cos
amb un aire en desacord
com em mires, com et quedes.
Llavors comença, endevina,
el més noble sentiment,
el gran riure de la gent
que coneix el qui tragina.
Amor que mors i naixes
cada vespre, per ponent,
no li confies al vent
ni aparaules les rebaixes.
Si em vols, sigui l’ ofrena
del més tossut dels valents,
si em vols, seré innocent
demanant perdó i l’ empresa
d’ estimar- te en tot moment.
Pensaments educatius
Estan aprenent a no comportar-se.
La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.
Aprenien tant que dubto sabessin res.
Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.
El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.
La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.
Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.
Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.
He conegut prou alumnes per saber que anava errat.
Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit.